Es mostren 88954 resultats

■ perdis

■ perdis

masculí i femení Perdulari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

perditància

perditància

femení electrotècnia Conductància efectiva d’un aïllador
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdiu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perdiu</title>

Partició sil·làbica: per_diu
Etimologia: del ll. perdix, -īcis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. ornitologia
    1. Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels fasiànids (Alectoris rufa), de plomatge conspicu, de colors gris rogenc, blanc, negre i vermell, gregari, sedentari i apreciadíssim com a peça culinària i de caça.
    2. perdiu blanca (o de neu) Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels tetraònids (Lagopus mutus), amb una carúncula vermella sobre cada ull, blanc amb la cua negra i amb els tarsos emplomallats.
    3. perdiu de mar Ocell de l’ordre dels caradriformes i de la família dels glareòlids (Glareola pratinicola), de colors varis, de cua molt forcada i negra amb la base blanca, insectívor i gregari.
    4. perdiu roja Perdiu.
    5. perdiu xerra Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels fasiànids (Perdix perdix), gris, amb el cap castany rogenc i amb una taca fosca en el pit del mascle.
  2. Freixura, pulmons d’un animal, especialment d’ovella. Un quilo de perdiu.

■ perdiu

femení ornitologia Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels fasiànids Alectoris rufa , de plomatge conspicu, de colors gris rogenc, blanc, negre i vermell, gregari, sedentari i apreciadíssim com a peça culinària i de caça perdiu blanca o de neu Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels tetraònids Lagopus mutus , amb una carúncula vermella sobre cada ull, blanc amb la cua negra i amb els tarsos emplomallats perdiu de mar Ocell de l’ordre dels caradriformes i de la família dels glareòlids Glareola pratinicola , de colors varis, de cua molt forcada i negra amb…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdiueta

■ perdiueta

femení botànica Pinya de Sant Joan
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perdó</title>

Etimologia: de perdonar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció de perdonar;
    2. l’efecte.
  2. dret civil
    1. Remissió total o parcial de la pena merescuda, d’un deute o una obligació pendents, per part de qui en té poder.
    2. perdó de la part ofesa Extinció de la pena quan el delicte privat és perdonat per la part ofesa. Quant als delictes públics, el perdó afecta només l’acció civil derivada del delicte, però no pas la pena.
    3. perdó judicial Facultat que alguns codis penals concedeixen al jutge perquè pugui atorgar el perdó d’una pena, quan en el delinqüent concorren motius excepcionals d’exculpació.
  3. religió i cristianisme
    1. Remissió que Déu fa de les culpes a través de diversos ritus d’expiació.
    2. Indulgència.
  4. interjecció Dispenseu.

■ perdó

masculí Acció de perdonar l’efecte dret civil Remissió total o parcial de la pena merescuda, d’un deute o una obligació pendents, per part de qui en té poder perdó de la part ofesa Extinció de la pena quan el delicte privat és perdonat per la part ofesa Quant als delictes públics, el perdó afecta només l’acció civil derivada del delicte, però no pas la pena perdó judicial Facultat que alguns codis penals concedeixen al jutge perquè pugui atorgar el perdó d’una pena, quan en el delinqüent concorren motius excepcionals d’exculpació religió i cristianisme Remissió que Déu fa de les culpes a…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdonable

■ perdonable

adjectiu Que pot ésser perdonat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdonador
| perdonadora

■ perdonador
| perdonadora

adjectiu i masculí i femení Que perdona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

perdonament

perdonament

masculí història del dret català Del segle X al XV, absolució donada pel senyor d’un feu a favor del vassall per determinades faltes comeses per aquest
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdonança

■ perdonança

femení Acció de perdonar l’efecte especialment cristianisme Indulgència, perdó de la pena Visita i exercicis piadosos fets en llocs sagrats per guanyar indulgències
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdonar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perdonar</title>

Etimologia: del ll. td. perdonare, íd., pròpiament ‘donar, fer do del tot’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb transitiu
    1. Renunciar a imposar un càstig per una falta comesa. És un crim que no es pot perdonar.
    2. No guardar gens de malvolença per una ofensa rebuda. Perdonar una ofensa, una injúria.
    3. Excusar, dispensar. Perdoneu la llibertat que em prenc. Perdoneu que us interrompi. Perdoneu: això no és ben bé veritat.
    4. Exceptuar algú d’una obligació, d’allò que li toca de fer, d’un deute. Li va perdonar la vida. Aquests diners que em deus, ja te’ls perdono.
    5. no perdonar ni penes ni fatigues figuradament No deixar de posar en pràctica alguna cosa, no cometre cap omissió ni transigir en res.
  2. Absoldre algú d’un crim, del càstig que aquest comporta, de les conseqüències d’una falta. Us perdono del dany que m’heu fet. Perdoneu-me: no voldria haver-vos ofès. Déu l’hagi perdonat!

■ perdonar

verb transitiu Renunciar a imposar un càstig per una falta comesa És un crim que no es pot perdonar No guardar gens de malvolença per una ofensa rebuda Perdonar una ofensa, una injúria Excusar, dispensar Perdoneu la llibertat que em prenc Perdoneu que us interrompi Perdoneu això no és ben bé veritat Exceptuar algú d’una obligació, d’allò que li toca de fer, d’un deute Li va perdonar la vida Aquests diners que em deus, ja te’ls perdono no perdonar ni penes ni fatigues figuradament No deixar de posar en pràctica alguna cosa, no cometre cap omissió ni transigir en res Absoldre algú d’un crim,…
Informació complementària
Traducció