Es mostren 88939 resultats

■ persulfúric, àcid

■ persulfúric, àcid

obsolet química inorgànica Forma emprada per a designar els peroxoàcids del sofre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pertanyent

■ pertanyent

adjectiu Que pertany
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pertànyer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pertànyer</title>

Etimologia: der. de l’ant. tànyer ‘pertànyer, pertocar’, ll. tangĕre ‘tocar’; en l’estructura del verb han influït el ll. pertingĕre ‘aconseguir’ (der. de tangĕre) i pertinēre ‘pertànyer’, que hauria donat pertenir i fou substituït per pertànyer 1a font: s. XIII, Vides
    verb intransitiu
    1. Ésser, una cosa, propietat d’algú. Tots aquests terrenys pertanyen a ell.
    2. Formar part d’una cosa. Aquesta planta pertany a la família de les solanàcies.
  2. Tocar, correspondre, alguna cosa a algú perquè li és deguda, perquè és ell qui té obligació de fer-la. Això pertany a vós de fer-ho, com a president que sou.

■ pertànyer

verb intransitiu Ésser, una cosa, propietat d’algú Tots aquests terrenys pertanyen a ell Formar part d’una cosa Aquesta planta pertany a la família de les solanàcies Tocar, correspondre, alguna cosa a algú perquè li és deguda, perquè és ell qui té obligació de fer-la Això pertany a vós de fer-ho, com a president que sou
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perthita

■ perthita

femení mineralogia Mineral format per intercreixement de plagiòclasis a l’interior de l’ortosa o de la microclina
Gran Diccionari de la llengua catalana

pertiguer


<title type="display">pertiguer</title>

masculí catolicisme Nom utilitzat a Tortosa i al País Valencià per a designar un funcionari secular que tenia la missió de posar ordre a les catedrals i a certes esglésies importants, durant les assemblees dels fidels.

pertiguer

masculí catolicisme Nom utilitzat a Tortosa i al País Valencià per a designar un funcionari secular que tenia la missió de posar ordre a les catedrals i a certes esglésies importants, durant les assemblees dels fidels
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pertinaç

■ pertinaç

adjectiu Obstinat en una opinió, en una doctrina, en un propòsit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pertinàcia

■ pertinàcia

femení Qualitat de pertinaç obstinació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pertinacitat

■ pertinacitat

femení Pertinàcia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pertinaçment

■ pertinaçment

adverbi Amb pertinàcia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pertinença


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pertinença</title>

Compareu: pertinència
Etimologia: llatinisme superposat a l’ant. pertanyença, der. de pertànyer.
    femení
  1. El fet de pertànyer a algú o a alguna cosa.
  2. dret civil Cosa accessòria que pertany jurídicament o moralment a un domini.
  3. dret civil Dret que hom té a la propietat d’una cosa.
  4. dret civil Terme o espai corresponent a algú per jurisdicció o propietat.
  5. dret mercantil Unitat de superfície, reduïda actualment a una hectàrea, que serveix de base per a les concessions mineres.
  6. relació de pertinença matemàtiques Relació que determina els elements que pertanyen a un conjunt.

■ pertinença

femení El fet de pertànyer a algú o a alguna cosa dret civil Cosa accessòria que pertany jurídicament o moralment a un domini dret civil Dret que hom té a la propietat d’una cosa dret civil Terme o espai corresponent a algú per jurisdicció o propietat dret mercantil Unitat de superfície, reduïda actualment a una hectàrea, que serveix de base per a les concessions mineres relació de pertinença matemàtiques Relació que determina els elements que pertanyen a un conjunt
Informació complementària
Traducció