Es mostren 88940 resultats

■ pecaminosament

■ pecaminosament

adverbi Amb pecat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pecar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pecar</title>

Etimologia: del ll. peccāre ‘faltar, fallar; pecar’ 1a font: s. XIII, Vides
    verb intransitiu
    1. Cometre una falta contra la llei divina, contra un precepte religiós, de l’Església, etc. El just peca set vegades el dia. Pecar de gola, d’avarícia.
    2. per extensió Obrar malament o amb excés. Pecar de lleugeresa, d’ingratitud. Pecar contra la veritat.
  2. figuradament Ésser excessiu en algun aspecte. Aquesta vegada heu pecat de massa crèdul. El sermó ha pecat de llarg.

■ pecar

verb intransitiu Cometre una falta contra la llei divina, contra un precepte religiós, de l’Església, etc El just peca set vegades el dia Pecar de gola, d’avarícia per extensió Obrar malament o amb excés Pecar de lleugeresa, d’ingratitud Pecar contra la veritat figuradament Ésser excessiu en algun aspecte Aquesta vegada heu pecat de massa crèdul El sermó ha pecat de llarg
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pècari

■ pècari

masculí zoologia Gènere de mamífers artiodàctils i de la família dels taiasuids Tayassu sp , l’equivalent americà del porc, amb les canines superiors sense corbar-se cap a dalt
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pecat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pecat</title>

Etimologia: del ll. peccatum ‘falta, crim; pecat’ 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. cristianisme i religió
    1. Acció de pecar;
    2. l’efecte. Pecat mortal, pecat venial.
    3. pecat capital Cadascun dels set pecats (supèrbia, avarícia, luxúria, gola, ira, enveja i peresa) que la tradició eclesial considera com a cap i origen d’altres vicis i pecats.
    4. pecat contra l’Esperit Sant Pecat esmentat pel Nou Testament, consistent en el rebuig explícit i pertinaç del do escatològic de Déu en Jesucrist i que, pel fet d’incloure el refús absolut del mateix perdó diví, mai no pot ésser perdonat.
  2. per extensió
    1. Paraula gruixuda, obscenitat. Dir pecats.
    2. el pecat fa (o ha fet) forat Comentari que hom fa quan algú ha delinquit i la seva falta li ha reportat perjudicis o no li ha donat el resultat que n’esperava.
    3. és pecat Fa pena, sap greu.
    4. lleig com un pecat Dit d’una persona molt lletja.
    5. no tenir culpa ni pecat No ésser-ne la causa, no tenir-hi intervenció.
    6. pecat confessat és mig perdonat Refrany que ensenya que el reconeixement de la pròpia culpa ja és un mèrit per al perdó.

■ pecat

masculí cristianisme i religió Acció de pecar l’efecte Pecat mortal, pecat venial pecat capital Cadascun dels set pecats supèrbia, avarícia, luxúria, gola, ira, enveja i peresa que la tradició eclesial considera com a cap i origen d’altres vicis i pecats pecat contra l’Esperit Sant Pecat esmentat pel Nou Testament, consistent en el rebuig explícit i pertinaç del do escatològic de Déu en Jesucrist i que, pel fet d’incloure el refús absolut del mateix perdó diví, mai no pot ésser perdonat per extensió Paraula gruixuda, obscenitat Dir pecats el pecat fa o ha fet forat Comentari que hom fa quan…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peceta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">peceta</title>

Homòfon: pesseta
Etimologia: de peça
    femení numismàtica
  1. Diminutiu de peça, usat per a designar les monedes de valor menor d’una sèrie.
    1. Moneda de dos rals forts castellans.
    2. Nom donat a la peça de dos rals castellans d’argent, del tipus “segovià” de Carles II.
    3. Nom donat al ral de dos castellà encunyat durant el segle XVIII pels reis de la casa de Borbó.
    4. Unitat monetària adoptada per les emissions d’or i d’argent barceloneses des del 1808 fins al 1814.
    5. Nom donat a monedes d’argent espanyoles d’Isabel II.
    6. Moneda catalana d’argent encunyada a Barcelona els anys 1836 i 1837.
    7. peceta columnària Nom donat al ral de dos castellà d’emissió americana, que porta al revers els dos hemisferis entre les columnes d’Hèrcules coronades.

■ peceta

femení numismàtica Diminutiu de peça, usat per a designar les monedes de valor menor d’una sèrie Moneda de dos rals forts castellans Nom donat a la peça de dos rals castellans d’argent, del tipus “segovià” de Carles II Nom donat al ral de dos castellà encunyat durant el segle XVIII pels reis de la casa de Borbó Unitat monetària adoptada per les emissions d’or i d’argent barceloneses des del 1808 fins al 1814 Nom donat a monedes d’argent espanyoles d’Isabel II Moneda catalana d’argent encunyada a Barcelona els anys 1836 i 1837 peceta columnària Nom donat al ral de dos castellà d’emissió…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pechblenda

■ pechblenda

femení mineralogia Varietat d’uraninita, de color negre, amb una fractura concoidal o escatosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pecílids

■ pecílids

masculí ictiologia plural Família de peixos de l’ordre dels ciprinodontiformes, de petites dimensions, el mascle dels quals es caracteritza per un òrgan copulador, entre els quals hi ha la gambúsia singular Peix de la família dels pecílids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pecilític
| pecilítica

■ pecilític
| pecilítica

adjectiu petrografia Dit de l’estructura de la roca ígnia, la qual té petits cristalls inclosos en cristalls més grossos d’un altre mineral
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pecilo-

■ pecilo-

Forma prefixada del mot grec poikílos , que significa ‘variat’ Ex pecilòcit, pecilodèrmia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pecilòcit

■ pecilòcit

masculí patologia Eritròcit deformat