Es mostren 88940 resultats

■ paisatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paisatge</title>

Partició sil·làbica: pai_sat_ge
Etimologia: del fr. paysage, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Vista d’un indret natural.
  2. geografia
    1. Porció d’espai caracteritzada per un tipus de combinació dinàmica d’elements geogràfics diferenciats.
    2. paisatge vegetal geobotànica Estructura de la vegetació d’una unitat geogràfica.
  3. art Pintura, dibuix o gravat que representa un lloc natural o urbà.

■ paisatge

masculí Vista d’un indret natural geografia Porció d’espai caracteritzada per un tipus de combinació dinàmica d’elements geogràfics diferenciats paisatge vegetal geobotànica Estructura de la vegetació d’una unitat geogràfica art Pintura, dibuix o gravat que representa un lloc natural o urbà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paisatgisme

■ paisatgisme

masculí art Gènere plàstic que té per tema el paisatge Especialitat de la ciència i de l’art que tracta de l’anàlisi i el plantejament de l’arquitectura del paisatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paisatgista

■ paisatgista

masculí i femení art Artista que conrea el paisatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paisatgístic
| paisatgística

■ paisatgístic
| paisatgística

adjectiu Relatiu o pertanyent al paisatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

paitida


<title type="display">paitida</title>

Partició sil·làbica: pai_ti_da
Etimologia: invenció del poeta Guerau de Liost sobre el nom d’una font (Les Paitides) prop de Viladrau, d’origen desconegut
femení Dona d’aigua.

paitida

femení Dona d’aigua
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paixà


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paixà</title>

Partició sil·làbica: pai_xà
Homòfon: peixar
Etimologia: del turc pāšâ, íd., i aquest, de l’irànic padi-ʾsâh
masculí [plural paixàs] història Títol donat als alts càrrecs de l’administració civil i militar otomana i als grans senyors de l’imperi.

■ paixà

masculí plural paixàs història Títol donat als alts càrrecs de l’administració civil i militar otomana i als grans senyors de l’imperi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pàixer

■ pàixer

verb transitiu i intransitiu antigament Péixer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pàixera

■ pàixera

femení ornitologia Martinet blanc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paixtu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paixtu</title>

  1. adjectiu i masculí i femení Del Paixtunistan (país d’Àsia), dels paixtus (poble) o del paixtu (llengua).
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble irànic distribuït en seixanta tribus repartides entre el Pakistan i l’Afganistan.
  3. masculí lingüística Llengua indoeuropea del grup irànic oriental, oficial a l’Afganistan, escrita en alfabet àrab.

■ paixtu

adjectiu i masculí i femení Del Paixtunistan país d’Àsia, dels paixtus poble o del paixtu llengua masculí i femení etnologia Individu d’un poble irànic distribuït en seixanta tribus repartides entre el Pakistan i l’Afganistan masculí lingüística Llengua indoeuropea del grup irànic oriental, oficial a l’Afganistan, escrita en alfabet àrab
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pakistanès
| pakistanesa

■ pakistanès
| pakistanesa

adjectiu i masculí i femení Del Pakistan estat d’Àsia
Traducció