Es mostren 88954 resultats

■ persimó

■ persimó

masculí botànica i agricultura Arbre de fulles ellíptiques de la família de les ebenàcies Diospyros virginiana , flors unisexuals hipògines i fruits bacciformes comestibles, semblants als caquis, apreciat per la seva fusta dura i resistent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ persistència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">persistència</title>

Partició sil·làbica: per_sis_tèn_ci_a
Etimologia: de persistent 1a font: c. 1900, Vayreda
    femení
  1. Acció de persistir.
  2. Qualitat de persistent.
  3. electrònica Lapse durant el qual un material luminescent continua emetent llum un cop ha cessat l’excitació que la produïa.

■ persistència

femení Acció de persistir Qualitat de persistent electrònica Lapse durant el qual un material luminescent continua emetent llum un cop ha cessat l’excitació que la produïa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ persistent

■ persistent

adjectiu Que persisteix Un dolor persistent Una pluja persistent botànica Dit dels òrgans que romanen a la planta més temps que el normal en òrgans anàlegs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ persistentment

■ persistentment

adverbi Amb persistència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ persistir

■ persistir

verb intransitiu Mantenir-se ferm en una actitud L’acusat persisteix a negar Durar llarg temps La secada persistia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ persona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">persona</title>

Etimologia: del ll. persōna ‘màscara d’actor, personatge’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. antropologia Individu de l’espècie humana. Hi ha lloc per a vint persones.
    2. Cos. Era bell de persona i noble de cor.
    3. en persona Un mateix, amb presència real del cos. El ministre en persona lliurà els premis als guanyadors.
    4. persona moral Conjunt o grup de persones, sigui o no reconegut com a persona jurídica.
  2. dret civil
    1. Subjecte de drets i de deures.
    2. persona física Tot ésser humà.
    3. persona jurídica Conjunt de persones o de béns reconegut com a subjecte de dret amb personalitat independent dels seus associats, o dels seus afavorits, que s’organitza per a la consecució d’un fi permanent.
    1. filosofia Individu humà que transcendeix la realitat fisicobiològica, gaudeix d’una radical autonomia, es realitza en la relació amb els altres i pot decidir per ell mateix el seu propi destí.
    2. persona divina (o simplement persona) per analogia cristianisme En la cristologia, únic subjecte de la doble natura divinohumana del Crist, identificat amb la segona persona de la Trinitat.
    3. persona divina (o simplement persona) per analogia cristianisme En el dogma de la Trinitat, cadascuna de les maneres com Déu es manifesta a la creació i a l’home, s’hi relaciona i s’hi autocomunica, i que correspon a la pròpia realitat intradivina que és trinitària (Pare, Fill i Esperit Sant).
    4. persona social psicologia i sociologia Persona humana en tant que, pel fet mateix de néixer, tendeix a l’associació i a l’encontre amb els altres.
  4. gramàtica Categoria gramatical, comuna al possessiu, al pronom personal i al verb, que fa referència als participants en la comunicació i a allò que n’és l’objecte.

■ persona

femení antropologia Individu de l’espècie humana Hi ha lloc per a vint persones Cos Era bell de persona i noble de cor en persona Un mateix, amb presència real del cos El ministre en persona lliurà els premis als guanyadors persona moral Conjunt o grup de persones, sigui o no reconegut com a persona jurídica dret civil Subjecte de drets i de deures persona física Tot ésser humà persona jurídica Conjunt de persones o de béns reconegut com a subjecte de dret amb personalitat independent dels seus associats, o dels seus afavorits, que s’organitza per a la consecució d’un fi permanent filosofia…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

personades


<title type="display">personades</title>

    femení botànica
  1. plural Ordre de dicotiledònies simpètales, compost per plantes herbàcies o arbustives, de fulles simples, flors zigomorfes i fruits en càpsula o en baia.
  2. singular Planta de l’ordre de les personades.

personades

femení botànica plural Ordre de dicotiledònies simpètales, compost per plantes herbàcies o arbustives, de fulles simples, flors zigomorfes i fruits en càpsula o en baia singular Planta de l’ordre de les personades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ personal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">personal</title>

Etimologia: del ll. personalis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la persona.
    2. Propi de la persona.
  2. masculí Conjunt de persones que treballen en una empresa.
  3. adjectiu i femení esports En el basquetbol, dit de la falta comesa per un defensor en intentar de tallar l’atac del contrari.
  4. adjectiu gramàtica
    1. Dit dels elements lingüístics que poden ésser afectats per la categoria gramatical de persona: pronoms i verbs.
    2. article personal Article que pot precedir un antropònim i que presenta formes derivades d’antigues partícules de tractament.
    3. pronom personal El que es refereix a la persona gramatical del discurs.
    4. mode personal Mode verbal amb flexió de persona i de temps: l’indicatiu, el subjuntiu i l’imperatiu.

■ personal

adjectiu Relatiu o pertanyent a la persona Propi de la persona masculí Conjunt de persones que treballen en una empresa adjectiu i femení esports En el basquetbol, dit de la falta comesa per un defensor en intentar de tallar l’atac del contrari adjectiu gramàtica Dit dels elements lingüístics que poden ésser afectats per la categoria gramatical de persona pronoms i verbs article personal Article que pot precedir un antropònim i que presenta formes derivades d’antigues partícules de tractament pronom personal El que es refereix a la persona gramatical del discurs mode personal Mode verbal amb…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ personalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">personalisme</title>

Etimologia: de personal
    masculí
  1. Acció de personalitzar, de referir-se a una persona determinada.
  2. filosofia
    1. Actitud o tendència filosòfica que concedeix la primacia a la persona o dimensió personal, vista com transcendint l’àmbit fisicobiològic en virtut d’una autonomia i llibertat radicals.
    2. especialment Corrent filosòfic caracteritzable com a intent de superar l’individualisme i la despersonalització pròpia de la societat contemporània i de les tendències totalitaristes que redueixen l’home a pur instrument de la col·lectivitat estatal.

■ personalisme

masculí Acció de personalitzar, de referir-se a una persona determinada filosofia Actitud o tendència filosòfica que concedeix la primacia a la persona o dimensió personal, vista com transcendint l’àmbit fisicobiològic en virtut d’una autonomia i llibertat radicals especialment Corrent filosòfic caracteritzable com a intent de superar l’individualisme i la despersonalització pròpia de la societat contemporània i de les tendències totalitaristes que redueixen l’home a pur instrument de la collectivitat estatal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ personalista

■ personalista

adjectiu Relatiu o pertanyent al personalisme
Traducció