Es mostren 88940 resultats

■ pal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pal</title>

Compareu: coll3 i bastó
Etimologia: del ll. palus, -i, íd. 1a font: s. XIII
    masculí
    1. Peça de fusta dreta, rodona, d’una certa llargària.
    2. asta 2. Bandera a mig pal.
    3. electrotècnia i telecomunicacions Suport d’una línia elèctrica, telegràfica o telefònica.
    4. esports Bastó de golf.
    5. plural esports En el rugbi, estructura constituïda per dues barres verticals i per un travesser que les uneix a 3 m de terra, entre les quals i per damunt del travesser hom ha fer passar la pilota per a puntuar.
    6. pal de fregar llar, assumptes domèstics Estri format per un pal amb un manyoc de cordons de cotó o de tires de baieta en un extrem, que serveix per a fregar el terra.
    7. pal de la porteria esports Cadascun dels pals que formen el marc de la porteria.
    8. pal de paller Pal que serveix d’eix al voltant del qual hom munta el paller.
    9. pal de paller figuradament Eix o nucli al voltant del qual es vertebra una societat, una empresa, etc.
  2. història del dret
    1. dret penal Instrument de suplici consistent en una peça de fusta llarga plantada a terra, a la qual es lliga, clava o suspèn la persona que hom ha d’executar.
    2. plural Pena de correcció instantània, d’aplançonar, que estava en vigor en l’exèrcit i en la marina espanyola.
    3. portar (algú) al pal Penjar-lo, donar-li garrot, empalar-lo, etc.
  3. arts gràfiques
    1. Tros rectilini del traç de certes lletres.
    2. pal sec Lletra d’impremta traçada a base de rectes, circumferències i arcs de circumferència de gruix constant, sense cap mena d’ornamentació.
  4. heràldica
    1. Peça fonamental que travessa verticalment el camper, la seva amplària essent un terç de la de l’escut, quan és única.
    2. en pal locució adjectiva Dit de les peces allargades o dels mobles col·locats en la direcció pròpia del pal.
  5. nàutica
    1. Cadascun dels arbres de fusta, de ferro o d’acer, que, disposats perpendicularment, o amb poca obliqüitat, a la quilla, serveixen per a sostenir els elements propis per a la maniobra de les veles, per a moure la càrrega o per a suportar les antenes de ràdio, hissar banderes, establir llocs d’observació, etc.
    2. Cadell del molinet, que antigament era un bastó o pal de fusta.
  6. marina, marítim Cadascun dels trossos de fusta que hom posa a la platja transversalment a l’eix longitudinal d’una barca per varar-la o treure-la.

■ pal

masculí Peça de fusta dreta, rodona, d’una certa llargària asta 2 Bandera a mig pal electrotècnia i telecomunicacions Suport d’una línia elèctrica, telegràfica o telefònica esports Bastó de golf plural esports En el rugbi, estructura constituïda per dues barres verticals i per un travesser que les uneix a 3 m de terra, entre les quals i per damunt del travesser hom ha fer passar la pilota per a puntuar pal de fregar llar, assumptes domèstics Estri format per un pal amb un manyoc de cordons de cotó o de tires de baieta en un extrem, que serveix per a fregar el terra pal de la porteria esports…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pal-banda

pal-banda

masculí heràldica Peça composta que resulta de la unió del pal i la banda
Gran Diccionari de la llengua catalana

pal-barra

pal-barra

masculí heràldica Peça composta que resulta de la unió del pal i la barra
Gran Diccionari de la llengua catalana

pal-faixa

pal-faixa

masculí heràldica Peça composta que resulta de la unió de la meitat superior d’un pal i de la faixa
Gran Diccionari de la llengua catalana

pal-gaia

pal-gaia

masculí heràldica Peça composta que resulta de la unió d’un pal i una gaia a la punta
Gran Diccionari de la llengua catalana

pal-peu

pal-peu

masculí heràldica Peça composta que resulta de la unió del pal i el peu
Gran Diccionari de la llengua catalana

pal-semibanda

pal-semibanda

masculí heràldica Peça composta que resulta de la unió del pal i la meitat inferior de la banda
Gran Diccionari de la llengua catalana

pal-semibarra

pal-semibarra

masculí heràldica Peça composta que resulta de la unió del pal i la meitat superior de la barra
Gran Diccionari de la llengua catalana

pal-semifaixa

pal-semifaixa

masculí heràldica Peça composta que resulta de la unió del pal i la meitat sinistra de la faixa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pala


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pala</title>

Etimologia: del ll. pala, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
    femení
  1. oficis manuals
    1. Eina formada per una làmina de fusta o planxa de ferro, de forma rectangular, trapezial o corba, amb certa concavitat, i per un mànec cilíndric de diàmetre variable, destinada a recollir i traslladar o remoure alguna matèria sòlida, pastosa o pulverulenta.
    2. Fulla metàl·lica de diverses formes amb un ull o apèndix adequat per a fixar-hi un mànec, la qual forma part de diverses eines, com ara l’aixada, l’aixadell, l’arada moderna i la destral.
    3. obres públiques Element operatiu d’algunes excavadores, que consisteix en una peça metàl·lica de grans dimensions la concavitat de la qual constitueix una mena de recipient.
    4. pala carregadora manutenció, emmagatzematge i obres públiques Màquina destinada a carregar materials i que consisteix bàsicament en un xassís automotor muntat damunt d’erugues o de pneumàtics i proveït, al davant, d’una pala articulada.
    5. pala llevaneu obres públiques Planxa metàl·lica de la part davantera d’una màquina llevaneu o posada al davant d’un camió o d’un tractor.
    6. pala mecànica Excavadora de pala.
    1. Part més ampla, i generalment de menys gruix, de diverses coses. La pala d’un rem. La pala del timó.
    2. esports Tros de fusta que té una part ampla i prima i una altra que forma mànec, amb què s’impel·leix la pilota.
    3. esports Part més ampla i prima del rem.
    4. esports Rem curt, format per una perxa i una o dues fulles, utilitzat com a mitjà de propulsió de canoes o caiacs.
    5. esports Part davantera de l’esquí, que forma una corba i té menor gruix.
    6. indumentària Part d’algunes peces de vestir que consisteix en una làmina que recorda la de la pala. Una gorra amb pala.
    7. pala d’una dent anatomia animal Porció ampla i plana de les dents incisives.
  3. Vessant de muntanya llis i de pendent molt fort, gairebé vertical.
  4. adoberia Ganiveta proveïda d’un mànec curt a la banda oposada al tall, emprada pels blanquers per a descarnar les pells.
  5. botànica
    1. Nom donat a cadascun dels cladodis de la figuera de moro.
    2. pala marina Bufalaga hirsuta.
  6. indústries del calçat Llengüeta.
  7. arts gràfiques Planxa disposada com a doble fons, en algunes galeres, i que en ésser desplaçada lateralment arrossega la composició i permet d’extreure-la còmodament.
  8. joieria Base o suport, generalment de metall preciós, on el joier encasta les pedres i les gemmes.
  9. orfebreria Part del metall on s’encasten les pedres precioses.
  10. tecnologia, aeronàutica i marina, marítim Cadascun dels elements propulsius constitutius d’una hèlix, d’un rotor, etc., que surten o són fixats al nucli o cos central.
  11. indústria tèxtil Peça de ferro que en el teler mecànic de llançadora topa amb l’escarabat quan la llançadora no ha entrat del tot dins el calaix, la qual cosa provoca l’aturada del teler.

■ pala

femení oficis manuals Eina formada per una làmina de fusta o planxa de ferro, de forma rectangular, trapezial o corba, amb certa concavitat, i per un mànec cilíndric de diàmetre variable, destinada a recollir i traslladar o remoure alguna matèria sòlida, pastosa o pulverulenta Fulla metàllica de diverses formes amb un ull o apèndix adequat per a fixar-hi un mànec, la qual forma part de diverses eines, com ara l’aixada, l’aixadell, l’arada moderna i la destral obres públiques Element operatiu d’algunes excavadores, que consisteix en una peça metàllica de grans dimensions la concavitat de la…
Informació complementària
Traducció