Es mostren 88940 resultats

perbenzoic, àcid

perbenzoic, àcid

química orgànica Peroxoàcid corresponent a l’àcid benzoic, C 7 H 6 O 3 , obtingut per oxidació de l’àcid benzoic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perboc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perboc</title>

Etimologia: de perbocar
    masculí
    1. agricultura Tros de ferro que hom solda a certes eines per tal de refer-les del desgast.
    2. oficis manuals Part afilada d’un cisell, d’una escarpra, d’una aixada, etc.
    3. tecnologia Aceró.
  2. Cosa desagradable, inesperada, per a aquell a qui arriba.

■ perboc

masculí agricultura Tros de ferro que hom solda a certes eines per tal de refer-les del desgast oficis manuals Part afilada d’un cisell, d’una escarpra, d’una aixada, etc tecnologia Aceró Cosa desagradable, inesperada, per a aquell a qui arriba
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perbocar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perbocar</title>

Etimologia: alteració de provocar per dissimilació (prevocar), metàtesi (pervocar) i influx de boca, per on s’expulsa el vòmit; semblantment, el perboc d’una eina s’assembla a un morro o boca 1a font: s. XV
    verb transitiu
    1. oficis manuals Afegir un perboc a la punta o al tall d’una eina.
    2. tecnologia Acerar.
  2. Treure per la boca, vomitar. Ha perbocat tot el dinar. Tenia ganes de perbocar.

■ perbocar

verb transitiu oficis manuals Afegir un perboc a la punta o al tall d’una eina tecnologia Acerar Treure per la boca, vomitar Ha perbocat tot el dinar Tenia ganes de perbocar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perborat

■ perborat

masculí química inorgànica Nom que hom dona a l’anió B 2 O 2 2 OH 4 2 - , obtingut per tractament de borats amb peròxids d’hidrogen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perbòric, àcid

■ perbòric, àcid

H 2 B 2 O 2 2 OH 4 química Peroxoàcid derivat de l’àcid bòric, del qual s’obtenen els perborats, emprats com a oxidants, descolorants i desinfectants
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perbullir

■ perbullir

verb transitiu Bullir dues vegades Bacallà perbullit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perca</title>

Etimologia: del ll. perca, i aquest, del gr. pérkē, íd. 1a font: 1932, DFa.
femení ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels pèrcids (Perca sp), amb dues aletes dorsals molt juntes, de color daurat amb bandes transversals fosques.

■ perca

femení ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels pèrcids Perca sp , amb dues aletes dorsals molt juntes, de color daurat amb bandes transversals fosques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ percaç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">percaç</title>

Etimologia: de percaçar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Percaçament, acció de percaçar.
    2. Cosa percaçada. Tenia grans rendes i grans percaços.
  2. especialment Profit eventual.
  3. Contratemps, incident inesperat i desagradable.
  4. construcció naval Pescant.

■ percaç

masculí Percaçament, acció de percaçar Cosa percaçada Tenia grans rendes i grans percaços especialment Profit eventual Contratemps, incident inesperat i desagradable construcció naval Pescant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ percaça

■ percaça

femení Percaçament a la percaça de locució prepositiva A la caça de, en cerca de A la percaça d’honors i de privilegis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ percaçament

■ percaçament

masculí Acció de percaçar o de percaçar-se
Traducció