Es mostren 88934 resultats

■ personalista

personalista

Etimologia: de personal
adjectiu Relatiu o pertanyent al personalisme.

■ personalista

adjectiu Relatiu o pertanyent al personalisme
Traducció

■ personalitat

personalitat

Etimologia: del ll. personalĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Qualitat de personal.
    2. Conjunt de trets característics d’una persona que la distingeixen d’una altra.
    3. Conjunt de qualitats que constitueixen l’individu com a persona.
    4. psicologia i psiquiatria Organització dinàmica i integradora dels components psicològics i biològics de l’individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents com en les seves pròpies modalitats de comportament.
    5. personalitat civil dret civil Conjunt de dades relatives a una persona en virtut de les quals aquesta és diferenciada de qualsevol altra dins l’àmbit de la societat.
    6. personalitat de base sociologia Esquema de la personalitat mitjana que expressa el conjunt de característiques dels individus reconegudes com a conformes amb l’ordre institucional propi d’una societat determinada.
    7. personalitat jurídica dret civil Capacitat que ostenta una persona jurídica per a ésser subjecte de totes les relacions de dret, exceptuades les pròpies de la natura humana.
    8. personalitat social psicologia i sociologia Conjunt de trets de la personalitat que la societat aporta a l’individu i de formes en què aquest hi actua en relació amb altres persones i amb elles.
  2. Persona il·lustre, conspícua. Aquest noi s’ha fet una gran personalitat. Personalitats invitades a l’acte.

■ personalitat

femení Qualitat de personal Conjunt de trets característics d’una persona que la distingeixen d’una altra Conjunt de qualitats que constitueixen l’individu com a persona psicologia i psiquiatria Organització dinàmica i integradora dels components psicològics i biològics de l’individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents com en les seves pròpies modalitats de comportament personalitat civil dret civil Conjunt de dades relatives a una persona en virtut de les quals aquesta és diferenciada de qualsevol altra dins l’àmbit de la societat personalitat de base sociologia…
Informació complementària
Traducció

■ personalització

personalització

Partició sil·làbica: per_so_na_lit_za_ci_ó
Etimologia: de personalitzar
    femení
  1. Acció de personalitzar.
  2. automòbil, automobilisme Acció de personalitzar un vehicle.

■ personalització

femení Acció de personalitzar automòbil, automobilisme Acció de personalitzar un vehicle
Traducció

■ personalitzar

personalitzar

Etimologia: de personal 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
    1. Fer personal un subjecte que no ho és. Personalitzar un vici.
    2. Fer personal un verb unipersonal o impersonal.
  2. usat absolutament Referir-se a una persona determinada. Dic això sense personalitzar, en general.
    1. Adaptar (alguna cosa) a les característiques, als gustos o a les necessitats d’una persona, donar un caràcter personal. Personalitzar l’atenció als malalts. Personalitzar una casa, un regal.
    2. automòbil, automobilisme Modificar l’aspecte o les característiques tècniques (d’un vehicle) amb la voluntat d’adaptar-lo als gustos del propietari.
    3. informàtica Adequar l’aspecte o el comportament (d’un component del maquinari o del programari) a les necessitats o les preferències d’un usuari. Personalitzar la barra d’eines d’un tractament de textos.

■ personalitzar

verb transitiu Fer personal un subjecte que no ho és Personalitzar un vici Fer personal un verb unipersonal o impersonal usat absolutament Referir-se a una persona determinada Dic això sense personalitzar, en general Adaptar alguna cosa a les característiques, als gustos o a les necessitats d’una persona, donar un caràcter personal Personalitzar l’atenció als malalts Personalitzar una casa, un regal automòbil, automobilisme Modificar l’aspecte o les característiques tècniques d’un vehicle amb la voluntat d’adaptar-lo als gustos del propietari informàtica Adequar l’aspecte o el comportament d’…
Informació complementària
Traducció

■ personalment

personalment

Etimologia: de personal 1a font: s. XIII
    adverbi
  1. D’una manera personal.
  2. En persona. S’hi ha d’anar personalment.

■ personalment

adverbi D’una manera personal En persona S’hi ha d’anar personalment
Informació complementària
Traducció

■ personar-se

personar-se

Etimologia: de persona
    verb pronominal
  1. Acudir personalment a un organisme oficial per complir una obligació.
  2. dret processal Comparèixer en un judici per constituir-s’hi com a part.

■ personar-se

verb pronominal Acudir personalment a un organisme oficial per complir una obligació dret processal Comparèixer en un judici per constituir-s’hi com a part
Informació complementària
Traducció

■ personat1

personat

Etimologia: de persona
    masculí dret canònic
  1. Benefici eclesiàstic, sense jurisdicció ni ofici.
  2. Persona que ostenta el personat.


    3. Vegeu també:
    personat2

■ personat1

masculí dret canònic Benefici eclesiàstic, sense jurisdicció ni ofici Persona que ostenta el personat Vegeu també personat 2
Traducció

■ personat2 | personada

personat

Etimologia: del ll. personatus, -a, -um ‘cobert amb una màscara’
adjectiu botànica Dit de la corol·la bilabiada i amb la gola closa per un bombament del llavi inferior anomenat paladar.


Vegeu també:
personat1

■ personat2 | personada

adjectiu botànica Dit de la corolla bilabiada i amb la gola closa per un bombament del llavi inferior anomenat paladar Vegeu també personat 1
Traducció

■ personatge

personatge

Etimologia: de persona 1a font: 1460, Roig
    masculí
  1. Persona que ocupa una certa situació, important per jerarquia o per fama.
  2. literatura i teatre Cadascuna de les persones ideades per un escriptor que prenen part en l’acció d’una obra literària, d’una obra teatral, etc. El personatge principal d’un drama.

■ personatge

masculí Persona que ocupa una certa situació, important per jerarquia o per fama literatura i teatre Cadascuna de les persones ideades per un escriptor que prenen part en l’acció d’una obra literària, d’una obra teatral, etc El personatge principal d’un drama
Informació complementària
Traducció

■ personer | personera

personer

Homòfon: parçoner
masculí i femení Procurador.

■ personer | personera

masculí i femení Procurador
Traducció