<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pecúnia</title>
Accessory
Partició sil·làbica: pe_cú_ni_a
Etimologia: del ll. pecunia ‘béns en bestiar’, der. de pĕcus, -ŏris ‘bestiar’ 1a font: s. XIII, Usatges
Etimologia: del ll. pecunia ‘béns en bestiar’, der. de pĕcus, -ŏris ‘bestiar’ 1a font: s. XIII, Usatges
Body
-
femení
- Diners.
- pecúnia constituta història del dret En el dret romà, convenció o pacte pretori pel qual una persona es comprometia a satisfer en una data determinada un deute preexistent propi o aliè.