Es mostren 88939 resultats

■ persistir

■ persistir

verb intransitiu Mantenir-se ferm en una actitud L’acusat persisteix a negar Durar llarg temps La secada persistia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ persona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">persona</title>

Etimologia: del ll. persōna ‘màscara d’actor, personatge’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. antropologia Individu de l’espècie humana. Hi ha lloc per a vint persones.
    2. Cos. Era bell de persona i noble de cor.
    3. en persona Un mateix, amb presència real del cos. El ministre en persona lliurà els premis als guanyadors.
    4. persona moral Conjunt o grup de persones, sigui o no reconegut com a persona jurídica.
  2. dret civil
    1. Subjecte de drets i de deures.
    2. persona física Tot ésser humà.
    3. persona jurídica Conjunt de persones o de béns reconegut com a subjecte de dret amb personalitat independent dels seus associats, o dels seus afavorits, que s’organitza per a la consecució d’un fi permanent.
    1. filosofia Individu humà que transcendeix la realitat fisicobiològica, gaudeix d’una radical autonomia, es realitza en la relació amb els altres i pot decidir per ell mateix el seu propi destí.
    2. persona divina (o simplement persona) per analogia cristianisme En la cristologia, únic subjecte de la doble natura divinohumana del Crist, identificat amb la segona persona de la Trinitat.
    3. persona divina (o simplement persona) per analogia cristianisme En el dogma de la Trinitat, cadascuna de les maneres com Déu es manifesta a la creació i a l’home, s’hi relaciona i s’hi autocomunica, i que correspon a la pròpia realitat intradivina que és trinitària (Pare, Fill i Esperit Sant).
    4. persona social psicologia i sociologia Persona humana en tant que, pel fet mateix de néixer, tendeix a l’associació i a l’encontre amb els altres.
  4. gramàtica Categoria gramatical, comuna al possessiu, al pronom personal i al verb, que fa referència als participants en la comunicació i a allò que n’és l’objecte.

■ persona

femení antropologia Individu de l’espècie humana Hi ha lloc per a vint persones Cos Era bell de persona i noble de cor en persona Un mateix, amb presència real del cos El ministre en persona lliurà els premis als guanyadors persona moral Conjunt o grup de persones, sigui o no reconegut com a persona jurídica dret civil Subjecte de drets i de deures persona física Tot ésser humà persona jurídica Conjunt de persones o de béns reconegut com a subjecte de dret amb personalitat independent dels seus associats, o dels seus afavorits, que s’organitza per a la consecució d’un fi permanent filosofia…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

personades


<title type="display">personades</title>

    femení botànica
  1. plural Ordre de dicotiledònies simpètales, compost per plantes herbàcies o arbustives, de fulles simples, flors zigomorfes i fruits en càpsula o en baia.
  2. singular Planta de l’ordre de les personades.

personades

femení botànica plural Ordre de dicotiledònies simpètales, compost per plantes herbàcies o arbustives, de fulles simples, flors zigomorfes i fruits en càpsula o en baia singular Planta de l’ordre de les personades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ personal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">personal</title>

Etimologia: del ll. personalis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la persona.
    2. Propi de la persona.
  2. masculí Conjunt de persones que treballen en una empresa.
  3. adjectiu i femení esports En el basquetbol, dit de la falta comesa per un defensor en intentar de tallar l’atac del contrari.
  4. adjectiu gramàtica
    1. Dit dels elements lingüístics que poden ésser afectats per la categoria gramatical de persona: pronoms i verbs.
    2. article personal Article que pot precedir un antropònim i que presenta formes derivades d’antigues partícules de tractament.
    3. pronom personal El que es refereix a la persona gramatical del discurs.
    4. mode personal Mode verbal amb flexió de persona i de temps: l’indicatiu, el subjuntiu i l’imperatiu.

■ personal

adjectiu Relatiu o pertanyent a la persona Propi de la persona masculí Conjunt de persones que treballen en una empresa adjectiu i femení esports En el basquetbol, dit de la falta comesa per un defensor en intentar de tallar l’atac del contrari adjectiu gramàtica Dit dels elements lingüístics que poden ésser afectats per la categoria gramatical de persona pronoms i verbs article personal Article que pot precedir un antropònim i que presenta formes derivades d’antigues partícules de tractament pronom personal El que es refereix a la persona gramatical del discurs mode personal Mode verbal amb…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ personalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">personalisme</title>

Etimologia: de personal
    masculí
  1. Acció de personalitzar, de referir-se a una persona determinada.
  2. filosofia
    1. Actitud o tendència filosòfica que concedeix la primacia a la persona o dimensió personal, vista com transcendint l’àmbit fisicobiològic en virtut d’una autonomia i llibertat radicals.
    2. especialment Corrent filosòfic caracteritzable com a intent de superar l’individualisme i la despersonalització pròpia de la societat contemporània i de les tendències totalitaristes que redueixen l’home a pur instrument de la col·lectivitat estatal.

■ personalisme

masculí Acció de personalitzar, de referir-se a una persona determinada filosofia Actitud o tendència filosòfica que concedeix la primacia a la persona o dimensió personal, vista com transcendint l’àmbit fisicobiològic en virtut d’una autonomia i llibertat radicals especialment Corrent filosòfic caracteritzable com a intent de superar l’individualisme i la despersonalització pròpia de la societat contemporània i de les tendències totalitaristes que redueixen l’home a pur instrument de la collectivitat estatal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ personalista

■ personalista

adjectiu Relatiu o pertanyent al personalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ personalitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">personalitat</title>

Etimologia: del ll. personalĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Qualitat de personal.
    2. Conjunt de trets característics d’una persona que la distingeixen d’una altra.
    3. Conjunt de qualitats que constitueixen l’individu com a persona.
    4. psicologia i psiquiatria Organització dinàmica i integradora dels components psicològics i biològics de l’individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents com en les seves pròpies modalitats de comportament.
    5. personalitat civil dret civil Conjunt de dades relatives a una persona en virtut de les quals aquesta és diferenciada de qualsevol altra dins l’àmbit de la societat.
    6. personalitat de base sociologia Esquema de la personalitat mitjana que expressa el conjunt de característiques dels individus reconegudes com a conformes amb l’ordre institucional propi d’una societat determinada.
    7. personalitat jurídica dret civil Capacitat que ostenta una persona jurídica per a ésser subjecte de totes les relacions de dret, exceptuades les pròpies de la natura humana.
    8. personalitat social psicologia i sociologia Conjunt de trets de la personalitat que la societat aporta a l’individu i de formes en què aquest hi actua en relació amb altres persones i amb elles.
  2. Persona il·lustre, conspícua. Aquest noi s’ha fet una gran personalitat. Personalitats invitades a l’acte.

■ personalitat

femení Qualitat de personal Conjunt de trets característics d’una persona que la distingeixen d’una altra Conjunt de qualitats que constitueixen l’individu com a persona psicologia i psiquiatria Organització dinàmica i integradora dels components psicològics i biològics de l’individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents com en les seves pròpies modalitats de comportament personalitat civil dret civil Conjunt de dades relatives a una persona en virtut de les quals aquesta és diferenciada de qualsevol altra dins l’àmbit de la societat personalitat de base sociologia…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ personalització

■ personalització

femení Acció de personalitzar automòbil, automobilisme Acció de personalitzar un vehicle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ personalitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">personalitzar</title>

Etimologia: de personal 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
    1. Fer personal un subjecte que no ho és. Personalitzar un vici.
    2. Fer personal un verb unipersonal o impersonal.
  2. usat absolutament Referir-se a una persona determinada. Dic això sense personalitzar, en general.
    1. Adaptar (alguna cosa) a les característiques, als gustos o a les necessitats d’una persona, donar un caràcter personal. Personalitzar l’atenció als malalts. Personalitzar una casa, un regal.
    2. automòbil, automobilisme Modificar l’aspecte o les característiques tècniques (d’un vehicle) amb la voluntat d’adaptar-lo als gustos del propietari.
    3. informàtica Adequar l’aspecte o el comportament (d’un component del maquinari o del programari) a les necessitats o les preferències d’un usuari. Personalitzar la barra d’eines d’un tractament de textos.

■ personalitzar

verb transitiu Fer personal un subjecte que no ho és Personalitzar un vici Fer personal un verb unipersonal o impersonal usat absolutament Referir-se a una persona determinada Dic això sense personalitzar, en general Adaptar alguna cosa a les característiques, als gustos o a les necessitats d’una persona, donar un caràcter personal Personalitzar l’atenció als malalts Personalitzar una casa, un regal automòbil, automobilisme Modificar l’aspecte o les característiques tècniques d’un vehicle amb la voluntat d’adaptar-lo als gustos del propietari informàtica Adequar l’aspecte o el comportament d’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ personalment

■ personalment

adverbi D’una manera personal En persona S’hi ha d’anar personalment
Informació complementària
Traducció