Es mostren 88939 resultats

parpall


<title type="display">parpall</title>

Etimologia: formació analògica a partir de parpelleta, dimin. de parpella dissimilat en parpalleta 1a font: c. 1800
masculí dialectal anatomia animal Parpella.

parpall

masculí dialectal anatomia animal Parpella
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parpalló

■ parpalló

masculí ornitologia Oreneta de ribera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

parpallol

parpallol

masculí dialectal entomologia Papallona
Gran Diccionari de la llengua catalana

parpallola

parpallola

femení numismàtica Moneda de plata de baixa llei, que al segle XV corria pels comtats de Rosselló i Cerdanya
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parpella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parpella</title>

Etimologia: del ll. palpĕtra, variant del ll. cl. palpĕbra, íd. 1a font: 1864, DLab.
femení anatomia animal Cadascuna de les estructures accessòries externes que protegeixen els ulls dels vertebrats terrestres de la dessecació i de les partícules estranyes.

■ parpella

femení anatomia animal Cadascuna de les estructures accessòries externes que protegeixen els ulls dels vertebrats terrestres de la dessecació i de les partícules estranyes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parpelleig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parpelleig</title>

Partició sil·làbica: par_pe_lleig
Etimologia: de parpellejar
    masculí
  1. Acció de parpellejar.
  2. televisió Sensació visual produïda per fluctuacions periòdiques de la llum a règims que s’estenen des de pocs cicles a algunes desenes de cicles per segon.

■ parpelleig

masculí Acció de parpellejar televisió Sensació visual produïda per fluctuacions periòdiques de la llum a règims que s’estenen des de pocs cicles a algunes desenes de cicles per segon
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parpellejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parpellejar</title>

Etimologia: de parpella 1a font: 1864, DLab.
    verb intransitiu
  1. Moure les parpelles, obrir i tancar els ulls. Parpellejava perquè estava enlluernat.
  2. figuradament Resplendir, un cos lluminós, amb intermitències que se succeeixen ràpidament. Veia parpellejar els estels.

■ parpellejar

verb intransitiu Moure les parpelles, obrir i tancar els ulls Parpellejava perquè estava enlluernat figuradament Resplendir, un cos lluminós, amb intermitències que se succeeixen ràpidament Veia parpellejar els estels
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parquedat

■ parquedat

femení Qualitat de parc, moderació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parquet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parquet</title>

Etimologia: del fr. parquet, íd., dimin. de parc ‘clos’
    masculí
  1. construcció i fusteria Paviment del sòl d’una habitació, d’un corredor, etc., fet de trossos prims i estrets de fusta polida disposats regularment en diferents composicions geomètriques.
  2. economia Part de la sala de contractació de la borsa, reservada a la negociació dels valors i a la qual només tenen accés els agents de canvi i borsa.

■ parquet

masculí construcció i fusteria Paviment del sòl d’una habitació, d’un corredor, etc, fet de trossos prims i estrets de fusta polida disposats regularment en diferents composicions geomètriques economia Part de la sala de contractació de la borsa, reservada a la negociació dels valors i a la qual només tenen accés els agents de canvi i borsa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

parqueter
| parquetera

parqueter
| parquetera

masculí i femení Persona que es dedica a collocar parquets