Es mostren 88939 resultats

■ pertinència

■ pertinència

femení Qualitat de pertinent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pertinent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pertinent</title>

Etimologia: del ll. pertinens, -ntis, participi pres. de pertinēre ‘estendre’s; pertànyer, afectar’ 1a font: 1393
    adjectiu
  1. Que ve a propòsit, apropiat al fi que hom persegueix. Les seves paraules foren molt pertinents, en aquelles circumstàncies.
  2. fonètica, fonologia Dit d’un tret fònic que és fonològicament rellevant.

■ pertinent

adjectiu Que ve a propòsit, apropiat al fi que hom persegueix Les seves paraules foren molt pertinents, en aquelles circumstàncies fonètica, fonologia Dit d’un tret fònic que és fonològicament rellevant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pertinentment

■ pertinentment

adverbi A propòsit, oportunament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pertocar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pertocar</title>

Etimologia: de tocar 1a font: 1254
    verb intransitiu
  1. Correspondre alguna cosa a algú en un repartiment, en una herència, etc. Jo vull la part que em pertoca. A mi em va pertocar un rellotge.
  2. Tocar, correspondre, pertànyer, a algú de fer tal o tal cosa. A vós no us pertoca de parlar, ara.

■ pertocar

verb intransitiu Correspondre alguna cosa a algú en un repartiment, en una herència, etc Jo vull la part que em pertoca A mi em va pertocar un rellotge Tocar, correspondre, pertànyer, a algú de fer tal o tal cosa A vós no us pertoca de parlar, ara
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pertorbable

■ pertorbable

adjectiu Que és capaç de pertorbar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pertorbació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pertorbació</title>

Partició sil·làbica: per_tor_ba_ci_ó
Etimologia: del ll. perturbatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de pertorbar o de pertorbar-se;
    2. l’efecte.
  2. astronomia Correcció que cal aplicar a l’òrbita d’un planeta (d’un satèl·lit) quan aquesta òrbita ha estat calculada considerant només l’efecte gravitatori del Sol (del seu planeta), prescindint de l’efecte gravitatori dels altres astres.
    1. patologia Alteració o trastorn d’una funció o bé del curs d’una malaltia.
    2. tecnologia i telecomunicacions Qualsevol alteració que produeix un efecte perjudicial en el funcionament d’un aparell, sistema, etc.
    3. pertorbació atmosfèrica meteorologia Alteració de l’estat de l’atmosfera en el pas d’una depressió.
    4. pertorbació de l’ordre dret penal Acció que tendeix a impedir el normal desenvolupament d’un acte, d’una cerimònia, del trànsit urbà, etc.
  4. pertorbació mental psicologia i dret penal Alienació mental permanent o transitòria.

■ pertorbació

femení Acció de pertorbar o de pertorbar-se l’efecte astronomia Correcció que cal aplicar a l’òrbita d’un planeta d’un satèllit quan aquesta òrbita ha estat calculada considerant només l’efecte gravitatori del Sol del seu planeta, prescindint de l’efecte gravitatori dels altres astres patologia Alteració o trastorn d’una funció o bé del curs d’una malaltia tecnologia i telecomunicacions Qualsevol alteració que produeix un efecte perjudicial en el funcionament d’un aparell, sistema, etc pertorbació atmosfèrica meteorologia Alteració de l’estat de l’atmosfera en el pas d’una depressió…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pertorbadament

■ pertorbadament

adverbi Amb pertorbació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pertorbador
| pertorbadora

■ pertorbador
| pertorbadora

adjectiu i masculí i femení Que pertorba
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pertorbar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pertorbar</title>

Etimologia: del ll. perturbare, íd. 1a font: s. XV
    verb transitiu
  1. Provocar confusió o desordre físic, mental o moral, torbar la quietud, l’assossec. Certes lectures pertorben l’ànim. L’alcohol li pertorbava el cervell. Les lluites polítiques pertorbaren tota la contrada.
  2. Introduir una irregularitat. Els paràsits atmosfèrics pertorben la recepció de les imatges de la televisió.
  3. Desviar del curs natural. L’atracció dels planetes pertorba la cursa dels cometes.

■ pertorbar

verb transitiu Provocar confusió o desordre físic, mental o moral, torbar la quietud, l’assossec Certes lectures pertorben l’ànim L’alcohol li pertorbava el cervell Les lluites polítiques pertorbaren tota la contrada Introduir una irregularitat Els paràsits atmosfèrics pertorben la recepció de les imatges de la televisió Desviar del curs natural L’atracció dels planetes pertorba la cursa dels cometes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pertorbatiu
| pertorbativa


<title type="display">pertorbatiu</title>

Partició sil·làbica: per_tor_ba_tiu
adjectiu física Relacionat amb una pertorbació, que dona compte d’una pertorbació. Terme pertorbatiu d’un hamiltonià.

pertorbatiu
| pertorbativa

adjectiu física Relacionat amb una pertorbació, que dona compte d’una pertorbació Terme pertorbatiu d’un hamiltonià