Es mostren 88954 resultats

■ palafangar

■ palafangar

verb transitiu agricultura Fangar amb la palafanga
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ palafit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palafit</title>

Etimologia: del fr. palafitte, i aquest, de l’it. palafitta, ant. pl. en -a ‘pals clavats’
    masculí arquitectura
  1. Cadascun dels pals de fusta, ferro o ciment armat que hom enfonsa a terra i damunt els quals és construït un habitatge o un edifici.
  2. Tipus d’habitacle construït sobre palafits.

■ palafit

masculí arquitectura Cadascun dels pals de fusta, ferro o ciment armat que hom enfonsa a terra i damunt els quals és construït un habitatge o un edifici Tipus d’habitacle construït sobre palafits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

palafollenc
| palafollenca

palafollenc
| palafollenca

adjectiu i masculí i femení De Palafolls Maresme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ palafrè


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palafrè</title>

Etimologia: del fr. ant. palefrei, i aquest, del ll. td. paraverēdus ‘cavall de posta’, der. de verēdus, íd., d’origen cèlt 1a font: 1249
    masculí
  1. A l’edat mitjana, cavall noble de sella però no de batalla.
  2. Cavall en què va muntat el criat que acompanya l’amo quan va a cavall.

■ palafrè

masculí A l’edat mitjana, cavall noble de sella però no de batalla Cavall en què va muntat el criat que acompanya l’amo quan va a cavall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ palafrener
| palafrenera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palafrener</title>

Etimologia: de palafrè 1a font: 1452
    masculí i femení història
  1. Criat que acompanyava el seu senyor menant-li el cavall pel fre.
  2. Criat que muntava el cavall palafrè.
  3. Mosso que tenia cura dels cavalls.
  4. palafrener major Cap dels oficials que tenien a llur càrrec les cavalleries reials i que tenia confiada la missió d’aguantar el cavall del rei al moment que aquest hi muntava.

■ palafrener
| palafrenera

masculí i femení història Criat que acompanyava el seu senyor menant-li el cavall pel fre Criat que muntava el cavall palafrè Mosso que tenia cura dels cavalls palafrener major Cap dels oficials que tenien a llur càrrec les cavalleries reials i que tenia confiada la missió d’aguantar el cavall del rei al moment que aquest hi muntava
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ palafrugellenc
| palafrugellenca

■ palafrugellenc
| palafrugellenca

adjectiu i masculí i femení De Palafrugell Baix Empordà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ palaí

■ palaí

masculí plural palaïns ictiologia Llenguado
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ palaia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palaia</title>

Partició sil·làbica: pa_la_ia
Etimologia: del ll. (solea) pelagica ‘llenguado de mar fonda’, der. del ll. pĕlăgus ‘mar fonda’ 1a font: 1324
femení ictiologia Peix de l’ordre dels pleuronectiformes i de la família dels pleuronèctids (Pleuronectes platessa), de cresta intraocular amb diverses prominències òssies, i comestible molt apreciat.

■ palaia

femení ictiologia Peix de l’ordre dels pleuronectiformes i de la família dels pleuronèctids Pleuronectes platessa , de cresta intraocular amb diverses prominències òssies, i comestible molt apreciat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

palaic
| palaica


<title type="display">palaic</title>

Partició sil·làbica: pa_laic
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al palaic.
  2. masculí lingüística Antiga llengua parlada a Pala (Àsia Menor), conservada només en alguns texts rituals hitites.

palaic
| palaica

adjectiu Relatiu o pertanyent al palaic masculí lingüística Antiga llengua parlada a Pala Àsia Menor, conservada només en alguns texts rituals hitites
Gran Diccionari de la llengua catalana

palaldanenc
| palaldanenca

palaldanenc
| palaldanenca

adjectiu i masculí i femení De Palaldà Vallespir