Es mostren 88940 resultats

■ perplex
| perplexa

■ perplex
| perplexa

adjectiu Dit de la persona que, en plena confusió, no pot sortir del dubte, no sap què decidir, quin partit prendre, què pensar, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perplexament

■ perplexament

adverbi Amb perplexitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perplexitat

■ perplexitat

femení Estat del qui està perplex
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

perpra

perpra

femení numismàtica Nom donat al segle XIII al solidus bizantí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perpunt

■ perpunt

masculí indumentària i història Peça de vestir enconxada i repuntejada amb què es cobria el cos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perpunter
| perpuntera

■ perpunter
| perpuntera

masculí i femení oficis manuals i història Persona que feia perpunts o en venia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perquè


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perquè</title>

Etimologia: de per2 i què 1a font: s. XII
  1. conjunció Introdueix una oració subordinada en què hom diu:
    1. El motiu. No ho pot fer perquè no té temps. No han sortit perquè plovia.
    2. El fi o objecte de l’acció expressada en la proposició principal. T’ho dic perquè li ho facis saber.
  2. masculí [plural perquès] Raó per la qual. No et sabria dir el perquè.

■ perquè

conjunció Introdueix una oració subordinada en què hom diu El motiu No ho pot fer perquè no té temps No han sortit perquè plovia El fi o objecte de l’acció expressada en la proposició principal T’ho dic perquè li ho facis saber masculí plural perquès Raó per la qual No et sabria dir el perquè
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perquirir

■ perquirir

verb transitiu Escorcollar, cercar amb diligència dret processal Practicar una perquisició judicial
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perquisició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perquisició</title>

Partició sil·làbica: per_qui_si_ci_ó
Etimologia: del ll. perquisitio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de perquirir;
    2. l’efecte.
  2. dret processal Escorcoll del domicili d’algú per manament judicial.
  3. dret fiscal Escorcoll practicat en algunes duanes.

■ perquisició

femení Acció de perquirir l’efecte dret processal Escorcoll del domicili d’algú per manament judicial dret fiscal Escorcoll practicat en algunes duanes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perquisicionar

■ perquisicionar

verb intransitiu Fer una perquisició o perquisicions
Informació complementària
Traducció