Es mostren 88939 resultats

piccolo*

piccolo*

masculí música Flautí
Gran Diccionari de la llengua catalana

picè

picè

masculí química orgànica Hidrocarbur aromàtic policíclic C 2 2 H 1 4 que es troba en el quitrà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pícea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pícea</title>

Partició sil·làbica: pí_ce_a
femení botànica Arbre perennifoli de la família de les pinàcies (Picea abies), de capçada cònica i de color verd fosc, fulles linears en hèlix i cons penjants i ovoides, que forma boscs extensos, i apreciat per la seva fusta.

■ pícea

femení botànica Arbre perennifoli de la família de les pinàcies Picea abies , de capçada cònica i de color verd fosc, fulles linears en hèlix i cons penjants i ovoides, que forma boscs extensos, i apreciat per la seva fusta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pícids

■ pícids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels piciformes, amb el bec fort, la llengua molt llarga, insectívors, amb dotze rectrius singular Ocell de la família dels pícids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piciformes

■ piciformes

masculí ornitologia plural Ordre d’ocells, amb potes zigodàctiles i ungles fortes als dits, de vol mediocre, i que comprèn les famílies dels pícids, ramfàstids, indicatòrids, capitònids, bucònids i gabúlids singular Ocell de l’ordre dels piciformes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pícnic1

■ pícnic1

masculí Sortida d’esbargiment d’un grup de persones al camp o a la muntanya, amb provisions ja preparades a base d’entrepans o coses semblants per a fer una menjada Vegeu també pícnic 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pícnic2
| pícnica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pícnic</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del gr. pyknós ‘dens, compacte’
    antropologia física
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al tipus pícnic.
  2. tipus pícnic Biotip caracteritzat per la seva talla mitjana o inferior, esquelet ample no gaire robust, crani gros i rodó, cara de contorn pentagonal, tòrax eixamplat de la part inferior, extremitats i mans curtes i musculatura de consistència flàccida.



    3. Vegeu també:
    pícnic1

■ pícnic2
| pícnica

antropologia física adjectiu Relatiu o pertanyent al tipus pícnic tipus pícnic Biotip caracteritzat per la seva talla mitjana o inferior, esquelet ample no gaire robust, crani gros i rodó, cara de contorn pentagonal, tòrax eixamplat de la part inferior, extremitats i mans curtes i musculatura de consistència flàccida Vegeu també pícnic 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ picnidi

■ picnidi

masculí botànica En els ascomicets i en els ascolíquens, cos esporífer en forma de cavitat operculada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ picnidiòspora

■ picnidiòspora

femení botànica En certs ascomicets, espora conídica originada en un picnidi Picnoconidi
Gran Diccionari de la llengua catalana

picno-

picno-

Forma prefixada del mot grec pyknós , que significa ‘espès, gros, freqüent’ Ex picnòmetre, picnofràsia, picnosfígmia