Es mostren 88940 resultats

pertorbatiu
| pertorbativa


<title type="display">pertorbatiu</title>

Partició sil·làbica: per_tor_ba_tiu
adjectiu física Relacionat amb una pertorbació, que dona compte d’una pertorbació. Terme pertorbatiu d’un hamiltonià.

pertorbatiu
| pertorbativa

adjectiu física Relacionat amb una pertorbació, que dona compte d’una pertorbació Terme pertorbatiu d’un hamiltonià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pertot

■ pertot

adverbi En tot lloc, a tot arreu, per totes bandes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pertret


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pertret</title>

Etimologia: probablement ll. protactus, participi de protrahĕre ‘treure enfora, revelar, prolongar’ 1a font: 1313
    masculí
  1. Conjunt de tots els instruments, els mitjans, etc., que han estat aplegats per a l’execució d’alguna cosa. Pertrets de guerra.
  2. Esforços per a preparar una cosa. Fer pertret d’armes. Havia fet amb escreix tot son pertret.

■ pertret

masculí Conjunt de tots els instruments, els mitjans, etc, que han estat aplegats per a l’execució d’alguna cosa Pertrets de guerra Esforços per a preparar una cosa Fer pertret d’armes Havia fet amb escreix tot son pertret
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pertús
| pertusa

■ pertús
| pertusa

adjectiu Foradat Fulla pertusa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peruà
| peruana

■ peruà
| peruana

adjectiu i masculí i femení Del Perú estat d’Amèrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

peruvita

peruvita

femení alimentació, indústries alimentàries Aliment ric en proteïnes elaborat originàriament al Perú
Gran Diccionari de la llengua catalana

perveància


<title type="display">perveància</title>

Partició sil·làbica: per_ve_àn_ci_a
femení electrònica En un díode de buit amb càtode termoelectrònic, constant que indica la limitació de corrent per la càrrega espacial.

perveància

femení electrònica En un díode de buit amb càtode termoelectrònic, constant que indica la limitació de corrent per la càrrega espacial
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pervenir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pervenir</title>

Etimologia: del ll. pervenīre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
    1. Arribar amb dificultat i esforç a l’indret on hom volia anar. Els exploradors pervingueren a la regió després de moltes dificultats.
    2. figuradament Arribar al fi que hom s’ha esforçat a atènyer. Finalment hem pervingut a la compra del pis!
  2. Passar, una cosa, a ésser d’una altra propietat. A causa de la mort del seu pare li eren pervingudes aquelles terres.

■ pervenir

verb intransitiu Arribar amb dificultat i esforç a l’indret on hom volia anar Els exploradors pervingueren a la regió després de moltes dificultats figuradament Arribar al fi que hom s’ha esforçat a atènyer Finalment hem pervingut a la compra del pis Passar, una cosa, a ésser d’una altra propietat A causa de la mort del seu pare li eren pervingudes aquelles terres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pervers
| perversa

■ pervers
| perversa

adjectiu Que ama el mal, que fa el mal a gratcient Un home pervers Que és propi de qui fa el mal a gratcient Sentiments perversos Actes perversos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perversament

■ perversament

adverbi Amb perversitat
Traducció