Es mostren 88940 resultats

antobiologia


<title type="display">antobiologia</title>

Partició sil·làbica: an_to_bi_o_lo_gi_a
Etimologia: de anto- i biologia
femení botànica Estudi de la biologia floral, especialment dels aspectes relacionats amb la pol·linització.

antobiologia

femení botànica Estudi de la biologia floral, especialment dels aspectes relacionats amb la pollinització
Gran Diccionari de la llengua catalana

antocarpi

antocarpi

masculí anatomia vegetal Part persistent i acrescent del periant, que envolta el fruit de les nictaginàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antocerotals


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">antocerotals</title>

Etimologia: del ll. científic anthocerotales, de anto- i el gr. kéras, kératos ‘corn’
    femení botànica
  1. plural Petit ordre de briòfits que comprèn plantes notables per la presència d’alguns caràcters primitius propis d’algues.
  2. singular Briòfit de l’ordre de les antocerotals.

■ antocerotals

femení botànica plural Petit ordre de briòfits que comprèn plantes notables per la presència d’alguns caràcters primitius propis d’algues singular Briòfit de l’ordre de les antocerotals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antocerotes

■ antocerotes

femení plural botànica Antocerotòpsids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antocerotòpsids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">antocerotòpsids</title>

Etimologia: del ll. científic Anthocerotopsida, de anto-, el gr. kéras, kératos ‘corn’, ópsis ‘aparença’ i -id
    masculí botànica
  1. plural Classe de briòfits constituïda únicament per l’ordre de les antocerotals.
  2. singular Briòfit de la classe dels antocerotòpsids.

■ antocerotòpsids

masculí botànica plural Classe de briòfits constituïda únicament per l’ordre de les antocerotals singular Briòfit de la classe dels antocerotòpsids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antocià

■ antocià

masculí bioquímica Antocianidina
Gran Diccionari de la llengua catalana

antocianescència


<title type="display">antocianescència</title>

Partició sil·làbica: an_to_ci_a_nes_cèn_ci_a
Etimologia: de anto-, cian- i -escència (v. degenerescent)
femení fitopatologia Coloració anormal, violàcia o vermellosa fosca, de les fulles o d’altres òrgans, produïda pel desenvolupament anòmal dels pigments antociànics.

antocianescència

femení fitopatologia Coloració anormal, violàcia o vermellosa fosca, de les fulles o d’altres òrgans, produïda pel desenvolupament anòmal dels pigments antociànics
Gran Diccionari de la llengua catalana

antocianidina


<title type="display">antocianidina</title>

Partició sil·làbica: an_to_ci_a_ni_di_na
Etimologia: de anto-, cian-, -id (sufix de àcid, òxid) i -ina
femení bioquímica Denominació genèrica de les sals de polihidroxiflavili (polihidroxi-2-fenil-5,6-benzopirili) que constitueixen les aglicones de les antocianines i que són responsables de llurs coloracions.

antocianidina

femení bioquímica Denominació genèrica de les sals de polihidroxiflavili polihidroxi-2-fenil-5,6-benzopirili que constitueixen les aglicones de les antocianines i que són responsables de llurs coloracions
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antocianina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">antocianina</title>

Partició sil·làbica: an_to_ci_a_ni_na
Etimologia: de anto-, cian- i -ina
femení bioquímica Denominació genèrica d’un grup de pigments vegetals causants de les coloracions vermelles, morades i blaves de les flors, de molts fruits i d’algunes fulles, escorces i arrels.

■ antocianina

femení bioquímica Denominació genèrica d’un grup de pigments vegetals causants de les coloracions vermelles, morades i blaves de les flors, de molts fruits i d’algunes fulles, escorces i arrels
Gran Diccionari de la llengua catalana

antoclor

antoclor

masculí botànica Pigment de color groc dissolt a la saba cellular de la corolla