Es mostren 88940 resultats

■ peresívol
| peresívola

■ peresívol
| peresívola

adjectiu Que fa peresa Feia un temps xafogós i peresívol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peresós
| peresosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">peresós</title>

Etimologia: de peresa 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu i masculí i femení Que té, que mostra, peresa. Ésser peresós per a llevar-se.
    2. adjectiu per analogia Un estómac peresós.
  2. masculí zoologia Mamífer de l’ordre dels edentats i de la família dels bradipòdids (Bradypus tridactylus), de moviments lents, amb pelatge llarg i sedós i amb ungles que li permeten de penjar-se en els arbres.

■ peresós
| peresosa

adjectiu i masculí i femení Que té, que mostra, peresa Ésser peresós per a llevar-se adjectiu per analogia Un estómac peresós masculí zoologia Mamífer de l’ordre dels edentats i de la família dels bradipòdids Bradypus tridactylus , de moviments lents, amb pelatge llarg i sedós i amb ungles que li permeten de penjar-se en els arbres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peresosament

■ peresosament

adverbi Amb peresa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfecció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perfecció</title>

Partició sil·làbica: per_fec_ci_ó
Etimologia: del ll. perfectio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Qualitat de perfecte. Aspirar a la perfecció.
    2. Cosa perfecta. La perfecció humana és una utopia.
    3. a la perfecció Perfectament. Fer una cosa a la perfecció.
  2. plural Qualitats excel·lents. Les moltes perfeccions d’aquella ànima selecta.
    1. filosofia i religió Realització d’un fi, correspondència de quelcom a la norma o tipus, talment que no pot ésser millorada.
    2. perfecció cristiana cristianisme Pràctica de l’amor a Déu i al proïsme d’una manera eminent, bé que sempre perfectible, pel fet que només Déu és perfecte.

■ perfecció

femení Qualitat de perfecte Aspirar a la perfecció Cosa perfecta La perfecció humana és una utopia a la perfecció Perfectament Fer una cosa a la perfecció plural Qualitats excellents Les moltes perfeccions d’aquella ànima selecta filosofia i religió Realització d’un fi, correspondència de quelcom a la norma o tipus, talment que no pot ésser millorada perfecció cristiana cristianisme Pràctica de l’amor a Déu i al proïsme d’una manera eminent, bé que sempre perfectible, pel fet que només Déu és perfecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfeccionador
| perfeccionadora

■ perfeccionador
| perfeccionadora

adjectiu i masculí i femení Que perfecciona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfeccionament

■ perfeccionament

masculí Acció de perfeccionar o de perfeccionar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfeccionar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perfeccionar</title>

Partició sil·làbica: per_fec_ci_o_nar
Etimologia: de perfecció 1a font: 1620
    verb
  1. transitiu Millorar una cosa, acostar-la tant com es pot a la perfecció. Perfeccionar un instrument. Perfeccionar, un escriptor, l’estil.
    1. pronominal Perfeccionar-se en una llengua.
    2. usat absolutament i pronominal Esforçar-se a esdevenir millor moralment. T’has de perfeccionar si vols arribar a ser ben considerat.

■ perfeccionar

verb transitiu Millorar una cosa, acostar-la tant com es pot a la perfecció Perfeccionar un instrument Perfeccionar, un escriptor, l’estil pronominal Perfeccionar-se en una llengua usat absolutament i pronominal Esforçar-se a esdevenir millor moralment T’has de perfeccionar si vols arribar a ser ben considerat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfeccionisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perfeccionisme</title>

Partició sil·làbica: per_fec_ci_o_nis_me
Etimologia: de perfecció
    masculí
  1. Doctrina segons la qual hom pot atènyer en aquesta vida la perfecció moral i religiosa.
  2. cristianisme Creença d’haver obtingut la perfecció moral i la impecabilitat.
    1. Tendència exagerada a assolir la perfecció en les obres, les accions, etc., que hom fa. El seu perfeccionisme es fa insuportable. Afany de perfeccionisme.
    2. psicologia Terme indicatiu de tendències neuròtiques que solen impedir l’acompliment de coses fàcils, perquè l’autocrítica i el narcisisme excessius condicionen l’actuació en un pla ideal.

■ perfeccionisme

masculí Doctrina segons la qual hom pot atènyer en aquesta vida la perfecció moral i religiosa cristianisme Creença d’haver obtingut la perfecció moral i la impecabilitat Tendència exagerada a assolir la perfecció en les obres, les accions, etc, que hom fa El seu perfeccionisme es fa insuportable Afany de perfeccionisme psicologia Terme indicatiu de tendències neuròtiques que solen impedir l’acompliment de coses fàcils, perquè l’autocrítica i el narcisisme excessius condicionen l’actuació en un pla ideal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfeccionista

■ perfeccionista

adjectiu Relatiu o pertanyent al perfeccionisme masculí i femení Partidari del perfeccionisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfectament

■ perfectament

adverbi D’una manera perfecta
Informació complementària
Traducció