Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ perxer

| perxera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perxer</title>

Etimologia: de perxa

masculí i femení
1. oficis manuals Teixidor en teler a mà especialista en la fabricació de galons, passamans i altres teixits propis de la passamaneria.
2. història Menestral que fabricava cintes o teixits llargs i estrets de seda, anomenat també galoner i cinter.
masculí i femení Persona que maneja o porta una perxa, per exemple en les caramelles.
femení Pal o perxa al voltant del qual hom fa els pallers.

■ perxer

| perxera

masculí i femení oficis manuals Teixidor en teler a mà especialista en la fabricació de galons, passamans i altres teixits propis de la passamaneria història Menestral que fabricava cintes o teixits llargs i estrets de seda, anomenat també galoner i cinter masculí i femení Persona que maneja o porta una perxa, per exemple en les caramelles femení Pal o perxa al voltant del qual hom fa els pallers

■ perxerat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perxerat</title>

Etimologia: de perxa

masculí indústria tèxtil Cadascun dels dos llistons que, en un lliç, aguanten les bagues o els mallons.

■ perxerat

masculí indústria tèxtil Cadascun dels dos llistons que, en un lliç, aguanten les bagues o els mallons

■ perxeró

| perxerona

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perxeró</title>

Etimologia: del fr. percheron, de la regió de Perche

ramaderia

masculí i femení Cavall o euga de raça perxerona.
raça perxerona Raça cavallina de tir, una de les més antigues de França, caracteritzada per la corpulència dels seus exemplars.

■ perxeró

| perxerona

ramaderia masculí i femení Cavall o euga de raça perxerona raça perxerona Raça cavallina de tir, una de les més antigues de França, caracteritzada per la corpulència dels seus exemplars

■ perxista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perxista</title>

Etimologia: de perxa

masculí i femení esports Atleta especialitzat en el salt de perxa.

■ perxista

masculí i femení esports Atleta especialitzat en el salt de perxa

■ pes¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pes</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. pensum ‘pes de llana que un esclau havia de filar per dia’, der. de pendĕre ‘pesar’ 1a font: s. XIV, Llull

masculí

física
1. [símbol P] Força amb què la Terra atreu un cos qualsevol com a conseqüència del fenomen de la gravitació.
2. per extensió Força amb què un astre atreu els cossos que hi ha a prop seu.
3. a pes de braços Sostenint només amb les mans. Aixecar algú a pes de braços.
4. a pes d’or Molt car, a un preu molt elevat.
5. en pes Tots, sense mancar-n’hi ni un. La ciutat en pes demanava l’amnistia.
6. fer bon pes Tenir, una cosa, el pes just que hom exigeix.
7. fer el pes figuradament Satisfer, convèncer. És un actor que no m’acaba de fer el pes.
8. pes brut [abreviatura p. b.] Pes d’una mercaderia i de l’embalatge o recipient que la conté.
9. pes en buit aeronàutica Pes d’una aeronau en ordre de vol, menys el pes de la tripulació, del combustible i l’oli, de l’equip desmuntable i de la càrrega comercial.
10. pes específic En una substància suposada homogènia, pes que té la unitat de volum.
11. pes màxim aeronàutica Pes límit que és permès en ordre de vol d’acord amb regulacions específiques.
12. pes mort construcció naval Pes d’un vaixell que és la suma dels pesos màxims de la càrrega que pot transportar, del combustible, de l’aigua potable de reserva, de la tripulació, dels queviures i del passatge i el seu equipatge.
13. pes net [abreviatura p. n.] comptabilitat Pes d’una mercaderia un cop deduïda la tara.
figuradament
1. El pes dels anys. El pes de la responsabilitat.
2. Allò que oprimeix l’ànim. Tenia un pes al cor que no el deixava parlar.
3. treure un pes de sobre (a algú) Alleujar-lo. Dient-li això, li traieu un pes de sobre.
figuradament Importància més o menys gran donada a una persona o a una cosa. El pes de la seva opinió. És un home de pes.
1. metrologia Peça que serveix d’unitat de pes, que porta, de manera visible i en unitats legals, la indicació de la seva massa nominal.
2. tecnologia Cadascuna de les peces que, penjades d’una cadena o d’una corda, donen moviment, amb llur propi pes, a algun mecanisme.
3. tecnologia Peça metàl·lica emprada com a contrapès en alguns mecanismes.
esports
1. En l’atletisme, instrument metàl·lic de forma esfèrica i superfície llisa.
2. Peça molt pesant usada en exercicis gimnàstics.
3. categories de pes En alguns esports, distribució dels esportistes segons llur pes. Pes mosca. Pes ploma. Pes gall. Pes pesant. Pes lleuger.
història del dret català
1. A l’antic règim, lloc on es practicaven oficialment les operacions de pesatge d’una mercaderia.
2. pes del rei A l’antic règim, oficina on es feia la comprovació de les romanes i balances i també la dels pesos.
pes fórmula química Suma dels pesos atòmics dels àtoms que intervenen en la fórmula més simple d’una substància.
funció de pes matemàtiques Funció ρ(r) que multiplica una altra funció f(r) abans d’integrar-la a una regió de l’espai, amb la finalitat de donar a uns punts més importància que als altres.
pes d’un operador lògic lògica Nombre de proposicions independents sobre el qual és definit l’operador.
pes estadístic En un sistema complet d’esdeveniments o estats que poden presentar-se en una estructura o fenomen físic, cadascun dels termes que formen la distribució de probabilitat d’aquest sistema.

Vegeu també:

pes²

■ pes¹

masculí física símbol P Força amb què la Terra atreu un cos qualsevol com a conseqüència del fenomen de la gravitació per extensió Força amb què un astre atreu els cossos que hi ha a prop seu a pes de braços Sostenint només amb les mans Aixecar algú a pes de braços a pes d’or Molt car, a un preu molt elevat en pes Tots, sense mancar-n’hi ni un La ciutat en pes demanava l’amnistia fer bon pes Tenir, una cosa, el pes just que hom exigeix fer el pes figuradament Satisfer, convèncer És un actor que no m’acaba de fer el pes pes brut abreviatura p b Pes d’una mercaderia i de l’embalatge o…