Es mostren 88954 resultats

■ peixena

■ peixena

femení ramaderia pastura 1 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ péixer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">péixer</title>

Partició sil·làbica: péi_xer
Etimologia: del ll. pascĕre ‘fer pasturar’ 1a font: orígens de la llengua, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Fornir d’aliment o pastura algú o alguna bèstia. Em toca péixer el ramat.
    2. especialment Fornir d’aliment donant el menjar a la boca. La mare li ha pascut el dinar.
  2. intransitiu Pasturar.

■ péixer

verb transitiu Fornir d’aliment o pastura algú o alguna bèstia Em toca péixer el ramat especialment Fornir d’aliment donant el menjar a la boca La mare li ha pascut el dinar intransitiu Pasturar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peixera1

■ peixera1

femení Recipient ple d’aigua per a tenir-hi peixos Vegeu també peixera 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peixera2

■ peixera2

femení Rec que pren l’aigua d’un riu o un estany per al regadiu, per a moure un molí, etc Vegeu també peixera 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peixet1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">peixet</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: pei_xet
Etimologia: de peix
    masculí
  1. Peix petit.
  2. alimentació, indústries alimentàries Peça de la carn de boví, magra i tendra, de la part de la cuixa.
  3. indústria tèxtil Cadascuna de les palanquetes sobre les quals actua el dibuix en les maquinetes de lliços.
  4. entomologia
    1. peixet de coure Gènere de tisanurs del subordre dels maquiloïdeus i de la família dels maquílids (Machilis sp), de cos dorsalment convex i recobert d’escates, d’ulls grossos, cosmopolites i que habiten sota les pedres o les molses.
    2. peixet de paper Peixet de plata.
    3. peixet de plata Gènere de zigentomes del subordre dels lepismoïdeus i de la família dels lepismàtids (Lepisma sp), de cos aplanat, tòrax gros, ulls molt reduïts, lucífugs i recoberts d’escates brillants.



    5. Vegeu també:
    peixet2

■ peixet1

masculí Peix petit alimentació, indústries alimentàries Peça de la carn de boví, magra i tendra, de la part de la cuixa indústria tèxtil Cadascuna de les palanquetes sobre les quals actua el dibuix en les maquinetes de lliços entomologia peixet de coure Gènere de tisanurs del subordre dels maquiloïdeus i de la família dels maquílids Machilis sp , de cos dorsalment convex i recobert d’escates, d’ulls grossos, cosmopolites i que habiten sota les pedres o les molses peixet de paper Peixet de plata peixet de plata Gènere de zigentomes del subordre dels lepismoïdeus i de la família dels…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peixet2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">peixet</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: pei_xet
Etimologia: de péixer
  1. interjecció Forma arcaica de l’imperatiu del verb péixer amb proclític (peix-et) usada com a exclamació que acompanya cada cullerada amb què hom peix un infant. Peixet!.
  2. donar peixet En un joc, afluixar perquè l’adversari guanyi punts que altrament no podria guanyar.
  3. tira peixet! Exclamació amb què hom significa que l’interlocutor pot estar ben content d’allò que li ha escaigut.



    4. Vegeu també:
    peixet1

■ peixet2

interjecció Forma arcaica de l’imperatiu del verb péixer amb proclític peix-et usada com a exclamació que acompanya cada cullerada amb què hom peix un infant Peixet donar peixet En un joc, afluixar perquè l’adversari guanyi punts que altrament no podria guanyar tira peixet Exclamació amb què hom significa que l’interlocutor pot estar ben content d’allò que li ha escaigut Vegeu també peixet 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

peixetó

peixetó

masculí ictiologia Peix de menys d’un any
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peixigà

■ peixigà

masculí botànica Camperol
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peixopalo

■ peixopalo

masculí Bacallà assecat sense salar-lo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pejoratiu
| pejorativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pejoratiu</title>

Partició sil·làbica: pe_jo_ra_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. td. pejorare ‘empitjorar’, der. de pejor, -ōris ‘pitjor’
adjectiu lingüística Dit de l’element lingüístic que expressa o pot expressar una significació de caràcter desfavorable.

■ pejoratiu
| pejorativa

adjectiu lingüística Dit de l’element lingüístic que expressa o pot expressar una significació de caràcter desfavorable
Informació complementària
Traducció