Es mostren 88939 resultats

■ paracme

■ paracme

femení medicina Període de declinació d’una malaltia, de la febre, de la vitalitat general
Gran Diccionari de la llengua catalana

paracoccidioidomicosi


<title type="display">paracoccidioidomicosi</title>

Partició sil·làbica: pa_ra_coc_ci_di_oi_do_mi_co_si
femení patologia Micosi granulomatosa crònica caracteritzada per la presència d’unes primeres manifestacions cutaneomucoses seguides de manifestacions viscerals.

paracoccidioidomicosi

femení patologia Micosi granulomatosa crònica caracteritzada per la presència d’unes primeres manifestacions cutaneomucoses seguides de manifestacions viscerals
Gran Diccionari de la llengua catalana

paracolpi

paracolpi

masculí anatomia animal Conjunt de teixits situats al voltant de la vagina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paraconformitat

■ paraconformitat

femení estratigrafia Disconformitat en la qual la superfície de separació de les dues sèries estratigràfiques concordants o paralleles es manifesta solament per una superfície de discontinuïtat que es pot confondre amb les altres superfícies d’estratificació
Gran Diccionari de la llengua catalana

paracor


<title type="display">paracor</title>

masculí química física Constant pròpia dels líquids, definida per la relació [p] = Mγ¼(ε—εo), on M és el pes molecular del líquid en particular, γ és la tensió superficial i ε i εo són les densitats del líquid i del seu vapor a una temperatura determinada.

paracor

masculí química física Constant pròpia dels líquids, definida per la relació p = M γ¼ε—ε o , on M és el pes molecular del líquid en particular, γ és la tensió superficial i ε i ε o són les densitats del líquid i del seu vapor a una temperatura determinada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paracorol·la

■ paracorol·la

femení botànica Conjunt d’apèndixs laminars dels pètals, que formen una corona o falsa corolla dins la corolla pròpiament dita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

paracrinoïdeus


<title type="display">paracrinoïdeus</title>

Partició sil·làbica: pa_ra_cri_no_ï_deus
    masculí paleontologia i zoologia
  1. plural Classe d’equinoderms pelmatozous de l’ordovicià mitjà, que poden ésser considerats crinoïdeus primitius.
  2. singular Equinoderm pelmatozou de la classe dels paracrinoïdeus.

paracrinoïdeus

masculí paleontologia i zoologia plural Classe d’equinoderms pelmatozous de l’ordovicià mitjà, que poden ésser considerats crinoïdeus primitius singular Equinoderm pelmatozou de la classe dels paracrinoïdeus
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paracronisme

■ paracronisme

masculí cronologia Error de cronologia que consisteix a suposar esdevingut un fet en una època posterior al temps en què realment s’esdevingué
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paracúsia

■ paracúsia

femení patologia Anomalia de la percepció dels sons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parada</title>

Etimologia: de parar 1a font: s. XI
    femení
    1. Acció de parar o de parar-se, arrest. Farem parada a Banyoles.
    2. història A l’edat mitjana, hostal de camí públic.
    3. dret de parada història del dret català Als segles X-XII, alberga, dret d’hostatge, o la seva compensació en forma de tribut.
    4. fer parada i fonda Aturar-se una bona estona durant un viatge per menjar i reposar.
    5. punt de parada (o simplement parada) Indret on es para o es pot parar un vehicle de transport públic per tal de deixar baixar o pujar els passatgers. La parada és cinquanta metres més avall. Parada obligatòria, discrecional.
    1. Acció de preparar una cosa perquè faci servei, perquè funcioni;
    2. l’efecte.
    3. Lloc on es prepara.
    4. cinegètica Col·locació dels caçadors i dels paranys, els filats, etc., en disposició de caçar.
    5. cinegètica Cada vegada que els caçadors tiren el filat.
  3. comerç i mercat
    1. Exposició de mercaderies que hom fa en una fira, un mercat, etc.
    2. per extensió Lloc on és situada o se sol situar aquesta exposició.
    3. figuradament Ostentació que hom fa d’alguna cosa.
  4. esports
    1. En esgrima, acció de parar una estocada.
    2. per extensió En altres jocs i esports, acció de parar la pilota, interceptar la jugada, etc.
  5. ciències militars
    1. Formació de la tropa que entra de guàrdia.
    2. Lloc on s’aplega la tropa per dirigir-se cada secció al seu lloc de guàrdia.
    3. Formació de les tropes a les quals s’ha de passar revista.
    4. Desfilada.
    1. agricultura Caixa de distribució o repartidor d’aigües.
    2. agricultura Massa de terra, brossa, posts o pedra amb què hom tapa la boca d’un rec perquè l’aigua s’aturi o es desviï.
    3. servitud de parada dret català Dret del propietari d’una finca amb aprofitament d’aigües vistes, d’obligar els propietaris de terrenys on passava el curs del corrent que consentissin a la construcció d’una parada o caixa de distribució per a regar aquella.
  7. indústria tèxtil Quantitat de plegadors d’ordit, plens de fil, que calen per a produir, en la màquina de parar, un nombre determinat de plegadors plens d’ordit parat.
  8. parada nupcial etologia Conjunt d’actituds i emissions sonores que precedeixen l’acoblament o la formació de parella.

■ parada

femení Acció de parar o de parar-se, arrest Farem parada a Banyoles història A l’edat mitjana, hostal de camí públic dret de parada història del dret català Als segles X-XII, alberga, dret d’hostatge, o la seva compensació en forma de tribut fer parada i fonda Aturar-se una bona estona durant un viatge per menjar i reposar punt de parada o simplement parada Indret on es para o es pot parar un vehicle de transport públic per tal de deixar baixar o pujar els passatgers La parada és cinquanta metres més avall Parada obligatòria, discrecional Acció de preparar una cosa perquè faci servei, perquè…
Informació complementària
Traducció