Es mostren 88954 resultats

pastre

pastre

masculí dialectal Pastor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pastrim

■ pastrim

masculí història Pastim
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pastura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pastura</title>

Etimologia: del ll. td. pastūra, íd. 1a font: 1150
    femení
  1. ramaderia
    1. Acció de pasturar el bestiar.
    2. Lloc on pastura el bestiar.
    3. Herba que pastura el bestiar, past.
    4. servitud de pastura dret català Dret real sobre una propietat d’altri de poder-hi introduir el bestiar a pasturar.
  2. figuradament Cosa que és devorada o consumida per les forces naturals, etc., past, pàbul. Aquella notícia va servir de pastura a la curiositat. Tot l’edifici fou pastura de les flames.

■ pastura

femení ramaderia Acció de pasturar el bestiar Lloc on pastura el bestiar Herba que pastura el bestiar, past servitud de pastura dret català Dret real sobre una propietat d’altri de poder-hi introduir el bestiar a pasturar figuradament Cosa que és devorada o consumida per les forces naturals, etc, past, pàbul Aquella notícia va servir de pastura a la curiositat Tot l’edifici fou pastura de les flames
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pasturant

■ pasturant

adjectiu heràldica Dit dels animals amb el cap abaixat fins a tocar a terra en actitud de pasturar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pasturar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pasturar</title>

Etimologia: de pastura 1a font: s. XIII, Vides
    verb
  1. ramaderia
    1. intransitiu Menjar el bestiar l’herba dels camps. Les vaques pasturaven pels voltants del mas.
    2. transitiu El bestiar pastura l’herba fresca dels prats.
  2. transitiu ramaderia Portar a pasturar. Pastureu les meves ovelles.
  3. intransitiu Rondar el peix entorn l’esquer.

■ pasturar

verb ramaderia intransitiu Menjar el bestiar l’herba dels camps Les vaques pasturaven pels voltants del mas transitiu El bestiar pastura l’herba fresca dels prats transitiu ramaderia Portar a pasturar Pastureu les meves ovelles intransitiu Rondar el peix entorn l’esquer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pasturatge

■ pasturatge

masculí Acció de pasturar el bestiar Lloc on pastura el bestiar història del dret català Pasquer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patac1

■ patac1

masculí Cop violent, batzac Vegeu també patac 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patac2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patac</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: d’origen incert, no és impossible que tingui relació amb patac1 ‘cop violent’ a causa del cop fort que li devien donar per provar-ne la bona llei, però no és versemblant per raons cronològiques i semàntiques; el mot sembla originari d’Itàlia o el sud de França
    masculí numismàtica
  1. Moneda de billó del valor de dos diners, dobler.
  2. especialment Moneda d’Avinyó de dos diners de França.



    3. Vegeu també:
    patac1

■ patac2

masculí numismàtica Moneda de billó del valor de dos diners, dobler especialment Moneda d’Avinyó de dos diners de França Vegeu també patac 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

pataca


<title type="display">pataca</title>

Etimologia: variant de patata
    femení
  1. dialectal botànica i agricultura Patata.
  2. dialectal alimentació, indústries alimentàries Pa cuit en forma de mitja lluna.

pataca

femení dialectal botànica i agricultura Patata dialectal alimentació, indústries alimentàries Pa cuit en forma de mitja lluna
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patacada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patacada</title>

Etimologia: de patac1 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Cop fort que hom rep, que hom dona, sia amb la mà, amb una eina, etc., o per efecte d’una caiguda.
  2. ball de patacada
    1. Ball que se celebra en locals de baixa categoria.
    2. A Cadaqués, ball de cançons de caràcter carnavalesc.

■ patacada

femení Cop fort que hom rep, que hom dona, sia amb la mà, amb una eina, etc, o per efecte d’una caiguda ball de patacada Ball que se celebra en locals de baixa categoria A Cadaqués, ball de cançons de caràcter carnavalesc
Traducció