Es mostren 88940 resultats

pegament

pegament

pegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pegar</title>

Accessory
Homòfon: pagà, pagar
Etimologia: del ll. pĭcāre ‘enganxar amb pega’ i d’aquí, passant pel sentit de ‘tenir contacte estret’, ‘enganxar-se amb algú, atacar-lo a cops’ 1a font: s. XIII
Body
    verb
  1. intransitiu
    1. Arribar, un cos, a tocar amb una certa violència un altre cos. La pedra va anar a pegar contra la paret. Vaig pegar de cap a la paret.
    2. figuradament Venir sobtadament (un pensament, una passió, etc.). Li va pegar un rampell. Li va pegar per plorar, per riure, per cantar.
  2. transitiu Donar (un cop, una empenta, etc.) a algú. Li vaig pegar un cop de puny. Em va pegar una empenta.
  3. usat absolutament
    1. Donar cops a algú; batre. Per què li peguen, a aquest xicot? A mi, ningú no em pega!
    2. qui pega primer pega dos cops (o pics) Frase que significa que en una lluita té avantatge el primer a agredir.
  4. transitiu Fer un bot, un sotrac. Va pegar un bot que de cap va tocar el sostre.

pegar

pegàs

pegàs

pegat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pegat</title>

Accessory
Etimologia: de pegar 1a font: 1465
Body
    masculí
    1. Tros de tela, de paper, de cuir, etc., que, per mitjà d’un aglutinant, hom enganxa sobre una cosa.
    2. especialment farmàcia, indústria farmacèutica i terapèutica Emplastre adhesiu emprat especialment com a revulsiu.
    3. prova del pegat medicina Prova de sensibilitat en la qual hom aplica un pegat impregnat de l’antigen.
  1. figuradament Cosa sobreposada, com enganxada, a una altra i que no s’hi adiu, no hi lliga.

pegat

pegater
| pegatera

pegater
| pegatera

pegatera

pegatera

pegmatita

pegmatita

pegmatític
| pegmatítica

pegmatític
| pegmatítica

pego-

pego-

pegolí
| pegolina

pegolí
| pegolina