Es mostren 88954 resultats

■ pensadament

■ pensadament

adverbi Pensant-hi, havent-ho pensat bé
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pensador
| pensadora

■ pensador
| pensadora

adjectiu i masculí i femení Que pensa especialment Que pensa amb rigor, profundament masculí i femení Filòsof, intellectual
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pensament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pensament</title>

Compareu: pensada
Etimologia: de pensar 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. filosofia, lògica i psicologia
    1. Acció de pensar, el fet de pensar;
    2. l’efecte.
    1. Facultat de pensar; intel·lecte, enteniment.
    2. llibertat de pensament Llibertat de jutjar sense imposicions.
    1. Conjunt d’idees, cos doctrinal, sistema filosòfic, ideologia, etc., propis d’una persona o d’una escola o moviment intel·lectuals.
    2. lliure pensament filosofia Manera de pensar pròpia d’un lliurepensador.
    1. Concepció de l’esperit; judici, propòsit, creença. La seva ment era incapaç de concebre aquest pensament. Havia fet el pensament de no veure-la mai més. Canviar de pensament.
    2. en un pensament En un instant brevíssim. Ho va enllestir tot en un pensament.
    3. fer un pensament Prendre una decisió. Ja és molt tard: haurem de fer un pensament.
    4. ni per pensament Indica que la cosa de què hom parla és molt lluny d’ésser realitat.
    5. un pensament de Una petitíssima quantitat de. Aquí hi falta un pensament de sal.
  5. botànica i jardineria Nom donat a les espècies del gènere Viola, de la família de les violàcies, de flors policromes amb dos pètals laterals. Cal esmentar-ne el pensament de jardí o, simplement, pensament (V. wittrockiana) i el pensament silvestre (V. tricolor).

■ pensament

masculí filosofia , lògica i psicologia Acció de pensar, el fet de pensar l’efecte Facultat de pensar intellecte, enteniment llibertat de pensament Llibertat de jutjar sense imposicions Conjunt d’idees, cos doctrinal, sistema filosòfic, ideologia, etc, propis d’una persona o d’una escola o moviment intellectuals lliure pensament filosofia Manera de pensar pròpia d’un lliurepensador Concepció de l’esperit judici, propòsit, creença La seva ment era incapaç de concebre aquest pensament Havia fet el pensament de no veure-la mai més Canviar de pensament en un pensament En un instant brevíssim Ho…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pensamentera

■ pensamentera

femení botànica i jardineria pensament 5
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pensant

■ pensant

adjectiu Que pensa, racional L’home és un animal pensant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pensar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pensar</title>

Etimologia: del ll. pensare, freqüentatiu de pendĕre, pensum ‘pesar’, per via semiculta, amb sentit translatici de ‘pesar mentalment, meditar’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. intransitiu
    1. filosofia Copsar intel·lectualment, conscientment, exercir l’home la facultat de jutjar, d’abstreure, de fer inferències, etc.
    2. Posseir la facultat de pensar. Jo penso, doncs jo soc.
    3. pensar a (fer alguna cosa) No oblidar-ho. No he pensat a dir-li-ho: se me n’ha anat de la memòria.
    4. pensar en (una persona, una cosa) Tenir-la present a l’esperit. En qui penses? En què penses? Mai no penses en mi.
  2. transitiu Concebre, judicar, alguna cosa, tenir el propòsit de fer alguna cosa. Ja et diré el que ell pensa. No diu mai el que pensa. Nosaltres pensem sortir a les sis.
  3. pronominal
    1. Creure. Qui et penses que és? Jo em penso que és boig.
    2. usat absolutament Veure’s en imminent perill d’un mal, cuidar. Ahir vaig pensar matar-me: fou per miracle que no em vaig estimbar.
    3. ni pensar-hi! (o ni pensar-ho!) Expressió per a negar enèrgicament una cosa.Vols que em llanci en paracaigudes? Ni pensar-hi!
    4. pensar-s’hi (o pensar-s’hi bé) No llançar-se a fer una cosa a la babalà.

■ pensar

verb intransitiu filosofia Copsar intellectualment, conscientment, exercir l’home la facultat de jutjar, d’abstreure, de fer inferències, etc Posseir la facultat de pensar Jo penso, doncs jo soc pensar a fer alguna cosa No oblidar-ho No he pensat a dir-li-ho se me n’ha anat de la memòria pensar en una persona, una cosa Tenir-la present a l’esperit En qui penses En què penses Mai no penses en mi transitiu Concebre, judicar, alguna cosa, tenir el propòsit de fer alguna cosa Ja et diré el que ell pensa No diu mai el que pensa Nosaltres pensem sortir a les sis pronominal Creure Qui et penses que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pensarós
| pensarosa

■ pensarós
| pensarosa

adjectiu Ple de pensaments, de preocupacions Estar pensarós Tenia una expressió pensarosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pensatiu
| pensativa

■ pensatiu
| pensativa

adjectiu Pensarós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pensilvanià
| pensilvaniana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pensilvanià</title>

Partició sil·làbica: pen_sil_va_ni_à
  1. adjectiu i masculí i femení De Pensilvània (estat dels Estats Units d’Amèrica).
  2. adjectiu estratigrafia Relatiu o pertanyent al pensilvanià.
  3. masculí estratigrafia Subsistema (i subperíode) que correspon al carbonífer superior.

■ pensilvanià
| pensilvaniana

adjectiu i masculí i femení De Pensilvània estat dels Estats Units d’Amèrica adjectiu estratigrafia Relatiu o pertanyent al pensilvanià masculí estratigrafia Subsistema i subperíode que correspon al carbonífer superior
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pensió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pensió</title>

Partició sil·làbica: pen_si_ó
Etimologia: del ll. pensio, -ōnis ‘pesada de coses donades; pagament’ 1a font: s. XIII, Vides
    femení
    1. dret civil i dret canònic Quantitat que hom cobra periòdicament de l’estat o d’una institució o organisme, etc., pel fet d’haver prestat un servei, o determinada per la mort d’un familiar o per una disminució física o psíquica.
    2. dret Quantitat que per conveni o per sentència hom paga a qui, per imposició legal, ha de prestar aliments.
    3. dret Quantitat que té dret a percebre el cònjuge de bona fe el matrimoni del qual ha estat declarat nul si ha existit convivència conjugal.
    4. dret Quantitat que té dret a percebre el cònjuge a qui la separació o divorci produeixi un desequilibri econòmic.
  2. ensenyament Beca, borsa d’estudi.
    1. Allò que hom paga a algú que li dona allotjament i menjar. La pensió s’ha apujat.
    2. mitja pensió Règim d’escolarització que comprèn l’ensenyament i el dinar. Els nens estan a mitja pensió a l’escola.
    3. mitja pensió turisme, viatges Règim d’allotjament en un establiment hoteler que comprèn l’habitació, l’esmorzar i només un dels dos altres àpats, generalment el sopar.
    4. pensió completa turisme, viatges Règim d’allotjament en un establiment hoteler que comprèn l’habitació i els tres àpats del dia.
  4. Dispesa.
    1. Renda o cànon anual que hom imposa sobre una finca.
    2. pensió emfitèutica història del dret català Des del segle XIII, cens o quantitat periòdica que el senyor útil paga al senyor directe o senyor mitjà per raó d’una propietat afecta a emfiteusi.

■ pensió

femení dret civil i dret canònic Quantitat que hom cobra periòdicament de l’estat o d’una institució o organisme, etc, pel fet d’haver prestat un servei, o determinada per la mort d’un familiar o per una disminució física o psíquica dret Quantitat que per conveni o per sentència hom paga a qui, per imposició legal, ha de prestar aliments dret Quantitat que té dret a percebre el cònjuge de bona fe el matrimoni del qual ha estat declarat nul si ha existit convivència conjugal dret Quantitat que té dret a percebre el cònjuge a qui la separació o divorci produeixi un desequilibri econòmic…
Informació complementària
Traducció