Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ palatal

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palatal</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. palatum ‘paladar’ 1a font: c. 1900

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent al paladar.
adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o una constricció entre el dors de la llengua i una zona qualsevol del paladar dur: les consonants [ʃ, ʒ, tʃ, dʒ, ɲ, ʎ, j] i les vocals anteriors.

■ palatal

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent al paladar adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o una constricció entre el dors de la llengua i una zona qualsevol del paladar dur les consonants ʃ, ʒ, tʃ, dʒ, ɲ, ʎ, j i les vocals anteriors

■ palatalització

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palatalització</title>

Partició sil·làbica: pa_la_ta_lit_za_ci_ó
Etimologia: de palatalitzar

femení fonètica, fonologia Procés pel qual un so no palatal esdevé palatal o quasi palatal.

■ palatalització

femení fonètica, fonologia Procés pel qual un so no palatal esdevé palatal o quasi palatal

■ palatalitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palatalitzar</title>

Etimologia: de palatal

verb transitiu fonètica, fonologia Fer palatal un so que no ho és.

■ palatalitzar

verb transitiu fonètica, fonologia Fer palatal un so que no ho és

■ palatí¹

| palatina

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palatí</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: paletí
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. palatum ‘paladar’

anatomia animal

adjectiu Relatiu o pertanyent al paladar, palatal.
masculí Os situat darrere el maxil·lar superior.

Vegeu també:

palatí²

■ palatí¹

| palatina

anatomia animal adjectiu Relatiu o pertanyent al paladar, palatal masculí Os situat darrere el maxillar superior Vegeu també palatí 2

■ palatí²

| palatina

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palatí</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: paletí
Etimologia: del ll. palatinus, -a, -um, der. de palatium ‘palau’ 1a font: 1696, DLac.

adjectiu Relatiu o pertanyent al palau d’un sobirà. Guàrdia palatina.
adjectiu Revestit d’un ofici en el palau d’un sobirà.
adjectiu A la cort reial catalanoaragonesa, cortesà o domèstic.
adjectiu i masculí i femení Del Palatinat (regió d’Alemanya).
adjectiu dret canònic Relatiu o pertanyent al palau pontifici.
masculí dret romà A l’època imperial, nom que rebien els qui exercien alguna missió al palau.
escola palatina història Antiga escola de la cort merovíngia, on eren educats els nutriti, fills de la noblesa.

Vegeu també:

palatí¹

■ palatí²

| palatina

adjectiu Relatiu o pertanyent al palau d’un sobirà Guàrdia palatina adjectiu Revestit d’un ofici en el palau d’un sobirà adjectiu A la cort reial catalanoaragonesa, cortesà o domèstic adjectiu i masculí i femení Del Palatinat regió d’Alemanya adjectiu dret canònic Relatiu o pertanyent al palau pontifici masculí dret romà A l’època imperial, nom que rebien els qui exercien alguna missió al palau escola palatina història Antiga escola de la cort merovíngia, on eren educats els nutriti , fills de la noblesa Vegeu també palatí 1