Es mostren 88940 resultats

palabordons

palabordons

palada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palada</title>

Accessory
Etimologia: de pala 1a font: 1696, DLac.
Body
    femení
    1. Porció de material o conjunt de coses que s’agafen d’un cop amb una pala.
    2. a palades locució adverbial En abundància.
    1. Cop de pala.
    2. especialment Cadascun dels moviments que, en vogar, es fan amb el rem tenint la seva pala submergida.

palada

paladar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paladar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *palatare, der. del ll. cl. palatum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Sostre de la cavitat bucal i sòl de la cavitat nasal.
    2. figuradament Sentit del gust. Tenir bon paladar.
  2. botànica En la corol·la personada, replec del llavi inferior que clou la gola.
  3. fonètica, fonologia Part de la volta superior de la cavitat bucal que va des dels alvèols fins a l’úvula.

paladar

paladeig

paladeig

paladejar

paladejar

paladí

paladí

palafanga

palafanga

palafangar

palafangar

Informació complementària

palafit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palafit</title>

Accessory
Etimologia: del fr. palafitte, i aquest, de l’it. palafitta, ant. pl. en -a ‘pals clavats’
Body
    masculí arquitectura
  1. Cadascun dels pals de fusta, ferro o ciment armat que hom enfonsa a terra i damunt els quals és construït un habitatge o un edifici.
  2. Tipus d’habitacle construït sobre palafits.

palafit

palafollenc
| palafollenca

palafollenc
| palafollenca