Es mostren 88934 resultats

parracaire

parracaire

Accessory
Partició sil·làbica: par_ra_cai_re
Etimologia: de parrac
Body
masculí i femení drapaire 1.

parracaire

parral

parral

Accessory
Etimologia: de parra 1a font: 1260
Body
masculí Emparrat.

parral

parraquer | parraquera

parraquer

Accessory
Etimologia: de parrac 1a font: 1932, DFa.
Body
masculí i femení Parracaire, drapaire.

parraquer | parraquera

parrell

parrell

Accessory
Etimologia: de parra
Body
    masculí viticultura, indústries vinícoles
    1. Varietat de vinya negra, molt productiva, que produeix un raïm petit, de gra mitjà i cruixent i de pellofa prima.
    2. Raïm de vinya parrell.
  1. Guix en pols que hom tira sobre el raïm, abans de trepitjar-lo, o al vi, per donar-li coloració.

parrell

parrella

parrella

Accessory
Etimologia: de parra
Body
femení marina, marítim Cap accessori que dona la volta per tota l’arboradura de les embarcacions de pesca grans, destinat a estendre-hi les veles quan es mullen, la roba de la tripulació, etc.

parrella

parricida

parricida

Accessory
Etimologia: del ll. paricīda (més tard parricīda) ‘el qui mata un parent’, comp. de caedere ‘matar’ amb un mot d’origen desconegut, relacionat popularment amb pater ‘pare’ 1a font: s. XV, Curial
Body
adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que comet un parricidi.

parricida

parricidi

parricidi

Accessory
Etimologia: del ll. par(r)icidium, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
masculí dret penal Acció de matar els ascendents, descendents legítims o il·legítims o cònjuge (conjugicidi).

parricidi

parròquia

parròquia

Accessory
Partició sil·làbica: par_rò_qui_a
Etimologia: del ll. td. parochia (paroecia), i aquest, del gr. paroikía ‘veïnat, sojorn transitori’, der. de pároikos ‘veí’, i aquest, de parà ‘prop de’ i oikéō ‘residir’ 1a font: c. 1200
Body
    femení
  1. catolicisme
    1. Demarcació territorial eclesiàstica regida per un rector, un prior o un plebà.
    2. Església principal de la circumscripció parroquial, en què radica l’activitat pastoral del rector.
    3. Despatx parroquial o també edifici, annex normalment a l’església, on el rector celebra reunions, atén els fidels, ensenya el catecisme, etc.
    4. Conjunt de clergues o de feligresos d’una parròquia.
    5. parròquia personal Circumscripció eclesiàstica extraterritorial, prevista excepcionalment pel dret canònic per a comunitats no circumscrites per diversos motius a cap territori.
  2. Conjunt de parroquians d’una botiga, d’un establiment públic, etc., clientela. Aquest metge no té gaire parròquia.
    1. dret administratiu Circumscripció o divisió administrativa d’Andorra.
    2. història del dret català Antiga subdivisió administrativa dels terçons de la Vall d’Aran.

parròquia

parroquià | parroquiana

parroquià

Accessory
Partició sil·làbica: par_ro_qui_à
Etimologia: de parròquia 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí i femení
  1. Persona que pertany a una parròquia.
  2. El fidel respecte al seu rector.
  3. figuradament Persona que va habitualment a comprar en una botiga determinada, a servir-se del treball d’una indústria o d’un professional.

parroquià | parroquiana

parroquial

parroquial

Accessory
Partició sil·làbica: par_ro_qui_al
Etimologia: de parròquia 1a font: s. XIV, Llull
Body
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la parròquia o al rector.
  2. dret administratiu A Andorra, relatiu o pertanyent a la circumscripció de la parròquia. Eleccions parroquials.

parroquial