Es mostren 88940 resultats

patètic
| patètica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patètic</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. pathetĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. pathētikós, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    adjectiu
  1. Que desvetlla emocions penoses intenses. Parlava sempre en un to patètic.
  2. nervi patètic anatomia animal Nervi del crani que té origen en el cervell mitjà i innerva el múscul oblic superior de l’ull.

patètic
| patètica

patèticament

patèticament

patetisme

patetisme

patge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patge</title>

Accessory
Etimologia: probablement del fr. ant. page ‘criat, patge’, potser d’un ll. vg. *patĭcus, de l’arrel irànica pathi-, germana del sànscrit pathikáh ‘viatger’, introduït pels legionaris romans 1a font: c. 1400
Body
    masculí
  1. història A l’edat mitjana, noi o jove que servia els sobirans, prínceps o grans personatges, civils i eclesiàstics i solia iniciar-se en les lleis de la cavalleria.
    1. Criat jove per a acompanyar els amos, assistir a les avantsales, servir a taula, etc.
    2. catolicisme Familiar.

patge

pathan

pathan

patí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patí</title>

Accessory
Homòfon: patir
Etimologia: del fr. patin, íd., der. de patte ‘pota’, d’origen onomatopeic 1a font: 1366
Body
    masculí
    1. Aparell que hom fixa a la sola del calçat, proveït d’una làmina metàl·lica vertical o de quatre rodetes, usat per a lliscar sobre el glaç o sobre una superfície llisa.
    2. patí en línia Patí de rodes disposades l’una darrere l’altra.
  1. aeronàutica
    1. Cadascuna de les peces que, fixades a la part inferior del buc d’alguns avions militars o d’algunes avionetes i planadors amb tren d’aterratge no format per rodes, permeten d’aterrar en terrenys accidentats.
    2. patí de cua Peça metàl·lica fixada a la part inferoposterior del buc d’algunes avionetes no proveïdes de rodes d’aterratge a la cua que llisca per terra en la fase final de l’aterratge.
  2. ferrocarrils Base ampla i plana del carril que descansa sobre les travesses.
  3. marina, marítim
    1. Embarcació que consisteix en dos flotadors paral·lels, impulsada per una o més pagaies dobles, i emprada per a fer passeigs per mar, pels llacs, etc., o en competicions esportives.
    2. patí de pedals Embarcació semblant a un patí però propulsada per unes petites rodes de pales accionades per pedals.
    3. patí de vela Patí proveït d’una vela, en substitució de la pagaia doble com a sistema de propulsió.
  4. motors Peça solidària a una corredora, a una creueta, etc., que en els motors de combustió interna de creueta, en les màquines de vapor alternatives, etc., llisca sobre la superfície d’una altra peça.

patí

pati


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pati</title>

Accessory
Etimologia: del b. ll. patuum (patium), ‘pastura comunal’, d’on ‘terreny inculte, no edificat’, o del ll. pactus ‘arrendament’, d’on ‘pasturatge arrendat’, o d’un preromà precèltic patu- ‘pasturatge’ 1a font: 1207
Body
    masculí
  1. construcció Espai clos i descobert a l’interior o a un costat d’un edifici.
    1. Espai, lloc lliure o desocupat.
    2. solar1 2.
  2. pedagogia Suspensió temporal de les classes per descansar o jugar. Tenim una hora de pati després de dinar. A l’hora del pati, jugàvem a pilota.

pati

patíbul

patíbul

patibulari
| patibulària

patibulari
| patibulària

patidor
| patidora

patidor
| patidora

Traducció