Es mostren 88940 resultats

■ patén

■ patén

masculí indústria tèxtil Roba de cotó, perxada, amb lligat de batàvia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patena</title>

Etimologia: el ll. patena, variant de patĭna ‘plat fondo’ 1a font: 1373
    femení
  1. litúrgia
    1. Platet d’or, d’argent o de metall daurat que serveix per a contenir el pa, consagrat o no, durant la missa i per a distribuir la comunió als fidels.
    2. Safata ovalada de metall daurat, utilitzada durant la comunió dels fidels per a impedir que caiguin a terra les hòsties o les partícules.
  2. net com una patena Molt net.

■ patena

femení litúrgia Platet d’or, d’argent o de metall daurat que serveix per a contenir el pa, consagrat o no, durant la missa i per a distribuir la comunió als fidels Safata ovalada de metall daurat, utilitzada durant la comunió dels fidels per a impedir que caiguin a terra les hòsties o les partícules net com una patena Molt net
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patent</title>

Homòfon: patén
Etimologia: del ll. patens, -ntis, participi pres. del ll. patēre ‘ésser obert, visible’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu Evident, manifest, palès. Una injustícia patent. La seva culpa era patent i manifesta.
  2. adjectiu botànica Dit de l’òrgan que forma un angle molt obert amb l’eix que el suporta.
  3. adjectiu heràldica Dit de la peça o la figura, generalment la creu i el sautor, els braços dels quals s’eixamplen a les extremitats en forma curvilínia.
  4. femení
    1. Títol lliurat per un sobirà, govern superior, etc., conferint certs drets o privilegis.
    2. dret administratiu Llicència per a exercir una professió, ofici, etc. Patent industrial.
    3. dret administratiu Dret concedit a una persona per a l’explotació en exclusiva d’un invent.
    4. Document que acredita un dret o una llicència atorgats.
    5. patent de cors història Llicència atorgada per un govern a favor d’un capità mercant i la seva tripulació, per tal que puguin navegar al cors i fer actes d’hostilitat contra l’enemic.
    6. patent de navegació dret marítim Document lliurat per les autoritats de marina, que autoritza un vaixell per a la navegació.
    7. patent de sanitat història Certificació que calia que portessin els vaixells, fent constar la salut dels tripulants i dels passatgers i l’existència de malalties contagioses en el port de sortida.

■ patent

adjectiu Evident, manifest, palès Una injustícia patent La seva culpa era patent i manifesta adjectiu botànica Dit de l’òrgan que forma un angle molt obert amb l’eix que el suporta adjectiu heràldica Dit de la peça o la figura, generalment la creu i el sautor, els braços dels quals s’eixamplen a les extremitats en forma curvilínia femení Títol lliurat per un sobirà, govern superior, etc, conferint certs drets o privilegis dret administratiu Llicència per a exercir una professió, ofici, etc Patent industrial dret administratiu Dret concedit a una persona per a l’explotació en exclusiva d’un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patenta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patenta</title>

Etimologia: de patent 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. dret Patent, allò que, en ingressar algú en una corporació, els antics del cos fan pagar al nou entrat.
  2. pagar la patenta Sortir algú, la primera vegada que fa una cosa, perjudicat per la seva manca d’experiència.

■ patenta

femení dret Patent, allò que, en ingressar algú en una corporació, els antics del cos fan pagar al nou entrat pagar la patenta Sortir algú, la primera vegada que fa una cosa, perjudicat per la seva manca d’experiència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patentable

■ patentable

adjectiu Que es pot patentar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patentar

■ patentar

verb transitiu Concedir una patent Obtenir la patent d’un invent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

patentat
| patentada


<title type="display">patentat</title>

Etimologia: de patentar
    adjectiu
  1. Que ha rebut patent.
  2. ciències militars Dit dels cossos de l’exèrcit o de la marina, on els caps i oficials, a més dels estudis militars, cal que en tinguin d’especials.

patentat
| patentada

adjectiu Que ha rebut patent ciències militars Dit dels cossos de l’exèrcit o de la marina, on els caps i oficials, a més dels estudis militars, cal que en tinguin d’especials
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patentitzar

■ patentitzar

verb transitiu Fer patent, manifestar Aquella manifestació patentitzava el malestar de la població
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patentment

■ patentment

adverbi D’una manera patent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pater familias*

■ pater familias*

masculí dret romà En la família romana, l’home que no té altre ascendent masculí i que té ple dret com a cap de casa