Es mostren 88940 resultats

■ abdicació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abdicació</title>

Partició sil·làbica: ab_di_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. abdicatio, -ōnis, íd.
    femení
  1. Acció d’abdicar.
  2. dret
    1. Abandó o renúncia voluntària d’un càrrec, d’una dignitat, d’un privilegi o d’un altre dret, després d’haver-lo posseït.
    2. usat absolutament Abandó o renúncia voluntària del poder polític suprem, després d’haver-lo exercit.
  3. abdicació de l’estat civil dret romà Renúncia de la condició d’home lliure o del dret de ciutadania.

■ abdicació

femení Acció d’abdicar dret Abandó o renúncia voluntària d’un càrrec, d’una dignitat, d’un privilegi o d’un altre dret, després d’haver-lo posseït usat absolutament Abandó o renúncia voluntària del poder polític suprem, després d’haver-lo exercit abdicació de l’estat civil dret romà Renúncia de la condició d’home lliure o del dret de ciutadania
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abdicant

■ abdicant

adjectiu Que abdica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abdicar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abdicar</title>

Etimologia: del ll. abdicare ‘renunciar, abdicar’, der. de dicĕre ‘dir’
    verb
    1. transitiu Renunciar (alguna cosa que hom posseeix). Abdicar els privilegis. Abdicar la corona.
    2. intransitiu Abdicar dels seus drets. Abdicar de la corona.
    3. usat absolutament Renunciar al poder polític suprem. L’emperador abdicà.
    1. transitiu Abandonar (una creença, una opinió) definitivament, renunciar-hi. No abdicarem els nostres ideals.
    2. intransitiu No hem d’abdicar del criteri propi.

■ abdicar

verb transitiu Renunciar alguna cosa que hom posseeix Abdicar els privilegis Abdicar la corona intransitiu Abdicar dels seus drets Abdicar de la corona usat absolutament Renunciar al poder polític suprem L’emperador abdicà transitiu Abandonar una creença, una opinió definitivament, renunciar-hi No abdicarem els nostres ideals intransitiu No hem d’abdicar del criteri propi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abdicatiu
| abdicativa

■ abdicatiu
| abdicativa

adjectiu Que causa o implica abdicació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abdomen


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abdomen</title>

Etimologia: del ll. abdōmen, -ĭnis 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. anatomia animal Part del cos posterior al tòrax que tenen alguns animals de simetria bilateral.
  2. anatomia animal Part de l’organisme humà que, juntament amb el tòrax, forma el tronc de la persona.
  3. abdomen agut patologia Estat morbós d’origen abdominal, d’extrema gravetat.

■ abdomen

masculí anatomia animal Part del cos posterior al tòrax que tenen alguns animals de simetria bilateral anatomia animal Part de l’organisme humà que, juntament amb el tòrax, forma el tronc de la persona abdomen agut patologia Estat morbós d’origen abdominal, d’extrema gravetat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abdominal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abdominal</title>

Etimologia: de abdomen 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’abdomen. Extremitats abdominals.
  2. masculí plural Músculs de l’abdomen.
  3. masculí plural Exercicis gimnàstics per al desenvolupament dels músculs de l’abdomen. Fer abdominals.

■ abdominal

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’abdomen Extremitats abdominals masculí plural Músculs de l’abdomen masculí plural Exercicis gimnàstics per al desenvolupament dels músculs de l’abdomen Fer abdominals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abdomino-

■ abdomino-

Forma prefixada del mot llatí abdomen, -ĭnis , que significa ‘abdomen’ Ex abdominoscòpia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abdominoscòpia

■ abdominoscòpia

femení medicina Peritoneoscòpia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abducció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abducció</title>

Partició sil·làbica: ab_duc_ci_ó
Compareu: adducció
Etimologia: del ll. abductio, -ōnis ‘acció d’emmenar’
    femení
  1. dret Rapte.
  2. fisiologia Moviment pel qual un membre o un òrgan qualsevol s’allunya del pla medià del cos.
  3. història militar A l’antiga Roma, dislocació o ruptura d’una formació militar.
  4. lògica Sil·logisme en què la major és evident, però la menor (i, per tant, la conclusió) solament probable.

■ abducció

femení dret Rapte fisiologia Moviment pel qual un membre o un òrgan qualsevol s’allunya del pla medià del cos història militar A l’antiga Roma, dislocació o ruptura d’una formació militar lògica Sillogisme en què la major és evident, però la menor i, per tant, la conclusió solament probable
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abducent

■ abducent

adjectiu Que causa l’abducció
Traducció