Es mostren 88954 resultats

■ petició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">petició</title>

Partició sil·làbica: pe_ti_ci_ó
Etimologia: del ll. petitio, -ōnis, íd., der. de petĕre ‘dirigir-se vers; demanar’ 1a font: 1251
    femení
    1. Acció de demanar.
    2. a petició de locució prepositiva Per haver-ho demanat. Ho va repetir a petició del públic. A petició meva.
  2. dret
    1. Sol·licitud, instància adreçada al jutge, tribunal o autoritat que té el poder de concedir allò que hom demana.
    2. Cadascuna de les demandes contingudes en una sol·licitud, instància.
  3. dret de petició dret civil Una de les llibertats públiques, consistent en la facultat que té cada persona natural o jurídica d’adreçar-se a les autoritats demanant tot el que sigui d’interès públic o privat.
  4. petició d’herència dret civil català Acció que la llei atribueix a l’hereu per tal d’obtenir el reconeixement de la seva qualitat i els béns que formen part del cabal relicte com a universalitat.
  5. petició de principi lògica Vici de raonament, que consisteix a posar com a antecedent el mateix que hom pretén de demostrar.
  6. petició de mà sociologia Cerimònia familiar en què el promès o algú en nom seu sol·licita dels pares, parents o representants de la futura núvia autorització per a casar-s’hi.

■ petició

femení Acció de demanar a petició de locució prepositiva Per haver-ho demanat Ho va repetir a petició del públic A petició meva dret Sollicitud, instància adreçada al jutge, tribunal o autoritat que té el poder de concedir allò que hom demana Cadascuna de les demandes contingudes en una sollicitud, instància dret de petició dret civil Una de les llibertats públiques, consistent en la facultat que té cada persona natural o jurídica d’adreçar-se a les autoritats demanant tot el que sigui d’interès públic o privat petició d’herència dret civil català Acció que la llei atribueix a l’hereu per tal…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peticionar

■ peticionar

verb intransitiu Presentar una petició
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peticionari
| peticionària

■ peticionari
| peticionària

adjectiu i masculí i femení Que presenta una petició
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

peticioner
| peticionera


<title type="display">peticioner</title>

Partició sil·làbica: pe_ti_ci_o_ner
masculí i femení Funcionari de les cúries civils i eclesiàstiques encarregat de formular les demandes o peticions oficials als estaments superiors.

peticioner
| peticionera

masculí i femení Funcionari de les cúries civils i eclesiàstiques encarregat de formular les demandes o peticions oficials als estaments superiors
Gran Diccionari de la llengua catalana

petidina

petidina

femení farmàcia, indústria farmacèutica Substància emprada com a analgèsic i espasmolític
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ petifloc

■ petifloc

masculí marina, marítim Vela triangular, notablement més petita que els flocs, que hom fa ferma entre el masteler de trinquet i el botaló de petifloc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ petimetre

■ petimetre

masculí Home excessivament remirat en el vestir i l’agençament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ petit
| petita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">petit</title>

Etimologia: d’un ll. vg. pittittus, de creació expressiva, com altres formes pitinnus, pitulus, piccinus, pikkinnus, pitikkus, reflectides en altres parlars romànics amb valor de ‘petit’ 1a font: c. 1100
  1. adjectiu
    1. Que no ateny les dimensions ordinàries o normals, la mesura ordinària, entre les coses de la mateixa espècie. Una casa petita. Tenia els peus petits.
    2. Tot altre que gran o gros en nombre, grau, durada, valor, etc. Una fortuna petita. Un petit exèrcit. Fer un petit viatge a l’estranger.
    3. petit, però malparit col·loquialment Expressió amb què hom pondera qualitats o defectes d’una persona o cosa de poca estatura o de mida petita.
  2. adjectiu Es diu d’una persona de poca edat i que encara no ha fet la creixença normal. D’un nen petit també se’n diu un infant.
  3. adjectiu De dos germans o més, el de menys anys. El meu germà petit ha acabat la carrera. El meu fill petit ja fa el servei militar.
  4. masculí i femení Persona o animal que està en els primers períodes de la creixença. Veus aquesta petita que passa? La classe dels petits o pàrvuls. Els petits de l’àguila s’anomenen aguilons. El cadell és el petit del gos, del llop, del lleó, etc.
  5. metrologia
    1. masculí Petricó.
    2. femení Mesura per a oli, emprada a Mallorca, equivalent aproximadament a 1/4 de litre.
  6. a les petites locució adverbial Cap a la matinada.
  7. petit mal patologia Tipus d’epilèpsia generalitzada amb pèrdua de la consciència, de petita duració i sense crisis convulsives.

■ petit
| petita

adjectiu Que no ateny les dimensions ordinàries o normals, la mesura ordinària, entre les coses de la mateixa espècie Una casa petita Tenia els peus petits Tot altre que gran o gros en nombre, grau, durada, valor, etc Una fortuna petita Un petit exèrcit Fer un petit viatge a l’estranger petit, però malparit colloquialment Expressió amb què hom pondera qualitats o defectes d’una persona o cosa de poca estatura o de mida petita adjectiu Es diu d’una persona de poca edat i que encara no ha fet la creixença normal D’un nen petit també se’n diu un infant adjectiu De dos germans o més, el de menys…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pètita

■ pètita

femení dret Allò que es demana a la fi d’una sollicitud, instància o memorial
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ petitament

■ petitament

adverbi Amb petitesa
Traducció