Es mostren 88939 resultats
■
palanquí2
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palanquí</title><lbl type="homograph">2</lbl>
■
palanquí2
masculí Llitera, pròpia de l’Extrem Orient, portada a l’espatlla de dos o quatre homes per mitjà d’uns pals horitzontals Vegeu també palanquí 3 palanquí 1
palanquí3
| palanquina
<title type="display">palanquí</title><lbl type="homograph">3</lbl>
palanquí3
| palanquina
adjectiu i masculí i femení De Palanques Ports Vegeu també palanquí 1 palanquí 2
palaqui
<title type="display">palaqui</title>
Body
masculí botànica Gènere d’arbres de la família de les sapotàcies (Palaquium sp), de fulles simples, flors hermafrodites i actinomorfes i fruits en baia, amb espècies que forneixen la gutaperxa.
palaqui
masculí botànica Gènere d’arbres de la família de les sapotàcies Palaquium sp , de fulles simples, flors hermafrodites i actinomorfes i fruits en baia, amb espècies que forneixen la gutaperxa
palàquium
<title type="display">palàquium</title>
Accessory
Partició sil·làbica: pa_là_qui_um
Body
masculí botànica Palaqui.
palàquium
masculí botànica Palaqui
■
palar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palar</title>
Body
adjectiu heràldica Dit de la línia de separació de dos escuts en una dimidiació o en un empalament.
■
palar
adjectiu heràldica Dit de la línia de separació de dos escuts en una dimidiació o en un empalament
■
palastre
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palastre</title>
Accessory
Etimologia: del fr. palastre o palâtre, íd., der. de pale ‘pala’ 1a font: 1359
Body
masculí metal·lúrgia Xapa de ferro o d’acer obtinguda per laminatge.
■
palastre
masculí metallúrgia Xapa de ferro o d’acer obtinguda per laminatge
■
palat
| palada
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palat</title>
Accessory
Homòfon: pelat
Etimologia: del fr. palé, íd., der. de pal ‘pal’
Etimologia: del fr. palé, íd., der. de pal ‘pal’
Body
adjectiu heràldica Dit de l’escut el camper del qual és cobert de pals, alternativament, d’un metall i d’un color, en nombre parell.
■
palat
| palada
adjectiu heràldica Dit de l’escut el camper del qual és cobert de pals, alternativament, d’un metall i d’un color, en nombre parell
■
palatabilitat
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palatabilitat</title>
Accessory
Etimologia: de l’angl. palatability, der. de palatable ‘agradable al paladar’, formació culta analògica sobre la base del ll. palatum ‘paladar’
Body
femení alimentació, indústries alimentàries i fisiologia Conjunt de les qualitats sensorials d’un aliment.
■
palatabilitat
femení alimentació, indústries alimentàries i fisiologia Conjunt de les qualitats sensorials d’un aliment
■
palatal
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palatal</title>
Accessory
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. palatum ‘paladar’ 1a font: c. 1900
Body
- adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent al paladar.
- adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o una constricció entre el dors de la llengua i una zona qualsevol del paladar dur: les consonants [ʃ, ʒ, tʃ, dʒ, ɲ, ʎ, j] i les vocals anteriors.
■
palatal
adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent al paladar adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o una constricció entre el dors de la llengua i una zona qualsevol del paladar dur les consonants ʃ, ʒ, tʃ, dʒ, ɲ, ʎ, j i les vocals anteriors