Es mostren 88940 resultats

pecúnia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pecúnia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pe_cú_ni_a
Etimologia: del ll. pecunia ‘béns en bestiar’, der. de pĕcus, -ŏris ‘bestiar’ 1a font: s. XIII, Usatges
Body
    femení
  1. Diners.
  2. pecúnia constituta història del dret En el dret romà, convenció o pacte pretori pel qual una persona es comprometia a satisfer en una data determinada un deute preexistent propi o aliè.

pecúnia

pecuniari
| pecuniària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pecuniari</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pe_cu_ni_a_ri
Etimologia: del ll. pecuniarius, -a, -um, íd., der. de pĕcus, -ŏris ‘bestiar’ 1a font: 1324
Body
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al diner. Dificultats pecuniàries.
  2. De diners, consistent en diner. Una pena pecuniària. L’aspecte pecuniari d’un afer.

pecuniari
| pecuniària

pecuniàriament

pecuniàriament

ped-

ped-

pedaç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pedaç</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. pĭtaccium, alteració del ll. pĭttacium, i aquest, del gr. pittákion ‘tros de cuiro; afegit en un vestit; tros de paper amb alguna nota’ 1a font: 1284
Body
    masculí
    1. Tros de roba cosit en un vestit o en una peça de roba qualsevol per tapar un forat, un esquinç, etc. Tens un forat a les calces: t’hi hauré de posar un pedaç.
    2. figuradament No el guarirem del tot, però mirarem de posar-hi un pedaç.
    3. dialectal Tros de roba de dimensions relativament petites.
    4. agricultura i indústria surera Tros de pela de suro que, per manca de saba, resta arrapat a la planta, en pelar-lo.
    5. cirurgia Fragment de paret venosa o de teixit sintètic que el cirurgià cus a una artèria per reparar-ne un defecte.
    6. pare pedaç Dit de qui serveix per a arranjar qüestions, discòrdies, etc.
  1. ictiologia Puput.

pedaç

pedacer
| pedacera

pedacer
| pedacera

pedagog
| pedagoga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pedagog</title>

Accessory
Etimologia: del ll. paedagōgus, i aquest, del gr. paidagōgós ‘acompanyant de nens’, comp. de paĩs, paidós ‘nen’ i ágō ‘conduir’ 1a font: s. XV
Body
masculí i femení Persona que té al seu càrrec l’educació i l’ensenyament, especialment dels infants.

pedagog
| pedagoga

pedagogia

pedagogia

pedagògic
| pedagògica

pedagògic
| pedagògica

pedagògicament

pedagògicament