Es mostren 88954 resultats

parpellejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parpellejar</title>

Accessory
Etimologia: de parpella 1a font: 1864, DLab.
Body
    verb intransitiu
  1. Moure les parpelles, obrir i tancar els ulls. Parpellejava perquè estava enlluernat.
  2. figuradament Resplendir, un cos lluminós, amb intermitències que se succeeixen ràpidament. Veia parpellejar els estels.

parpellejar

parquedat

parquedat

parquet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parquet</title>

Accessory
Etimologia: del fr. parquet, íd., dimin. de parc ‘clos’
Body
    masculí
  1. construcció i fusteria Paviment del sòl d’una habitació, d’un corredor, etc., fet de trossos prims i estrets de fusta polida disposats regularment en diferents composicions geomètriques.
  2. economia Part de la sala de contractació de la borsa, reservada a la negociació dels valors i a la qual només tenen accés els agents de canvi i borsa.

parquet

parqueter
| parquetera

parqueter
| parquetera

parquímetre

parquímetre

pàrquing

pàrquing

parra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parra</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, però, tenint en compte també el sentit ant. de ‘glorieta, emparrat’, potser d’un gòtic *parra, -ans ‘clos; glorieta; reixat’, segurament del mateix origen preindoeuropeu que donà barra1 1a font: 1371
Body
    femení botànica i agricultura
  1. Vinya no podada com a cep i amb els sarments enlairats i recolzats en suports.
  2. per extensió Vinya.
  3. parra borda Llambrusca.

parra

parrac


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parrac</title>

Accessory
Etimologia: pot ser preromà, o bé der. de esparracar, emparentat amb l’it. sparare ‘estripar’, der. negatiu del ll. parare ‘arranjar’, influït per algun parònim, com l’oc. abracar ‘escurçar’ 1a font: 1803, DEst.
Body
    masculí
  1. Tros de roba mig separat per un estrip de la resta d’una peça de vestir.
  2. Pedaç mal cosit.

parrac

parraca

parraca

parracaire

parracaire