Es mostren 88954 resultats

■ patracol

■ patracol

masculí colloquialment Llibre, lligall de documents, molt voluminós plural despectivament Documents exigits per l’administració pública, paperassa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

patrenc
| patrenca

patrenc
| patrenca

adjectiu i masculí i femení De Prada Conflent o de Prats de Molló Vallespir pradenc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patri
| pàtria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patri</title>

Etimologia: del ll. patrius, -a, -um ‘relatiu al pare’; el fem. substantivat ja tenia en ll. mateix el valor de ‘pàtria’, provinent de la reducció de patria terra; en it., ja en Dante; en cat., ja en Bernat Metge 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la pàtria. Amor patri.
  2. femení
    1. La terra on hom ha nascut, la terra dels pares. La mare pàtria. La pàtria sempre tira.
    2. Concepte de nació o unitat espiritual amb la qual se senten identificats els qui han nascut en una col·lectivitat determinada o en formen part.
    3. per analogia Grècia fou la pàtria de les arts.
    4. a aquell, tot li és pàtria Es diu d’aquell qui no es fa estrany enlloc, no té aprensió de res, etc.
    5. pàtria celestial Cel.
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al pare o als pares.
    2. pàtria potestat dret romà Poder jurídic que el pater familias tenia sobre els fills legítims de qualsevol sexe, sobre els descendents legítims masculins, sobre els forasters ingressats a la família i sobre els fills legitimats.
    3. pàtria potestat dret civil Obligació que tenen el pare i la mare de vetllar pels fills, tenir-los en companyia seva, alimentar-los, procurar-los una plena i íntegra formació, i representar-los i administrar llurs béns durant llur minoritat i sempre que no siguin emancipats o hagi estat declarada la seva incapacitat.

■ patri
| pàtria

adjectiu Relatiu o pertanyent a la pàtria Amor patri femení La terra on hom ha nascut, la terra dels pares La mare pàtria La pàtria sempre tira Concepte de nació o unitat espiritual amb la qual se senten identificats els qui han nascut en una collectivitat determinada o en formen part per analogia Grècia fou la pàtria de les arts a aquell, tot li és pàtria Es diu d’aquell qui no es fa estrany enlloc, no té aprensió de res, etc pàtria celestial Cel adjectiu Relatiu o pertanyent al pare o als pares pàtria potestat dret romà Poder jurídic que el pater familias tenia sobre els fills legítims de…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patri-

■ patri-

Forma prefixada del mot grec patḗr, patrós , que significa ‘pare’ Ex patriarca
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patriarca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patriarca</title>

Partició sil·làbica: pa_tri_ar_ca
Etimologia: del ll. td. patriarcha, i aquest, del gr. patriárkhēs, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Cap de família.
    2. figuradament Vell venerable, d’una gran autoritat moral.
  2. Bíblia Cadascun dels epònims que formen les genealogies que van de la creació a Abraham.
  3. història eclesiàstica i dret canònic Títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l’imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l’Església Catòlica.
  4. judaisme Nassí.

■ patriarca

masculí Cap de família figuradament Vell venerable, d’una gran autoritat moral Bíblia Cadascun dels epònims que formen les genealogies que van de la creació a Abraham història eclesiàstica i dret canònic Títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l’imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l’Església Catòlica judaisme Nassí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patriarcal

■ patriarcal

adjectiu Relatiu o pertanyent a un patriarca, als patriarques Costums patriarcals Una església patriarcal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patriarcalment

■ patriarcalment

adverbi D’una manera patriarcal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patriarcat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patriarcat</title>

Partició sil·làbica: pa_tri_ar_cat
Etimologia: del b. ll. patriarchatus, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. etnologia Sistema politicojurídic en el qual els fills entren a formar part del grup a què pertany el pare i en prenen noms, drets i poders, que transmeten al descendent —o descendents— més immediat i directe en línia masculina.
  2. sociologia Forma d’organització social i política que dona el màxim poder als homes en detriment de les dones.
  3. història eclesiàstica i dret canònic
    1. Dignitat, càrrec de patriarca. El patriarcat de Constantinoble.
    2. Època i durada del govern d’un patriarca.
    3. Territori sotmès a la jurisdicció d’un patriarca.

■ patriarcat

masculí etnologia Sistema politicojurídic en el qual els fills entren a formar part del grup a què pertany el pare i en prenen noms, drets i poders, que transmeten al descendent —o descendents— més immediat i directe en línia masculina sociologia Forma d’organització social i política que dona el màxim poder als homes en detriment de les dones història eclesiàstica i dret canònic Dignitat, càrrec de patriarca El patriarcat de Constantinoble Època i durada del govern d’un patriarca Territori sotmès a la jurisdicció d’un patriarca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patrici
| patrícia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patrici</title>

Etimologia: del ll. patricius, -a, -um, íd. 1a font: 1372
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als patricis.
  2. masculí i femení història A la Roma antiga, membre de la família dels patres, pertanyent a la classe dominant, que gaudia, com a noble, de tots els drets.
  3. masculí i femení per extensió Persona que per la seva naixença o bé per altres virtuts sobresurt entre els seus conciutadans.

■ patrici
| patrícia

adjectiu Relatiu o pertanyent als patricis masculí i femení història A la Roma antiga, membre de la família dels patres , pertanyent a la classe dominant, que gaudia, com a noble, de tots els drets masculí i femení per extensió Persona que per la seva naixença o bé per altres virtuts sobresurt entre els seus conciutadans
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patriciat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patriciat</title>

Partició sil·làbica: pa_tri_ci_at
Etimologia: del ll. td. patriciatus, -us, íd.
    masculí
  1. Dignitat de patrici.
  2. història Orde dels patricis o conjunt de tots els qui, a la Roma antiga, constituïen la noblesa.
  3. patriciat urbà història A l’antic règim, als Països Catalans, el conjunt dels ciutadans o burgesos honrats d’una ciutat o vila.

■ patriciat

masculí Dignitat de patrici història Orde dels patricis o conjunt de tots els qui, a la Roma antiga, constituïen la noblesa patriciat urbà història A l’antic règim, als Països Catalans, el conjunt dels ciutadans o burgesos honrats d’una ciutat o vila
Traducció