Es mostren 88940 resultats

■ patologista

■ patologista

masculí i femení medicina i patologia Patòleg
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

patometria


<title type="display">patometria</title>

Partició sil·làbica: pa_to_me_tri_a
femení patologia Determinació quantitativa de la invasió i infecció parasitària en l’individu i estudi de les causes que fan variar el nombre d’individus atacats.

patometria

femení patologia Determinació quantitativa de la invasió i infecció parasitària en l’individu i estudi de les causes que fan variar el nombre d’individus atacats
Gran Diccionari de la llengua catalana

patomímia

patomímia

femení psicologia Simulació inconscient dels símptomes d’una malaltia, pròpia dels histèrics
Gran Diccionari de la llengua catalana

patopeia

patopeia

femení retòrica Figura de dicció que té per objecte moure les passions
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patota


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patota</title>

Etimologia: deriv. del fr. patte o el cast. pata 1a font: 1875
    femení jocs d’entreteniment
  1. Trampa que hom fa arranjant d’amagat les cartes perquè, en jugar, resulti perjudicat l’adversari.
  2. fer la patota figuradament Fer trampes contra els companys de joc, no jugar net.

■ patota

femení jocs d’entreteniment Trampa que hom fa arranjant d’amagat les cartes perquè, en jugar, resulti perjudicat l’adversari fer la patota figuradament Fer trampes contra els companys de joc, no jugar net
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

patotoxina


<title type="display">patotoxina</title>

femení fitopatologia Toxina que assoleix un paper causal important en el transcurs de la fitopatogènesi, produïda pel patogen o per la planta, com a conseqüència de les relacions hoste-patogen i responsable, almenys en part, de la síndrome de la malaltia.

patotoxina

femení fitopatologia Toxina que assoleix un paper causal important en el transcurs de la fitopatogènesi, produïda pel patogen o per la planta, com a conseqüència de les relacions hoste-patogen i responsable, almenys en part, de la síndrome de la malaltia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patr-

■ patr-

Forma prefixada del mot grec patḗr, patrós , que significa ‘pare’ Ex patronímic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patracol

■ patracol

masculí colloquialment Llibre, lligall de documents, molt voluminós plural despectivament Documents exigits per l’administració pública, paperassa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

patrenc
| patrenca

patrenc
| patrenca

adjectiu i masculí i femení De Prada Conflent o de Prats de Molló Vallespir pradenc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patri
| pàtria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patri</title>

Etimologia: del ll. patrius, -a, -um ‘relatiu al pare’; el fem. substantivat ja tenia en ll. mateix el valor de ‘pàtria’, provinent de la reducció de patria terra; en it., ja en Dante; en cat., ja en Bernat Metge 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la pàtria. Amor patri.
  2. femení
    1. La terra on hom ha nascut, la terra dels pares. La mare pàtria. La pàtria sempre tira.
    2. Concepte de nació o unitat espiritual amb la qual se senten identificats els qui han nascut en una col·lectivitat determinada o en formen part.
    3. per analogia Grècia fou la pàtria de les arts.
    4. a aquell, tot li és pàtria Es diu d’aquell qui no es fa estrany enlloc, no té aprensió de res, etc.
    5. pàtria celestial Cel.
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al pare o als pares.
    2. pàtria potestat dret romà Poder jurídic que el pater familias tenia sobre els fills legítims de qualsevol sexe, sobre els descendents legítims masculins, sobre els forasters ingressats a la família i sobre els fills legitimats.
    3. pàtria potestat dret civil Obligació que tenen el pare i la mare de vetllar pels fills, tenir-los en companyia seva, alimentar-los, procurar-los una plena i íntegra formació, i representar-los i administrar llurs béns durant llur minoritat i sempre que no siguin emancipats o hagi estat declarada la seva incapacitat.

■ patri
| pàtria

adjectiu Relatiu o pertanyent a la pàtria Amor patri femení La terra on hom ha nascut, la terra dels pares La mare pàtria La pàtria sempre tira Concepte de nació o unitat espiritual amb la qual se senten identificats els qui han nascut en una collectivitat determinada o en formen part per analogia Grècia fou la pàtria de les arts a aquell, tot li és pàtria Es diu d’aquell qui no es fa estrany enlloc, no té aprensió de res, etc pàtria celestial Cel adjectiu Relatiu o pertanyent al pare o als pares pàtria potestat dret romà Poder jurídic que el pater familias tenia sobre els fills legítims de…
Traducció