Es mostren 88954 resultats

paral·làctic
| paral·làctica

paral·làctic
| paral·làctica

parallamps


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parallamps</title>

Accessory
Etimologia: de parar i llamp 1a font: c. 1900, Verdaguer
Body
    masculí
  1. tecnologia Barra metàl·lica, col·locada en un punt elevat d’una construcció, de l’arbre d’una nau, etc., connectada a terra o a l’aigua mitjançant un cable de poca resistència, que té per objecte atraure els llamps i facilitar-los un pas directe a terra o a l’aigua sense que danyin la construcció, la nau, etc.
  2. electrotècnia Aparell per a protegir les línies i les instal·lacions elèctriques tant de les descàrregues atmosfèriques com de les sobretensions induïdes.

parallamps

paral·laxi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paral·laxi</title>

Accessory
Etimologia: del gr. parállaxis ‘diferència, alternança; terme astronòmic’
Body
    femení
  1. astronomia Angle format per les dues rectes que uneixen el centre d’un astre i els dos extrems d’un segment anomenat línia o longitud de base.
  2. fotografia Diferència que existeix entre la imatge observada en el visor i l’enregistrada a l’objectiu.
  3. òptica Angle format per les dues visuals que, des de dos punts de vista diferents, són dirigides sobre un mateix objecte.
  4. error de paral·laxi metrologia Error de lectura que hom comet en llegir la posició d’un índex sobre una escala graduada si la visual que hom dirigeix sobre l’índex no és perpendicular al pla de l’escala.

paral·laxi

paral·lel
| paral·lela


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paral·lel</title>

Accessory
Etimologia: del gr. parállēlos, íd., comp. de pará ‘al llarg de’ i allḗlōn ‘l’un de l’altre’ 1a font: c. 1900, Verdaguer
Body
  1. geometria
    1. adjectiu Dit dels plans que o bé coincideixen, o bé no tenen cap punt en comú.
    2. adjectiu Dit d’una recta i un pla que, o bé la recta és continguda en el pla, o bé no tenen cap punt en comú.
    3. adjectiu Dit de les rectes que tenen la mateixa direcció.
    4. femení Recta paral·lela.
    5. axioma de la paral·lela Nom donat al cinquè dels postulats d’Euclides, segons el qual només es pot traçar una paral·lela a una recta des d’un punt exterior a aquesta.
  2. adjectiu figuradament
    1. En igual direcció.
    2. Que manté la mateixa distància.
    3. Que tendeix al mateix resultat.
    4. Que es correspon en dues sèries que hom compara.
  3. masculí
    1. Comparació seguida entre dues persones o dues coses.
    2. literatura Comparació en la qual hom fa ressaltar les semblances o les diferències entre dos personatges.
    3. literatura i Bíblia Comparació de dos o més texts que permet de veure’n la similitud d’idea o d’expressió.
  4. astronomia
    1. paral·lel celeste Cadascun dels cercles de l’esfera celeste determinats per la intersecció d’un pla paral·lel a l’equador amb l’esfera celeste.
    2. paral·lel d’altura Cercle de l’esfera celeste determinat per la intersecció d’un pla paral·lel a l’horitzó amb l’esfera celeste.
    3. paral·lel de declinació Paral·lel celeste.
  5. masculí geografia Cadascun dels cercles menors sobre la superfície de la Terra paral·lels a l’equador.
  6. femení plural gimnàstica
    1. Aparell de gimnàstica artística masculina consistent en dues barres paral·leles de fusta polida, dura i elàstica, que descansen damunt quatre muntants de ferro verticals i fixos, d’alçada regulable.
    2. paral·leles asimètriques Aparell de gimnàstica artística femenina consistent en dues barres col·locades paral·lelament a altures diferents, que descansen damunt d’uns muntants fixos.
  7. en paral·lel locució adverbial electricitat Dit de la disposició d’una sèrie d’elements, generadors, etc., similars, tal que els borns de la mateixa polaritat o homòlegs són connectats entre ells.

paral·lel
| paral·lela

paral·lelament

paral·lelament

paral·lelepípede


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paral·lelepípede</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. parallelepipĕdum, i aquest, del gr. parallelepípedon, íd., comp. de parállēlos ‘paral·lel’ i epípedon ‘superfície plana’, comp. de epí ‘sobre’ i pédon ‘superfície del terra’
Body
masculí geometria Prisma de sis cares, totes elles paral·lelograms.

paral·lelepípede

paral·lelepipèdic
| paral·lelepipèdica

paral·lelepipèdic
| paral·lelepipèdica

Traducció

paral·lelinervat
| paral·lelinervada

paral·lelinervat
| paral·lelinervada

paral·lelinervi
| paral·lelinèrvia

paral·lelinervi
| paral·lelinèrvia

paral·lelisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paral·lelisme</title>

Accessory
Etimologia: de paral·lel
Body
    masculí
  1. geometria Qualitat de paral·lel.
  2. figuradament Correspondència o concordança per semblança entre dues persones o coses. Hi sol haver un paral·lelisme entre l’estabilitat política i la de la borsa.
  3. informàtica Capacitat d’executar simultàniament operacions similars o comparables.
  4. retòrica Figura retòrica que consisteix a repetir literalment, de manera parcial o completa, un mot o un grup de mots, una estructura sintàctica, etc., en dues o més frases, versos o estrofes successius.
  5. paral·lelisme psicofísic (o simplement paral·lelisme) filosofia Doctrina que, tot negant tota interrelació causal entre matèria i esperit, afirma alhora la independència i coincidència dels fenòmens propis de la realitat física i dels que pertanyen a l’àmbit psíquic.

paral·lelisme