Es mostren 88940 resultats

■ percaçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">percaçar</title>

Etimologia: de per- i caçar 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Cercar amb ardor, perseguir la consecució d’alguna cosa. Ell li percaçava tot el mal que podia. Ara, els ous són molt percaçats.
  2. pronominal Procurar-se. És gran la fama que ha sabut percaçar-se.

■ percaçar

verb transitiu Cercar amb ardor, perseguir la consecució d’alguna cosa Ell li percaçava tot el mal que podia Ara, els ous són molt percaçats pronominal Procurar-se És gran la fama que ha sabut percaçar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ percaceries

■ percaceries

femení plural Despulles, restes, etc, de què hom pot emparar-se, que hom pot fer seves
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ percala


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">percala</title>

Etimologia: del fr. percale, i aquest, de l’angl. percale, íd., teixit importat de l’Índia (s. XVII-XVIII), probablement del persa pargâla ‘pedaç, parrac, mena de tela’ 1a font: s. XVIII
femení indústria tèxtil Teixit de cotó de millor qualitat que la cretona, emprat en la confecció de roba interior.

■ percala

femení indústria tèxtil Teixit de cotó de millor qualitat que la cretona, emprat en la confecció de roba interior
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ percalina

■ percalina

femení indústria tèxtil Percala d’un sol color emprada especialment per a folres de vestits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ percaluci

■ percaluci

masculí ictiologia Lucioperca
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ percebe


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">percebe</title>

Etimologia: del cast. percebe, probable alteració de *polcébe(de), del b. ll. pollĭcĭpes, -ĕdis, íd., comp. de pollex, -ĭcis ‘polze’ i pes, pedis ‘peu’, per la semblança amb un polze adherit com un peduncle a les roques
masculí zoologia Peu de cabra.

■ percebe

masculí zoologia Peu de cabra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ percebre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">percebre</title>

Etimologia: del ll. percĭpĕre, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
    verb transitiu
  1. filosofia i fisiologia animal Copsar mitjançant els sentits externs i interns, exercir la facultat de rebre impressions sensibles tot ordenant-les en unitats de sentit.
  2. Rebre (una quantitat que hom ha de cobrar d’un altre). He percebut de l’administradora la quantitat de mil euros.

■ percebre

verb transitiu filosofia i fisiologia animal Copsar mitjançant els sentits externs i interns, exercir la facultat de rebre impressions sensibles tot ordenant-les en unitats de sentit Rebre una quantitat que hom ha de cobrar d’un altre He percebut de l’administradora la quantitat de mil euros
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ percentatge

■ percentatge

masculí Tant per cent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ percentil

■ percentil

masculí estadística Centil
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ percentual

■ percentual

adjectiu i femení Dit de la distribució o el fraccionament d’una magnitud en forma de tants per cent
Traducció