Es mostren 88940 resultats

■ perdiganya


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perdiganya</title>

Etimologia: pròpiament hauria de ser perdigaina, variant del dial. occ. perdigana, amb un sufix -ana de valor dimin. d’origen probablement iberobasc (cf. sargantana, orellana) 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení ornitologia
  1. Perdiu jove.
  2. perdiganya d’aigua Ànec d’ulls grocs femella.

■ perdiganya

femení ornitologia Perdiu jove perdiganya d’aigua Ànec d’ulls grocs femella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdigó

■ perdigó

masculí Pollet de la perdiu armament Cadascun dels grans que constitueixen la munició dels cartutxos emprats en la caça menor capellà 3 tenir algú un perdigó a l’ala Estar un xic tocat del cap, ésser una mica boig
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdigonada

■ perdigonada

femení Descàrrega d’una arma carregada amb perdigons Ferides causades per un tir de perdigons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

perdigonatge

perdigonatge

masculí metallúrgia Operació de decapatge de la superfície d’una peça mitjançant la projecció d’un doll de perdigons
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdigot

■ perdigot

masculí ornitologia Perdiu mascle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdiguer
| perdiguera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perdiguer</title>

Etimologia: de perdiu 1a font: 1394
  1. adjectiu i masculí Dit del gos que serveix especialment per a caçar perdius. Un gos perdiguer.
  2. femení Sarró que els caçadors porten per a dur-hi les perdius caçades.
  3. femení botànica Planta subarbustiva de la família de les cistàcies (Helianthemum apenninum), de fulles linears o oblongolinears, de flors blanques o de color de rosa, que es fa sobretot en matollars secs.

■ perdiguer
| perdiguera

adjectiu i masculí Dit del gos que serveix especialment per a caçar perdius Un gos perdiguer femení Sarró que els caçadors porten per a dur-hi les perdius caçades femení botànica Planta subarbustiva de la família de les cistàcies Helianthemum apenninum , de fulles linears o oblongolinears, de flors blanques o de color de rosa, que es fa sobretot en matollars secs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdiment

■ perdiment

masculí Acció de perdre pèrdua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdis

■ perdis

masculí i femení Perdulari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

perditància

perditància

femení electrotècnia Conductància efectiva d’un aïllador
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdiu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perdiu</title>

Partició sil·làbica: per_diu
Etimologia: del ll. perdix, -īcis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. ornitologia
    1. Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels fasiànids (Alectoris rufa), de plomatge conspicu, de colors gris rogenc, blanc, negre i vermell, gregari, sedentari i apreciadíssim com a peça culinària i de caça.
    2. perdiu blanca (o de neu) Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels tetraònids (Lagopus mutus), amb una carúncula vermella sobre cada ull, blanc amb la cua negra i amb els tarsos emplomallats.
    3. perdiu de mar Ocell de l’ordre dels caradriformes i de la família dels glareòlids (Glareola pratinicola), de colors varis, de cua molt forcada i negra amb la base blanca, insectívor i gregari.
    4. perdiu roja Perdiu.
    5. perdiu xerra Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels fasiànids (Perdix perdix), gris, amb el cap castany rogenc i amb una taca fosca en el pit del mascle.
  2. Freixura, pulmons d’un animal, especialment d’ovella. Un quilo de perdiu.

■ perdiu

femení ornitologia Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels fasiànids Alectoris rufa , de plomatge conspicu, de colors gris rogenc, blanc, negre i vermell, gregari, sedentari i apreciadíssim com a peça culinària i de caça perdiu blanca o de neu Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels tetraònids Lagopus mutus , amb una carúncula vermella sobre cada ull, blanc amb la cua negra i amb els tarsos emplomallats perdiu de mar Ocell de l’ordre dels caradriformes i de la família dels glareòlids Glareola pratinicola , de colors varis, de cua molt forcada i negra amb…
Informació complementària
Traducció