Es mostren 88954 resultats

■ permissionari
| permissionària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">permissionari</title>

Partició sil·làbica: per_mis_si_o_na_ri
Etimologia: de permissió
    masculí i femení
  1. El qui frueix d’una llicència o permís.
  2. dret El qui frueix d’una autorització de l’administració pública per a dur a terme una activitat, una explotació, una investigació, etc.

■ permissionari
| permissionària

masculí i femení El qui frueix d’una llicència o permís dret El qui frueix d’una autorització de l’administració pública per a dur a terme una activitat, una explotació, una investigació, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permissiu
| permissiva

■ permissiu
| permissiva

adjectiu Que implica permís, que permet norma permissiva dret Llei que imposa de tolerar que altres facin alguna cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permissivament

■ permissivament

adverbi Amb permissió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permissivitat

■ permissivitat

femení Qualitat de permissiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permitent

■ permitent

adjectiu Que permet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permitivitat

■ permitivitat

femení símbol ε electricitat Constant que expressa la influència d’un medi isòtrop sobre les forces d’atracció o de repulsió entre cossos electritzats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permixtió

■ permixtió

femení Acció de barrejar o mesclar completament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

permocarbonífer
| permocarbonífera

permocarbonífer
| permocarbonífera

adjectiu i masculí estratigrafia Terme usat per a referir-se al conjunt dels sistemes o períodes permià i carbonífer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permòdol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">permòdol</title>

Etimologia: molt probablement d’un comp. ll. palus mutŭlus ‘pal que fa de cap de biga’, on el primer element s’hauria modificat per dissimilació, pal-, par-, per- 1a font: s. XIII
masculí construcció Pedra o peça de fusta que surt d’una paret, i que sosté, damunt el seu pla horitzontal, el cap d’una biga, d’un prestatge, etc.

■ permòdol

masculí construcció Pedra o peça de fusta que surt d’una paret, i que sosté, damunt el seu pla horitzontal, el cap d’una biga, d’un prestatge, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

permotriàsic
| permotriàsica


<title type="display">permotriàsic</title>

Partició sil·làbica: per_mo_tri_à_sic
adjectiu i masculí estratigrafia Terme usat en les àrees on es fa molt difícil la separació del permià i del triàsic per a englobar els terrenys que pertanyen a aquests dos sistemes o períodes.

permotriàsic
| permotriàsica

adjectiu i masculí estratigrafia Terme usat en les àrees on es fa molt difícil la separació del permià i del triàsic per a englobar els terrenys que pertanyen a aquests dos sistemes o períodes