Es mostren 88939 resultats

■ paisatgisme

■ paisatgisme

masculí art Gènere plàstic que té per tema el paisatge Especialitat de la ciència i de l’art que tracta de l’anàlisi i el plantejament de l’arquitectura del paisatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paisatgista

■ paisatgista

masculí i femení art Artista que conrea el paisatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paisatgístic
| paisatgística

■ paisatgístic
| paisatgística

adjectiu Relatiu o pertanyent al paisatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

paitida


<title type="display">paitida</title>

Partició sil·làbica: pai_ti_da
Etimologia: invenció del poeta Guerau de Liost sobre el nom d’una font (Les Paitides) prop de Viladrau, d’origen desconegut
femení Dona d’aigua.

paitida

femení Dona d’aigua
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paixà


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paixà</title>

Partició sil·làbica: pai_xà
Homòfon: peixar
Etimologia: del turc pāšâ, íd., i aquest, de l’irànic padi-ʾsâh
masculí [plural paixàs] història Títol donat als alts càrrecs de l’administració civil i militar otomana i als grans senyors de l’imperi.

■ paixà

masculí plural paixàs història Títol donat als alts càrrecs de l’administració civil i militar otomana i als grans senyors de l’imperi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pàixer

■ pàixer

verb transitiu i intransitiu antigament Péixer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pàixera

■ pàixera

femení ornitologia Martinet blanc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paixtu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paixtu</title>

  1. adjectiu i masculí i femení Del Paixtunistan (país d’Àsia), dels paixtus (poble) o del paixtu (llengua).
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble irànic distribuït en seixanta tribus repartides entre el Pakistan i l’Afganistan.
  3. masculí lingüística Llengua indoeuropea del grup irànic oriental, oficial a l’Afganistan, escrita en alfabet àrab.

■ paixtu

adjectiu i masculí i femení Del Paixtunistan país d’Àsia, dels paixtus poble o del paixtu llengua masculí i femení etnologia Individu d’un poble irànic distribuït en seixanta tribus repartides entre el Pakistan i l’Afganistan masculí lingüística Llengua indoeuropea del grup irànic oriental, oficial a l’Afganistan, escrita en alfabet àrab
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pakistanès
| pakistanesa

■ pakistanès
| pakistanesa

adjectiu i masculí i femení Del Pakistan estat d’Àsia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pal</title>

Compareu: coll3 i bastó
Etimologia: del ll. palus, -i, íd. 1a font: s. XIII
    masculí
    1. Peça de fusta dreta, rodona, d’una certa llargària.
    2. asta 2. Bandera a mig pal.
    3. electrotècnia i telecomunicacions Suport d’una línia elèctrica, telegràfica o telefònica.
    4. esports Bastó de golf.
    5. plural esports En el rugbi, estructura constituïda per dues barres verticals i per un travesser que les uneix a 3 m de terra, entre les quals i per damunt del travesser hom ha fer passar la pilota per a puntuar.
    6. pal de fregar llar, assumptes domèstics Estri format per un pal amb un manyoc de cordons de cotó o de tires de baieta en un extrem, que serveix per a fregar el terra.
    7. pal de la porteria esports Cadascun dels pals que formen el marc de la porteria.
    8. pal de paller Pal que serveix d’eix al voltant del qual hom munta el paller.
    9. pal de paller figuradament Eix o nucli al voltant del qual es vertebra una societat, una empresa, etc.
  2. història del dret
    1. dret penal Instrument de suplici consistent en una peça de fusta llarga plantada a terra, a la qual es lliga, clava o suspèn la persona que hom ha d’executar.
    2. plural Pena de correcció instantània, d’aplançonar, que estava en vigor en l’exèrcit i en la marina espanyola.
    3. portar (algú) al pal Penjar-lo, donar-li garrot, empalar-lo, etc.
  3. arts gràfiques
    1. Tros rectilini del traç de certes lletres.
    2. pal sec Lletra d’impremta traçada a base de rectes, circumferències i arcs de circumferència de gruix constant, sense cap mena d’ornamentació.
  4. heràldica
    1. Peça fonamental que travessa verticalment el camper, la seva amplària essent un terç de la de l’escut, quan és única.
    2. en pal locució adjectiva Dit de les peces allargades o dels mobles col·locats en la direcció pròpia del pal.
  5. nàutica
    1. Cadascun dels arbres de fusta, de ferro o d’acer, que, disposats perpendicularment, o amb poca obliqüitat, a la quilla, serveixen per a sostenir els elements propis per a la maniobra de les veles, per a moure la càrrega o per a suportar les antenes de ràdio, hissar banderes, establir llocs d’observació, etc.
    2. Cadell del molinet, que antigament era un bastó o pal de fusta.
  6. marina, marítim Cadascun dels trossos de fusta que hom posa a la platja transversalment a l’eix longitudinal d’una barca per varar-la o treure-la.

■ pal

masculí Peça de fusta dreta, rodona, d’una certa llargària asta 2 Bandera a mig pal electrotècnia i telecomunicacions Suport d’una línia elèctrica, telegràfica o telefònica esports Bastó de golf plural esports En el rugbi, estructura constituïda per dues barres verticals i per un travesser que les uneix a 3 m de terra, entre les quals i per damunt del travesser hom ha fer passar la pilota per a puntuar pal de fregar llar, assumptes domèstics Estri format per un pal amb un manyoc de cordons de cotó o de tires de baieta en un extrem, que serveix per a fregar el terra pal de la porteria esports…
Informació complementària
Traducció