Es mostren 88954 resultats

■ palato-

■ palato-

Forma prefixada del mot llatí palatum , que significa ‘paladar’ Ex palatolabial, palatostafilí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ palatoalveolar

■ palatoalveolar

adjectiu fonètica, fonologia Dit de la consonant prepalatal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ palatògraf

■ palatògraf

masculí fonètica, fonologia Aparell principal emprat en la palatografia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ palatografia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palatografia</title>

Partició sil·làbica: pa_la_to_gra_fi_a
Etimologia: de palato- i -grafia
femení fonètica, fonologia Mètode d’investigació instrumental emprat en fonètica per a obtenir una imatge de la zona de contacte entre la llengua i el paladar en una articulació donada.

■ palatografia

femení fonètica, fonologia Mètode d’investigació instrumental emprat en fonètica per a obtenir una imatge de la zona de contacte entre la llengua i el paladar en una articulació donada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ palatograma

■ palatograma

masculí fonètica, fonologia Representació gràfica de la zona de contacte palatal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

palatoplegia

palatoplegia

femení patologia Paràlisi del paladar tou
Gran Diccionari de la llengua catalana

palatòsquisi

palatòsquisi

femení patologia Obertura de la volta palatina com a prolongament de la fissura del llavi fes
Gran Diccionari de la llengua catalana

palatostafilí
| palatostafilina


<title type="display">palatostafilí</title>

Partició sil·làbica: pa_la_tos_ta_fi_lí
    adjectiu anatomia animal
  1. Relatiu o pertanyent al paladar i a l’úvula.
  2. múscul palatostafilí Petit múscul del paladar tou.

palatostafilí
| palatostafilina

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent al paladar i a l’úvula múscul palatostafilí Petit múscul del paladar tou
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ palatreca

■ palatreca

masculí i femení popularment Xerraire
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ palau


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palau</title>

Partició sil·làbica: pa_lau
Etimologia: del ll. Palatium, ant. ‘Mont Palatí de Roma on hi havia el palau dels cèsars’, d’on el sentit de ‘palau’ en general 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
    1. art Edifici majestuós i luxós utilitzat com a habitació d’un rei o d’un gran senyor, i sovint, fortificació i centre de l’administració d’un govern.
    2. per extensió arquitectura Edifici o equipament urbà de grans dimensions, sovint de caràcter monumental, destinat a usos públics. Palau de justícia, de congressos. Palau dels esports. Palau firal.
  2. antigament Cambra gran, habitació o conjunt d’habitacions d’un edifici.
  3. heràldica Moble que es distingeix del castell i les torres.

■ palau

masculí art Edifici majestuós i luxós utilitzat com a habitació d’un rei o d’un gran senyor, i sovint, fortificació i centre de l’administració d’un govern per extensió arquitectura Edifici o equipament urbà de grans dimensions, sovint de caràcter monumental, destinat a usos públics Palau de justícia, de congressos Palau dels esports Palau firal antigament Cambra gran, habitació o conjunt d’habitacions d’un edifici heràldica Moble que es distingeix del castell i les torres
Informació complementària
Traducció