Es mostren 88939 resultats

■ pas2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pas</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. passus, -us ‘pas’, que prengué caràcter adv. negatiu a partir de l’ús com a reforçatiu en frases negatives: no camina pas, com no en té gens, no en menja gota, no en té cap 1a font: s. XII, Hom.
    adverbi [usat sempre en combinació amb no]
  1. S’usa en proposicions comparatives per reforçar el segon terme de la comparació. Treballa més de gust de bon matí que no pas a la nit.
  2. S’usa darrere del verb d’una proposició expositiva negativa quan hom nega allò que lògicament pot inferir-se d’allò que s’acaba de dir o que es dirà tot seguit. Demà t’ho diré. Oh, no ens veurem pas, demà!
  3. S’usa per a introduir una proposició el·líptica construïda sense verb en la qual hom nega parcialment el contingut d’una enunciació precedent. Demà anirem d’excursió, oi? —No pas jo.
  4. S’usa darrere del verb d’una proposició interrogativa negativa quan hom pregunta alguna cosa de la qual pot inferir-se tal o tal conseqüència o explicació. Aquest càntir vessa: no és pas esquerdat?
  5. S’usa darrere d’un verb amb què hom expressa la prohibició d’alguna cosa tot donant entenent que se n’esdevindria una conseqüència desfavorable, un càstig, etc. No ho facis pas mai, això!



    6. Vegeu també:
    pas1
    pas3

■ pas2

adverbi usat sempre en combinació amb no S’usa en proposicions comparatives per reforçar el segon terme de la comparació Treballa més de gust de bon matí que no pas a la nit S’usa darrere del verb d’una proposició expositiva negativa quan hom nega allò que lògicament pot inferir-se d’allò que s’acaba de dir o que es dirà tot seguit Demà t’ho diré Oh, no ens veurem pas, demà S’usa per a introduir una proposició ellíptica construïda sense verb en la qual hom nega parcialment el contingut d’una enunciació precedent Demà anirem d’excursió, oi —No pas jo S’usa darrere del verb d’una proposició…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pas3


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pas</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Etimologia: de passar 1a font: s. XIII, Desclot
    [plural passos] masculí
    1. Acció de passar. El pas de la mar Roja pels israelites. Érem allí al pas de la processó. Un ocell de pas. El pas de les guatlles. El pas del Sol pel meridià. El pas de l’aigua per una canonada. El pas d’un to a un altre. El pas del dia a la nit. El pas de l’estat líquid a l’estat sòlid.
    2. de pas locució adjectiva Dit d’un lloc, d’un territori, d’un camí, etc., molt transitat o utilitzat per a passar cap a altres llocs. Una terra, un país de pas. Té la botiga en un carrer de molt de pas.
    3. de pas locució adjectiva Dit d’un animal migrador que s’estableix temporalment en un lloc, especialment per reposar, alimentar-se, criar, etc. La sardina és un peix de pas a les nostres costes. Ocells de pas.
    4. de pas locució adverbial De passada, sense detenir-s’hi. De pas que baixo al carrer, deixaré el paquet al porter. Estic de pas a Girona, demà me’n vaig a París.
    5. pas d’un astre pel meridià astronomia Instant en què, per a un observador situat en un lloc de la superfície terrestre, l’astre passa exactament pel meridià del lloc.
    1. Lloc o indret per on cal passar o per on hom pot passar. Hi ha un pas estret, difícil. Un mal pas. Un pas a nivell. Obrir-se pas, l’aigua, enderrocant un mur. Fer pas a algú. Obrir el pas. Deixar pas lliure, expedit. El pas de les Termòpiles. El pas de Calais.
    2. pas d’armes A l’edat mitjana, exercicis de torneig consistents en la defensa d’un pas o passatge.
    3. pas de vianants trànsit Indret adequadament indicat d’una carretera, d’un carrer, etc., per on poden travessar els vianants.
    4. pas zebra trànsit Pas de vianants, generalment en zona urbana, en el qual aquests tenen preferència absoluta de pas.
    5. servitud de pas dret civil català Dret de pas regulat antigament en certs casos.
    1. Esdeveniment notable en la vida d’una persona.
    2. Passatge d’una relació històrica, d’un escrit narratiu.
    3. cristianisme Cadascun dels esdeveniments principals de la passió de Jesucrist que es commemoren sobretot per Setmana Santa.
    4. cristianisme Figura o figures que representen un d’aquests esdeveniments.
    5. ritu de pas història de les religions Nom que indica cadascun dels ritus que acompanyaven al canvi de condició en la vida de l’individu o de la col·lectivitat i que els sacralitzen.
    1. obres públiques Encreuament de dues línies de comunicació. Un pas elevat. Un pas inferior.
    2. pas a nivell ferrocarrils Encreuament d’una carretera, d’un camí, etc., amb una via de ferrocarril al mateix nivell.
    1. electrònica Etapa.
    2. tecnologia Distància entre dues irregularitats consecutives, especialment d’una eina, que es repeteixen periòdicament.
    3. pas de bobina electrotècnia En una màquina elèctrica, nombre de dents que separen les ranures on són col·locats els dos costats d’una bobina d’un enrotllament de tambor.
    4. pas dental electrotècnia En una màquina elèctrica, distància entre els punts corresponents de dues dents consecutives.
    5. pas de ranura electrotècnia En una màquina elèctrica, distància perifèrica entre dues ranures consecutives.
    6. pas de rosca tecnologia Distància entre dos punts homòlegs del filet d’un cargol o d’una femella, mesurat paral·lelament al seu eix.
    7. pas d’hèlix tecnologia Distància que una hèlix podria avançar a cada revolució en el sentit de la rotació si girava dintre d’una femella sòlida i fixa.
    8. pas diametral tecnologia Mòdul d’una roda dentada d’un engranatge.
    9. pas polar electrotècnia En una màquina elèctrica, distància perifèrica entre els punts que ocupen la mateixa posició sobre dos pols consecutius.
    10. pas primitiu tecnologia Distància entre dos punts homòlegs de dues dents consecutives d’una roda dentada d’un engranatge, mesurada sobre el cercle primitiu.
  6. indústria tèxtil
    1. Calada.
    2. pas forçat Calada obtinguda en la gasa de volta quan el fil de volta és obligat a lligar al costat de la calota.
    3. pas lleuger Calada obtinguda en la gasa de volta de la mateixa manera que qualsevol altre lligat.



    7. Vegeu també:
    pas1
    pas2

■ pas3

plural passos masculí Acció de passar El pas de la mar Roja pels israelites Érem allí al pas de la processó Un ocell de pas El pas de les guatlles El pas del Sol pel meridià El pas de l’aigua per una canonada El pas d’un to a un altre El pas del dia a la nit El pas de l’estat líquid a l’estat sòlid de pas locució adjectiva Dit d’un lloc, d’un territori, d’un camí, etc, molt transitat o utilitzat per a passar cap a altres llocs Una terra, un país de pas Té la botiga en un carrer de molt de pas de pas locució adjectiva Dit d’un animal migrador que s’estableix temporalment en un lloc,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pascal

■ pascal

masculí símbol Pa metrologia Unitat de pressió del sistema internacional equivalent a un newton per metre quadrat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pascor

■ pascor

masculí antigament Temps de Pasqua, primavera
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pasdoble

■ pasdoble

masculí dansa Dansa, i inicialment marxa militar, molt popular a Castella, a Andalusia i a l’Amèrica Llatina, normalment de ritme binari i escrita en compàs de 2/4 o 6/8
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

paspartú


<title type="display">paspartú</title>

Etimologia: del fr. passe-partout, íd.; literalment ‘passa pertot arreu’
masculí [plural paspartús] art Requadre de cartolina, tela, etc., amb què hom emmarca sovint un quadre, i que és col·locat entre aquest i el marc.

paspartú

masculí plural paspartús art Requadre de cartolina, tela, etc, amb què hom emmarca sovint un quadre, i que és collocat entre aquest i el marc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ Pasqua

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">Pasqua</title>

Etimologia: del ll. gr. pascha, d’una variant de l’hebreu pesah ‘pas, trànsit’, commemoració de l’èxode, a través del ll. vg. pascua, influït per pascuum ‘pastura’ a causa de l’àpat ritual 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. judaisme Festa jueva en commemoració de l’alliberament d’Egipte, unida a la festa dels àzims, que es prolonga durant set dies.
    2. (o Pasqua de Resurrecció) cristianisme Festa anyal en què l’Església commemora la mort i la resurrecció de Crist.
    3. Pasqua de Pentecosta Pentecosta.
    4. Pasqua Granada (o segona Pasqua) Nom popular de la festa de la Pentecosta.
    5. Pasqua Florida (o primera Pasqua) Nom popular de la festa de Pasqua.
  2. content com (o més alegre que) unes pasqües locució adjectiva Molt content, molt alegre.
  3. fer Pasqua abans de Rams col·loquialment Esperar un fill abans de casar-se.

■ Pasqua

femení judaisme Festa jueva en commemoració de l’alliberament d’Egipte, unida a la festa dels àzims, que es prolonga durant set dies o Pasqua de Resurrecció cristianisme Festa anyal en què l’Església commemora la mort i la resurrecció de Crist Pasqua de Pentecosta Pentecosta Pasqua Granada o segona Pasqua Nom popular de la festa de la Pentecosta Pasqua Florida o primera Pasqua Nom popular de la festa de Pasqua content com o més alegre que unes pasqües locució adjectiva Molt content, molt alegre fer Pasqua abans de Rams colloquialment Esperar un fill abans de casar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pasqual

■ pasqual

adjectiu Relatiu o pertanyent a la Pasqua Vetlla pasqual Comunió pasqual Misteri pasqual
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pasquari

■ pasquari

masculí història del dret català Pasquer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pasquer

■ pasquer

masculí història del dret català Del segle XI al XIII, dret que es pagava per pasturar els ramats en deveses i prats reials, baronials o de senyors aloers pasturatge
Traducció