Es mostren 88939 resultats

paralitúrgic
| paralitúrgica

paralitúrgic
| paralitúrgica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la paralitúrgia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paralització

■ paralització

femení Acció de paralitzar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

paralitzador
| paralitzadora

paralitzador
| paralitzadora

adjectiu Paralitzant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paralitzant

■ paralitzant

adjectiu Que paralitza
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paralitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paralitzar</title>

Etimologia: del fr. paralyser (cf. analitzar) 1a font: 1868, DLCo.
    verb transitiu
  1. patologia Colpir de paràlisi.
  2. figuradament Deturar l’activitat, destruir l’energia d’una cosa. Manaren paralitzar les obres. Us han paralitzat amb una simple amenaça?

■ paralitzar

verb transitiu patologia Colpir de paràlisi figuradament Deturar l’activitat, destruir l’energia d’una cosa Manaren paralitzar les obres Us han paralitzat amb una simple amenaça
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paralla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paralla</title>

Etimologia: del gr. paralía (sanís) ‘(tauló) de la part d’arran de l’aigua’, format amb l’adj. parálios, -ía, -on, variant de páralos ‘marítim, del costat del mar’, der. de háls ‘sal, salobre del mar’
femení construcció naval Qualsevol de les filades de l’entaulament que van de proa a popa prop de la carena.

■ paralla

femení construcció naval Qualsevol de les filades de l’entaulament que van de proa a popa prop de la carena
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paral·làctic
| paral·làctica

■ paral·làctic
| paral·làctica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la parallaxi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parallamps


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parallamps</title>

Etimologia: de parar i llamp 1a font: c. 1900, Verdaguer
    masculí
  1. tecnologia Barra metàl·lica, col·locada en un punt elevat d’una construcció, de l’arbre d’una nau, etc., connectada a terra o a l’aigua mitjançant un cable de poca resistència, que té per objecte atraure els llamps i facilitar-los un pas directe a terra o a l’aigua sense que danyin la construcció, la nau, etc.
  2. electrotècnia Aparell per a protegir les línies i les instal·lacions elèctriques tant de les descàrregues atmosfèriques com de les sobretensions induïdes.

■ parallamps

masculí tecnologia Barra metàllica, collocada en un punt elevat d’una construcció, de l’arbre d’una nau, etc, connectada a terra o a l’aigua mitjançant un cable de poca resistència, que té per objecte atraure els llamps i facilitar-los un pas directe a terra o a l’aigua sense que danyin la construcció, la nau, etc electrotècnia Aparell per a protegir les línies i les installacions elèctriques tant de les descàrregues atmosfèriques com de les sobretensions induïdes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paral·laxi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paral·laxi</title>

Etimologia: del gr. parállaxis ‘diferència, alternança; terme astronòmic’
    femení
  1. astronomia Angle format per les dues rectes que uneixen el centre d’un astre i els dos extrems d’un segment anomenat línia o longitud de base.
  2. fotografia Diferència que existeix entre la imatge observada en el visor i l’enregistrada a l’objectiu.
  3. òptica Angle format per les dues visuals que, des de dos punts de vista diferents, són dirigides sobre un mateix objecte.
  4. error de paral·laxi metrologia Error de lectura que hom comet en llegir la posició d’un índex sobre una escala graduada si la visual que hom dirigeix sobre l’índex no és perpendicular al pla de l’escala.

■ paral·laxi

femení astronomia Angle format per les dues rectes que uneixen el centre d’un astre i els dos extrems d’un segment anomenat línia o longitud de base fotografia Diferència que existeix entre la imatge observada en el visor i l’enregistrada a l’objectiu òptica Angle format per les dues visuals que, des de dos punts de vista diferents, són dirigides sobre un mateix objecte error de parallaxi metrologia Error de lectura que hom comet en llegir la posició d’un índex sobre una escala graduada si la visual que hom dirigeix sobre l’índex no és perpendicular al pla de l’escala
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paral·lel
| paral·lela


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paral·lel</title>

Etimologia: del gr. parállēlos, íd., comp. de pará ‘al llarg de’ i allḗlōn ‘l’un de l’altre’ 1a font: c. 1900, Verdaguer
  1. geometria
    1. adjectiu Dit dels plans que o bé coincideixen, o bé no tenen cap punt en comú.
    2. adjectiu Dit d’una recta i un pla que, o bé la recta és continguda en el pla, o bé no tenen cap punt en comú.
    3. adjectiu Dit de les rectes que tenen la mateixa direcció.
    4. femení Recta paral·lela.
    5. axioma de la paral·lela Nom donat al cinquè dels postulats d’Euclides, segons el qual només es pot traçar una paral·lela a una recta des d’un punt exterior a aquesta.
  2. adjectiu figuradament
    1. En igual direcció.
    2. Que manté la mateixa distància.
    3. Que tendeix al mateix resultat.
    4. Que es correspon en dues sèries que hom compara.
  3. masculí
    1. Comparació seguida entre dues persones o dues coses.
    2. literatura Comparació en la qual hom fa ressaltar les semblances o les diferències entre dos personatges.
    3. literatura i Bíblia Comparació de dos o més texts que permet de veure’n la similitud d’idea o d’expressió.
  4. astronomia
    1. paral·lel celeste Cadascun dels cercles de l’esfera celeste determinats per la intersecció d’un pla paral·lel a l’equador amb l’esfera celeste.
    2. paral·lel d’altura Cercle de l’esfera celeste determinat per la intersecció d’un pla paral·lel a l’horitzó amb l’esfera celeste.
    3. paral·lel de declinació Paral·lel celeste.
  5. masculí geografia Cadascun dels cercles menors sobre la superfície de la Terra paral·lels a l’equador.
  6. femení plural gimnàstica
    1. Aparell de gimnàstica artística masculina consistent en dues barres paral·leles de fusta polida, dura i elàstica, que descansen damunt quatre muntants de ferro verticals i fixos, d’alçada regulable.
    2. paral·leles asimètriques Aparell de gimnàstica artística femenina consistent en dues barres col·locades paral·lelament a altures diferents, que descansen damunt d’uns muntants fixos.
  7. en paral·lel locució adverbial electricitat Dit de la disposició d’una sèrie d’elements, generadors, etc., similars, tal que els borns de la mateixa polaritat o homòlegs són connectats entre ells.

■ paral·lel
| paral·lela

geometria adjectiu Dit dels plans que o bé coincideixen, o bé no tenen cap punt en comú adjectiu Dit d’una recta i un pla que, o bé la recta és continguda en el pla, o bé no tenen cap punt en comú adjectiu Dit de les rectes que tenen la mateixa direcció femení Recta parallela axioma de la parallela Nom donat al cinquè dels postulats d’Euclides, segons el qual només es pot traçar una parallela a una recta des d’un punt exterior a aquesta adjectiu figuradament En igual direcció Que manté la mateixa distància Que tendeix al mateix resultat Que es correspon en dues sèries que hom compara masculí…
Informació complementària
Traducció