Es mostren 88940 resultats

petxeneg
| petxenega


<title type="display">petxeneg</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als petxenegs.
  2. masculí i femení història Individu d’un poble tàrtar de raça mongòlida, que al segle IX s’establí a les ribes occidentals de la mar Negra.

petxeneg
| petxenega

adjectiu Relatiu o pertanyent als petxenegs masculí i femení història Individu d’un poble tàrtar de raça mongòlida, que al segle IX s’establí a les ribes occidentals de la mar Negra
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ petxina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">petxina</title>

Etimologia: del ll. pecten, -ĭnis ‘pinta’, per la semblança de les estries amb una pinta, amb influx de clòtxina, o bé del ll. concha picina ‘conquilla que segrega pega’, der. de pix ‘pega’ 1a font: 1373
    femení
  1. zoologia
    1. Nom donat a diversos mol·luscs de la classe dels lamel·libranquis.
    2. petxina de pelegrí Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis i de la família dels pectínids (Pecten jacobaeus), de valves desiguals, el mantell amb una vora amb petits tentacles sensitius, comestible i que habita als fons de sorra.
    3. petxina de sang Petxinot de sang.
    4. petxina variada Mol·lusc de l’ordre dels filibranquis i de la família dels pectínids (Chlamys varia), amb dues valves convexes, dibuixos groguencs a la closca i les dues orelles de la xarnera desiguals.
  2. especialment Closca d’alguns mol·luscs lamel·libranquis.
    1. Objecte, insígnia, etc., de forma semblant a una petxina.
    2. arquitectura Cadascun dels quatre triangles curvilinis situats entre els arcs torals, sobre els quals descansa directament l’anell de la cúpula.
    3. arquitectura Cadascuna de les quatre porcions triangulars esfèriques d’una volta de quatre punts.
    4. arquitectura Ornament esculpit en forma de copinya.
    5. arquitectura Espècie de nínxol obert en una paret, en el qual hom sol posar una estàtua o algun element decoratiu.

■ petxina

femení zoologia Nom donat a diversos molluscs de la classe dels lamellibranquis petxina de pelegrí Mollusc lamellibranqui de l’ordre dels filibranquis i de la família dels pectínids Pecten jacobaeus , de valves desiguals, el mantell amb una vora amb petits tentacles sensitius, comestible i que habita als fons de sorra petxina de sang Petxinot de sang petxina variada Mollusc de l’ordre dels filibranquis i de la família dels pectínids Chlamys varia , amb dues valves convexes, dibuixos groguencs a la closca i les dues orelles de la xarnera desiguals especialment Closca d’alguns molluscs…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

petxinot


<title type="display">petxinot</title>

Etimologia: de petxina
    masculí zoologia
  1. Petxina, especialment la que és notablement convexa i de mides considerables.
  2. petxinot de sang
    1. Mol·lusc de l’ordre dels filibranquis i de la família dels glicimèrids (Glycimeris [Pectunculus] glycimeris), de valves quasi circulars amb xarnera ampla i amb moltes dents, apreciat per la seva carn excel·lent.
    2. Mol·lusc de l’ordre dels eulamel·libranquis i de la família dels venèrids (Cytherea chione), de valves ovoides, llises, regulars i gruixudes, i amb dos sifons, molt llargs i carnosos.

petxinot

masculí zoologia Petxina, especialment la que és notablement convexa i de mides considerables petxinot de sang Mollusc de l’ordre dels filibranquis i de la família dels glicimèrids Glycimeris Pectunculus glycimeris , de valves quasi circulars amb xarnera ampla i amb moltes dents, apreciat per la seva carn excellent Mollusc de l’ordre dels eulamellibranquis i de la família dels venèrids Cytherea chione , de valves ovoides, llises, regulars i gruixudes, i amb dos sifons, molt llargs i carnosos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">peu</title>

Partició sil·làbica: peu
Etimologia: del ll. pēs, pĕdis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Part terminal de les extremitats abdominals de l’home que comprèn el tars, el metatars i els dits.
    2. anar amb peus de plom Procedir cautament, reflexionant el que hom fa.
    3. a peu Caminant. Hi va anar a peu i va tornar a cavall.
    4. a peu dret Mantenint-se dret sobre els peus; dempeus. Ens van fer estar una bona estona a peu dret.
    5. a peu ferm Sense recular un pas.
    6. a peu pla Al mateix nivell. El seu pis és a peu pla del carrer.
    7. besar els peus (a algú) figuradament Humiliar-se davant seu.
    8. coixejar del mateix peu (dues persones o més) figuradament Tenir el mateix o els mateixos defectes.
    9. de cap a peus De dalt a baix. Anava mudat de cap a peus.
    10. en peus Dempeus, dret, descansant solament sobre els dos peus.
    11. entrar (en un lloc, en un afer, etc.) amb bon (o mal) peu figuradament Començar de manera encertada (o desencertada).
    12. estar en peu de guerra figuradament Estar preparat per a la guerra.
    13. fer (una cosa) amb els peus figuradament Fer-la malament, com si no hi hagués intervingut el cap, el cervell.
    14. ficar els peus (o ficar-se de peus) a la galleda figuradament Dir o fer alguna cosa completament fora de propòsit.
    15. llançar-se als peus (d’algú) figuradament Suplicar-lo instantment i humilment.
    16. llevar-se amb el peu esquerre figuradament Tenir un mal dia.
    17. no moure un peu que no... (o sense que...) figuradament No fer res sense que passi tal cosa. El noi no mou un peu que sa mare no l’escridassi.
    18. no posar els peus en un indret figuradament No anar-hi mai.
    19. no tenir cap ni peus (una cosa) figuradament Ésser mal feta, absurda, inexplicable, no tenir ordre ni concert.
    20. no tocar de peus a terra figuradament Oblidar les limitacions imposades per la realitat.
    21. parar els peus (a algú) Oposar-se a l’actitud o l’actuació d’algú. Si no li pares els peus, després ja no el podràs controlar.
    22. pensar amb els peus figuradament Equivocar-se per manca de reflexió.
    23. perdre peu Quan hom camina dins l’aigua, deixar de tocar el fons amb els peus.
    24. peu buit patologia Deformitat caracteritzada per l’encorbament de la punta cap al taló que deixa còncava la planta del peu.
    25. peu d’atleta patologia Tricofitosi del peu produïda pel fong Candida albicans.
    26. peu de Madura patologia Micetoma del peu.
    27. peu de pinya patologia Deformitat permanent del peu, que el priva de prendre contacte amb terra pels seus punts normals de recolzament.
    28. peu garrell patologia Peu de pinya que pren contacte amb el terra pel cantell extern. És anomenat també peu de pinya va.
    29. peu pla patologia Deformitat caracteritzada per la desaparició de la pontada del peu, de manera que hom recolza tota la planta a terra.
    30. poder pujar-hi de peus figuradament Dit per assegurar la veritat o la certesa d’una asserció.
    31. posar (alguna cosa) als peus (d’algú) figuradament Oferir-la en homenatge.
    32. posar els peus plans figuradament Procedir cautament; anar amb peus de plom.
    33. posar-li (a algú) el peu a la gola (o al coll) figuradament Vèncer-lo, dominar-lo.
    34. restar en peu figuradament Subsistir, mantenir-se. Resta en peu aquella mateixa dificultat.
    35. saber de quin peu es dol (o coixeja) (algú) figuradament Saber quin és el seu caràcter, especialment quins són els seus defectes.
    36. saber quin peu calça (algú) figuradament Conèixer-lo bé.
    37. segar l’herba sota els peus (a algú) Suplantar-lo, maniobrar deslleialment contra ell.
    38. soldat de peu organització militar Soldat del cos d’infanteria.
    39. tenir un peu a la tomba figuradament Estar a punt de morir; restar, a algú, poc temps de vida, per malaltia, per vellesa, etc.
    40. tenir un peu a l’estrep figuradament Estar a punt d’emprendre un viatge, de començar una empresa.
  2. Part terminal de cadascuna de les potes d’un animal. Animal de peu rodó, de peu forcat.
    1. Nom donat a diverses peces, eines, objectes, etc., construïts o disposats de manera més o menys semblant a un peu d’home o d’algun animal.
    2. Part d’una mitja, d’un mitjó, etc., que cobreix el peu, del turmell en avall.
    3. peu d’ànec nàutica Disposició de les àncores d’una embarcació quan són fondejades dues a proa i una a popa.
    4. peu de cabra oficis manuals Eina del ferrer semblant a un martell de cap molt ample, emprada per a aplanar el ferro en calent.
    5. peu de ferro indústries del calçat Peça de ferro de forma i dimensions semblants a les de l’interior de les sabates.
    6. peu de gall marina, marítim Peça de ferro bifurcada que, clavada a un pal d’una embarcació, serveix per a enganxar-hi o fermar cordes.
    7. peu de gall transports Ferro en forma de grapa que, disposat sota el pescant d’un cotxe de pescant davanter, serveix d’eix vertical de rotació del joc de rodes del davant.
    8. peu de gat esports Calçat ajustat i amb la sola molt adherent emprat en escalada.
    9. peu de rei tecnologia Aparell de mesura per a amidar distàncies curtes amb una precisió de centèsimes de mil·límetre; consta d’un regle fix, graduat, amb una pota que li és perpendicular, i un cursor, proveït d’una altra pota, que porta incorporat un nònius o un visualitzador digital.
  4. Conjunt de senyals, de solcs, d’arrugues, etc., que parteixen d’un mateix punt.
    1. Base, soca que serveix de suport a una altra, part d’un objecte que li serveix de sosteniment; fonament.
    2. agricultura Tronc d’una planta o d’un arbre.
    3. agricultura Planta o arbre.
    4. especialment agricultura Arbre o planta sobre el qual és fet un empelt.
    5. botànica Part del bolet que sosté el barret o pili.
    6. construcció Balustre, barra de ferro, etc., que, posat verticalment a l’extrem inferior d’algunes escales, o d’un dels seus trams, forma part de la barana, tot sostenint-ne el passamà.
    7. indústria tèxtil Tint previ al qual és sotmès un teixit o altre producte tèxtil, per tal de fer més intens, més permanent, el color.
    8. transports Puntal que hom posava sota els carros per tal de sostenir-los en llur posició normal, quan els era treta una roda per reparar-los.
    9. donar peu (a una cosa) figuradament Donar-hi ocasió.
    10. peu de ribella Moble de fusta o de ferro, generalment de tres peus, que sosté la ribella o el rentamans i sovint la gerra de l’aigua i la tovallola.
    11. peu de roda construcció naval Peça corba de fusta que uneix la roda de proa o la de popa amb la carena, en una embarcació de fusta.
    12. peu dret Peça col·locada verticalment per sostenir algun element de construcció o alguna altra cosa.
    13. peu dret especialment construcció Cadascun dels taulons disposats verticalment que, fermats a d’altres taulons travessers, sostenen una bastida.
    14. prendre peu (d’una cosa) figuradament Valer-se’n com a ocasió, com a pretext.
    1. Part baixa d’una cosa, part d’una cosa oposada a la capçalera. Els peus del llit. L’he trobada al peu de l’escala.
    2. arts gràfiques Text que, imprès a sota, al costat o al damunt d’una il·lustració, n’explica el significat, en facilita la comprensió, etc. Peu de gravat, de fotografia.
    3. arts gràfiques Part inferior d’un llibre.
    4. aigua de peu agricultura Aigua destinada al regadiu derivada d’un corrent d’aigua a través de canals o séquies, no elevada.
    5. al peu de Molt a la vora, tocant la part baixa d’una cosa. Al peu de la muntanya. Creixia al peu de la muralla. Agenollar-se al peu de l’altar.
    6. al peu de la lletra Atenent no a l’esperit sinó a la lletra; exactament.
    7. estar al peu del canó figuradament Estar atent per fer el que cal en qualsevol moment, per resoldre qualsevol problema que es plantegi.
    8. peu de l’arc construcció i arquitectura Punt on comença a elevar-se, on s’inicia la curvatura d’un arc.
    9. peu de mont geomorfologia Piemont.
    10. peu de pàgina Part baixa de la pàgina.
    11. peu d’impremta Indicació del lloc i l’any on ha estat imprès un llibre, un cartell, etc.
    12. peu d’una perpendicular geometria Punt en què una recta o un pla tallen la perpendicular traçada sobre ells.
    13. peu d’un document Part terminal d’un text.
  7. agricultura
    1. Pila d’esportins plens d’oliva molta, de cofins plens de raïm aixafat, etc., disposada a la premsa per ésser premsada.
    2. Quantitat d’olives que entren a cada premsada.
  8. botànica
    1. Nom de diverses espècies vegetals de configuració semblant a un peu d’animal.
    2. peu de colom Planta herbàcia perenne de la família de les boraginàcies (Onosma echioides), híspida, de fulles lanceolades o linears, flors d’un groc pàl·lid i fruits en esquizocarps, i amb l’arrel de la qual hom obté un colorant vermell.
    3. peu de gall Planta herbàcia anual de la família de les labiades (Lamium amplexicaule), pubescent, de fulles ovades o orbiculars i flors purpúries en verticil·lastres.
    4. peu de llebre Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Trifolium arvense), pubescent, amb fulles compostes de tres folíols estrets i flors petites blanques o roses, en glomèruls.
    5. peu de mula Pota de cavall.
    6. peu de rata Gènere de bolets de la família de les clavariàcies (Ramaria sp), molt ramificats en forma de corall o de coliflor, de carn ferma i d’esporada groga. Cal esmentar-ne el peu de rata blanc (R. flava), el peu de rata bord (R. formosa) i el peu de rata groc (R. aurea).
  9. heràldica
    1. Peça fonamental col·locada en faixa tocant la vora inferior del camper i d’una amplària igual a un terç de l’altura de l’escut.
    2. Part o meitat inferior de la flor de lis.
    3. Extrem del braç inferior d’una creu.
  10. metrologia
    1. Mesura de longitud de valor variable segons els països o les localitats. Correspon aproximadament a la llargada del peu humà.
    2. [símbol ft] Unitat anglosaxona de longitud, igual a 1/3 de la iarda o a 12 polzades i equivalent a 30,48 cm.
    3. Antiga mesura catalana de longitud.
    1. poètica En la poesia clàssica grega i llatina, unitat mètrica bàsica a partir de la qual es formen els versos.
    2. peu forçat figuradament Condició fixada per endavant, requisit ineludible.
  12. zoologia
    1. peu d’ànec Equinoderm del subembrancament dels eleuterozous i de la classe dels asteroïdeus (Ansepoda membranacea), amb els braços curts i amples i el cos discoidal, molt aplatat i fi, de color vermell llampant i groguenc.
    2. peu de cabra Nom donat als crustacis cirrípedes de l’ordre dels toràcics pertanyents als gèneres Lepas, Pollicipes i Scalpellum, caracteritzats per un peduncle carnós mitjançant el qual s’adhereixen a un substrat variable, i per unes plaques calcàries que formen la cuirassa que protegeix el cos; són hermafrodites, comestibles i apreciats i objecte d’un comerç actiu.
    3. peu de cabrit Arca de Noè.
    4. peu de pelicà Mol·lusc gastròpode prosobranqui de l’ordre dels monotocardis i de la família dels aporraids (Aporrhais pespelecani), amb prolongacions digitiformes a la vora anterior de la closca.
  13. peu de pinya veterinària Nom donat a la pota que un cavall té arronsada per un defecte de conformació.
  14. peu de porc pesca Nus mal fet a la malla d’una xarxa en apedaçar-la.

■ peu

masculí anatomia animal Part terminal de les extremitats abdominals de l’home que comprèn el tars, el metatars i els dits anar amb peus de plom Procedir cautament, reflexionant el que hom fa a peu Caminant Hi va anar a peu i va tornar a cavall a peu dret Mantenint-se dret sobre els peus dempeus Ens van fer estar una bona estona a peu dret a peu ferm Sense recular un pas a peu pla Al mateix nivell El seu pis és a peu pla del carrer besar els peus a algú figuradament Humiliar-se davant seu coixejar del mateix peu dues persones o més figuradament Tenir el mateix o els mateixos defectes de cap a…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peuada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">peuada</title>

Partició sil·làbica: pe_ua_da
Etimologia: de peu 1a font: s. XIX
    femení
    1. Trepitjada, acció de posar el peu sobre una cosa.
    2. Senyal que deixa. A la neu hi havia una sèrie de peuades de dona.
    3. plural Trepig.
  2. gastronomia Guisat de peus de porc amb arròs, ous i sucre.

■ peuada

femení Trepitjada, acció de posar el peu sobre una cosa Senyal que deixa A la neu hi havia una sèrie de peuades de dona plural Trepig gastronomia Guisat de peus de porc amb arròs, ous i sucre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peüc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">peüc</title>

Partició sil·làbica: pe_üc
Etimologia: d’origen incert, molt probablement d’un ll. *pedūcu, encreuament del ll. pedūle, substantivació de l’adj. pedulis ‘fet per als peus’, i soccus ‘borseguí; sabatilla’ 1a font: 1490, Tirant
masculí indumentària Mitjó molt curt fet de punt o de drap de llana filada grollerament i que serveix per a defensar el peu contra el fred, per a dormir a l’hivern, etc.

■ peüc

masculí indumentària Mitjó molt curt fet de punt o de drap de llana filada grollerament i que serveix per a defensar el peu contra el fred, per a dormir a l’hivern, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peucalcigar

■ peucalcigar

verb transitiu Trepitjar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peucrist


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">peucrist</title>

Partició sil·làbica: peu_crist
Etimologia: de peu i Crist
    masculí botànica
  1. Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies (Potentilla alchemilloides), de fulles digitades i flors blanques, i que creix en roquissars.
  2. Gram negre.
  3. Herba desinflamatòria.

■ peucrist

masculí botànica Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies Potentilla alchemilloides , de fulles digitades i flors blanques, i que creix en roquissars Gram negre Herba desinflamatòria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peugròs
| peugrossa

■ peugròs
| peugrossa

adjectiu Que té els peus molt grossos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peülla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">peülla</title>

Partició sil·làbica: pe_ü_lla
Etimologia: del ll. pedis ungŭla ‘ungla del peu’ 1a font: 1839, DLab.
femení anatomia animal Formació còrnia dels mamífers ungulígrads, artiodàctils i perissodàctils, per tal de protegir l’únic dit sobre el qual s’aguanta l’animal del desgast consegüent a la marxa.

■ peülla

femení anatomia animal Formació còrnia dels mamífers ungulígrads, artiodàctils i perissodàctils, per tal de protegir l’únic dit sobre el qual s’aguanta l’animal del desgast consegüent a la marxa
Informació complementària
Traducció