Es mostren 88939 resultats

■ paradísia

■ paradísia

femení botànica Planta herbàcia vivaç de la família de les liliàcies Paradisia liliastrum , de fulles llargues i molt estretes, flors blanques i oloroses i fruits en càpsula
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paradisíac
| paradisíaca

■ paradisíac
| paradisíaca

adjectiu Relatiu o pertanyent al paradís
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paradista

■ paradista

masculí i femení comerç i mercat Persona que té una parada en una fira, un mercat, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parado

■ parado

masculí dansa Nom que reben a Valldemossa els boleros vells
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parador1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parador</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: paredó
Etimologia: de parar i -dor2
    masculí
  1. Lloc on algú o alguna cosa para o va a parar. De parador ignorat, desconegut.
    1. Hostal on s’aturaven a menjar i a dormir els traginers i altra gent que anava de camí.
    2. parador nacional turisme, viatges A l’estat espanyol, hotel de luxe situat en paratges d’interès turístic, aprofitant sovint edificis antics, creat per organitzacions turístiques.
  3. ferrocarrils Baixador.



    4. Vegeu també:
    parador2

■ parador1

masculí Lloc on algú o alguna cosa para o va a parar De parador ignorat, desconegut Hostal on s’aturaven a menjar i a dormir els traginers i altra gent que anava de camí parador nacional turisme, viatges A l’estat espanyol, hotel de luxe situat en paratges d’interès turístic, aprofitant sovint edificis antics, creat per organitzacions turístiques ferrocarrils Baixador Vegeu també parador 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parador2
| paradora

■ parador2
| paradora

masculí i femení indústria tèxtil Obrer que treballa en la màquina de parar Vegeu també parador 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

paradorníxids

paradorníxids

masculí plural ictiologia Timàlids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paradoxa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paradoxa</title>

Etimologia: del ll. paradoxa, pl. neutre de paradoxon, -i, i aquest, del gr. parádoxa, pl. neutre de parádoxos ‘contrari a l’opinió comuna’ 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Opinió contrària a l’opinió comuna.
    2. especialment Opinió que sembla contrària al comú sentir, però que de fet és exacta.
  2. filosofia, lògica i matemàtiques Enunciat o raonament que porta a dues conclusions mútuament contradictòries però de cap de les quals hom no pot prescindir.
  3. retòrica Figura retòrica per la qual un enunciat veritable —però que sol constar de dos conceptes antagònics— és presentat d’una manera inversemblant, absurda o contradictòria.
  4. paradoxa hidroestàtica física Paradoxa consistent en el fet que quantitats molt diferents d’un líquid introduïdes en recipients diferents poden produir, sobre els fons dels respectius recipients, la mateixa pressió, si les formes dels recipients són les adequades.

■ paradoxa

femení Opinió contrària a l’opinió comuna especialment Opinió que sembla contrària al comú sentir, però que de fet és exacta filosofia , lògica i matemàtiques Enunciat o raonament que porta a dues conclusions mútuament contradictòries però de cap de les quals hom no pot prescindir retòrica Figura retòrica per la qual un enunciat veritable —però que sol constar de dos conceptes antagònics— és presentat d’una manera inversemblant, absurda o contradictòria paradoxa hidroestàtica física Paradoxa consistent en el fet que quantitats molt diferents d’un líquid introduïdes en recipients diferents…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paradoxal

■ paradoxal

adjectiu Que enclou una paradoxa Inclinat a la paradoxa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paradoxalment

■ paradoxalment

adverbi D’una manera paradoxal
Traducció