Es mostren 88940 resultats

■ personalment

■ personalment

adverbi D’una manera personal En persona S’hi ha d’anar personalment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ personar-se

■ personar-se

verb pronominal Acudir personalment a un organisme oficial per complir una obligació dret processal Comparèixer en un judici per constituir-s’hi com a part
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ personat1

■ personat1

masculí dret canònic Benefici eclesiàstic, sense jurisdicció ni ofici Persona que ostenta el personat Vegeu també personat 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ personat2
| personada

■ personat2
| personada

adjectiu botànica Dit de la corolla bilabiada i amb la gola closa per un bombament del llavi inferior anomenat paladar Vegeu també personat 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ personatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">personatge</title>

Etimologia: de persona 1a font: 1460, Roig
    masculí
  1. Persona que ocupa una certa situació, important per jerarquia o per fama.
  2. literatura i teatre Cadascuna de les persones ideades per un escriptor que prenen part en l’acció d’una obra literària, d’una obra teatral, etc. El personatge principal d’un drama.

■ personatge

masculí Persona que ocupa una certa situació, important per jerarquia o per fama literatura i teatre Cadascuna de les persones ideades per un escriptor que prenen part en l’acció d’una obra literària, d’una obra teatral, etc El personatge principal d’un drama
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ personer
| personera

■ personer
| personera

masculí i femení Procurador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ personificable

■ personificable

adjectiu Que pot ésser personificat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ personificació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">personificació</title>

Partició sil·làbica: per_so_ni_fi_ca_ci_ó
Etimologia: de personificar 1a font: c. 1900, Verdaguer
    femení
    1. Acció de personificar;
    2. l’efecte.
  2. retòrica Figura retòrica que consisteix a atribuir accions o qualitats pròpies d’una persona a un ésser irracional, a una cosa inanimada o abstracta.

■ personificació

femení Acció de personificar l’efecte retòrica Figura retòrica que consisteix a atribuir accions o qualitats pròpies d’una persona a un ésser irracional, a una cosa inanimada o abstracta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ personificar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">personificar</title>

Etimologia: de persona
    verb transitiu
  1. Atribuir accions i qualitats pròpies d’una persona a un ésser irracional, a una cosa inanimada o abstracta. Personificar les bèsties, els elements. L’autor personifica la peresa.
  2. Realitzar algú, en la seva persona, d’una manera completa, una qualitat, un defecte, una doctrina, etc. Ell era la bondat personificada.

■ personificar

verb transitiu Atribuir accions i qualitats pròpies d’una persona a un ésser irracional, a una cosa inanimada o abstracta Personificar les bèsties, els elements L’autor personifica la peresa Realitzar algú, en la seva persona, d’una manera completa, una qualitat, un defecte, una doctrina, etc Ell era la bondat personificada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

persorbir


<title type="display">persorbir</title>

verb transitiu química física Fixar segons un tipus d’adsorció en el qual les molècules de l’adsorbat ocupen espais lliures del reticle cristal·lí de l’adsorbent.

persorbir

verb transitiu química física Fixar segons un tipus d’adsorció en el qual les molècules de l’adsorbat ocupen espais lliures del reticle cristallí de l’adsorbent
Informació complementària