Es mostren 88954 resultats

■ pedaler


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pedaler</title>

Etimologia: de pedal
    masculí
  1. música Teclat de pedal de l’orgue.
  2. tecnologia
    1. Conjunt constituït per la caixa del pedaler, els plats i els pedals, que transmet el moviment, mitjançant la cadena, a la roda posterior de la bicicleta.
    2. caixa del pedaler Dispositiu mecànic que conté un eix i uns coixinets de rodolament que uneixen els pedals d’una bicicleta.

■ pedaler

masculí música Teclat de pedal de l’orgue tecnologia Conjunt constituït per la caixa del pedaler, els plats i els pedals, que transmet el moviment, mitjançant la cadena, a la roda posterior de la bicicleta caixa del pedaler Dispositiu mecànic que conté un eix i uns coixinets de rodolament que uneixen els pedals d’una bicicleta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pedalfer

pedalfer

masculí pedologia Nom donat antigament als sòls amb un horitzó B, i sense acumulació de calcària en cap horitzó del perfil
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pedaliàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pedaliàcies</title>

Partició sil·làbica: pe_da_li_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de personades composta per plantes herbàcies, de fulles simples oposades, flors zigomorfes i fruits en càpsula o en aqueni. Cal esmentar-ne el sèsam (Sesamum indicum).
  2. singular Planta de la família de les pedaliàcies.

■ pedaliàcies

femení botànica plural Família de personades composta per plantes herbàcies, de fulles simples oposades, flors zigomorfes i fruits en càpsula o en aqueni Cal esmentar-ne el sèsam Sesamum indicum singular Planta de la família de les pedaliàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pedani
| pedània


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pedani</title>

Etimologia: del ll. pedaneus, -a, -um ‘d’un peu de llargada; subaltern’, que s’aplicava a jutges que jutjaven causes menors i se situaven en un nivell inferior al del tribunal, der. de pes, pedis ‘peu’ 1a font: 1803, DEst.
adjectiu dret administratiu Dit de les autoritats o funcionaris d’entitats locals menors, com veïnats, barriades o parròquies.

■ pedani
| pedània

adjectiu dret administratiu Dit de les autoritats o funcionaris d’entitats locals menors, com veïnats, barriades o parròquies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pedania

■ pedania

femení dret administratiu Entitat local menor on té jurisdicció l’alcalde pedani
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pedant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pedant</title>

Etimologia: de l’it. pedante ‘mestre d’escola; pedant’, deformació popular de pedagogo per similitud burlesca d’aquest, que vol dir ‘acompanyant de nens’, amb el ja existent pedante ‘caminant, soldat de peu’ 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu i masculí i femení
  1. Que fa ostentació de saber o d’erudició, tenint-ne o no.
  2. per extensió Un estil pretensiós i pedant.

■ pedant

adjectiu i masculí i femení Que fa ostentació de saber o d’erudició, tenint-ne o no per extensió Un estil pretensiós i pedant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pedantejar

■ pedantejar

verb intransitiu Obrar amb pedanteria Quan pedanteja és insuportable
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pedanteria

■ pedanteria

femení Qualitat de pedant Acte propi d’un pedant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pedantesc
| pedantesca

■ pedantesc
| pedantesca

adjectiu Relatiu o pertanyent al pedant o a la pedanteria Un parlar pedantesc Un to pedantesc Una expressió pedantesca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pedantescament

■ pedantescament

adverbi Amb pedanteria
Traducció