Es mostren 88954 resultats

■ passiu
| passiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">passiu</title>

Partició sil·làbica: pas_siu
Etimologia: del ll. passivus, -a, -um ‘susceptible de passió, passiu’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que sofreix l’acció d’algú o d’alguna cosa. Espectadors passius.
  2. adjectiu Que suporta, endura, quelcom sense oposar resistència. Obediència passiva.
  3. adjectiu
    1. No actiu, que deixa obrar els altres sense fer res. Resistència passiva. Defensa passiva.
    2. electrotècnia Dit dels circuits o elements que no contenen cap font d’energia.
    3. drets passius dret Pensió de què gaudeix algú per serveis que prestà en un altre temps ell o algun dels seus parents.
    4. participi passiu gramàtica Participi passat.
    5. veu passiva (o simplement passiva) gramàtica Modalitat que presenta un verb transitiu quan el subjecte gramatical denota la persona o cosa sobre la qual recau l’acció o la significació del verb.
  4. masculí economia Suma de tots els deutes que en un moment determinat té pendents una empresa.

■ passiu
| passiva

adjectiu Que sofreix l’acció d’algú o d’alguna cosa Espectadors passius adjectiu Que suporta, endura, quelcom sense oposar resistència Obediència passiva adjectiu No actiu, que deixa obrar els altres sense fer res Resistència passiva Defensa passiva electrotècnia Dit dels circuits o elements que no contenen cap font d’energia drets passius dret Pensió de què gaudeix algú per serveis que prestà en un altre temps ell o algun dels seus parents participi passiu gramàtica Participi passat veu passiva o simplement passiva gramàtica Modalitat que presenta un verb transitiu quan el subjecte…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ passivació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">passivació</title>

Partició sil·làbica: pas_si_va_ci_ó
Etimologia: de passivar
femení metal·lúrgia Tractament al qual són sotmesos el ferro i d’altres metalls oxidables, que consisteix a submergir-los en un bany d’un àcid oxidat per tal de fer-los inatacables pel mateix àcid.

■ passivació

femení metallúrgia Tractament al qual són sotmesos el ferro i d’altres metalls oxidables, que consisteix a submergir-los en un bany d’un àcid oxidat per tal de fer-los inatacables pel mateix àcid
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ passivament

■ passivament

adverbi D’una manera passiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ passivar

■ passivar

verb transitiu metallúrgia Conferir passivitat a un metall Efectuar un tractament de passivació
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ passivitat

■ passivitat

femení Qualitat de passiu Hi ha una mena de passivitat culpable metallúrgia Propietat conferida a un metall oxidable en sotmetre’l a la passivació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ past


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">past</title>

Etimologia: del ll. pastus, -us, íd., der. del ll. pascĕre ‘fer pasturar’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Menjar, aliment, pastura.
  2. figuradament Totes aquelles meravelles foren past de les flames. Donar past a les murmuracions.
  3. menjar (o beure) a tot past Menjar-se un aliment, beure una beguda, consuetudinàriament.

■ past

masculí Menjar, aliment, pastura figuradament Totes aquelles meravelles foren past de les flames Donar past a les murmuracions menjar o beure a tot past Menjar-se un aliment, beure una beguda, consuetudinàriament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pasta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pasta</title>

Etimologia: del ll. td. pasta, i aquest, del gr. pástē ‘farina barrejada amb suc’, der. de páttō ‘vessar, escampar’ 1a font: s. XIV, Metge
    femení
    1. Massa tova formada d’una substància sòlida molta o polvoritzada mesclada íntimament amb aigua o un altre líquid. Es mulla l’argila i se’n fa una pasta.
    2. ésser (algú) de bona pasta (o de pasta d’agnus) figuradament Ésser de bon geni, pacífic, de bon natural.
    3. no saber de quina pasta és (algú) No saber quin és el seu caràcter.
    4. trobar (algú) amb les mans a la pasta Atrapar-lo in fraganti, en flagrant delicte.
  2. col·loquialment Diners.
  3. especialment alimentació, indústries alimentàries
    1. Massa plàstica feta amb farina i aigua que serveix per a fer pa, galetes o pastes alimentoses. És anomenada també pasta de farina.
    2. Pastís petit. Per esmorzar, prenc sempre un cafè amb llet i una pasta.
    3. pasta alimentosa (o alimentària) Producte obtingut per dessecació d’una massa no fermentada feta amb farina, sèmoles o semolines de blat dur o candial, i aigua i emmotllat mecànicament segons formes molt diverses (macarrons, fideus, tallarines, raviolis, canelons, etc.).
    4. pasta de fruita Melmelada de consistència sòlida obtinguda per cocció de la polpa de fruites amb xarop i posterior refredament.
    5. pasta de guaranà Pasta dessecada preparada amb llavors de paul·línia, emprada per a fer una beguda semblant al cacau.
    6. pasta de xocolata Massa feta amb cacau espellofat molt, barrejat amb sucre.
    7. pasta fullada (o de full) Pasta de farina estirada en fulls primíssims i superposats diverses vegades.
    8. pasta seca (o de te) Pastís petit, fet amb pasta de farina, sucre, greix, ou, fruita seca i aromes, cuit al forn.
  4. farmàcia, indústria farmacèutica Preparació semisòlida, de més consistència que les pomades pel seu alt contingut en sòlids.
  5. arts gràfiques
    1. Enquadernació feta amb cartó recobert de pell, de pergamí o de vitel·la.
    2. Tapa d’un llibre.
    3. mitja pasta Enquadernació a l’holandesa.
    4. pasta de vidre oficis manuals Màstic emprat especialment per a subjectar els vidres a les vidrieres.
  6. pasta de cel·lulosa (o de paper) papereria Suspensió aquosa de cel·lulosa emprada en la fabricació del paper.

■ pasta

femení Massa tova formada d’una substància sòlida molta o polvoritzada mesclada íntimament amb aigua o un altre líquid Es mulla l’argila i se’n fa una pasta ésser algú de bona pasta o de pasta d’agnus figuradament Ésser de bon geni, pacífic, de bon natural no saber de quina pasta és algú No saber quin és el seu caràcter trobar algú amb les mans a la pasta Atrapar-lo in fraganti , en flagrant delicte colloquialment Diners especialment alimentació, indústries alimentàries Massa plàstica feta amb farina i aigua que serveix per a fer pa, galetes o pastes alimentoses És anomenada també pasta de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pastac

■ pastac

masculí Massa de paper mastegat, de fang, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pastada

■ pastada

femení Acció de pastar d’un cop una determinada quantitat de matèria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pastador1

■ pastador1

masculí Lloc on hom pasta, departament de la casa on hi ha la pastera, etc Vegeu també pastador 2
Informació complementària
Traducció