Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ palplantat

| palplantada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palplantat</title>

Etimologia: de pal i plantar¹ 1a font: s. XX, Ruyra

adjectiu Dit del qui resta dret i immòbil com si estigués clavat a terra.

■ palplantat

| palplantada

adjectiu Dit del qui resta dret i immòbil com si estigués clavat a terra

■ palplanxa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palplanxa</title>

femení construcció Perfil allargat d’acer, ciment armat, etc., que, clavat a terra i encadellat amb altres, serveix per a fer murs de contenció, barrar el pas de l’aigua, etc.

■ palplanxa

femení construcció Perfil allargat d’acer, ciment armat, etc, que, clavat a terra i encadellat amb altres, serveix per a fer murs de contenció, barrar el pas de l’aigua, etc

■ palpons

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palpons</title>

Etimologia: deriv. de palpar amb el sufix -ons (v. bocons)

Mot emprat en l’expressió a palpons locució adverbial A les palpentes.

■ palpons

Mot emprat en l’expressió a palpons locució adverbial A les palpentes

■ palpotejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palpotejar</title>

Etimologia: de palpar

verb intransitiu Anar a les palpentes.

■ palpunyar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">palpunyar</title>

Etimologia: de palpar

verb transitiu dialectal Palpinyar.

palsenc

| palsenca

<title type="display">palsenc</title>

adjectiu i masculí i femení Palenc.

palsenc

| palsenca

adjectiu i masculí i femení Palenc

paltejar

<title type="display">paltejar</title>

verb intransitiu nàutica Fatxejar.

■ paltó

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paltó</title>

Etimologia: del fr. paletot, íd., i aquest, de l’angl. paltock, d’origen incert

masculí indumentària Sobretot.

■ paltrigar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paltrigar</title>

Etimologia: alteració de calcigar per substitució de calç- ‘taló’ per peu i de -ci- per -tri- d’un *peutridar, del ll. vg. tritare ‘esmicolar’, der. de tritus (v. triturar) 1a font: s. XV

verb transitiu Trepitjar, calcigar.

■ paltrigar

verb transitiu Trepitjar, calcigar

■ paltruc

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paltruc</title>

masculí

1. anatomia animal Budell gros del porc.
2. alimentació, indústries alimentàries Embotit fet amb el paltruc.
paltruc d’eruga botànica Belluguet gros.

■ paltruc

masculí anatomia animal Budell gros del porc alimentació, indústries alimentàries Embotit fet amb el paltruc paltruc d’eruga botànica Belluguet gros

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ palplantat | palplantada

■ palplantat | palplantada

■ palplanxa

■ palpons

■ palpotejar

■ palpunyar

palsenc | palsenca

palsenc | palsenca

paltejar

■ paltó

■ paltrigar

■ paltruc

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ palplantat

| palplantada

■ palplantat

| palplantada

palsenc

| palsenca

palsenc

| palsenca

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia