Es mostren 88939 resultats

picornavirus


<title type="display">picornavirus</title>

masculí microbiologia Grup de virus constituïts per ARN de cadena simple, amb càpsida nua i simetria icosaèdrica, presents en els conductes respiratoris i gastrointestinals de l’home i d’altres vertebrats.

picornavirus

masculí microbiologia Grup de virus constituïts per ARN de cadena simple, amb càpsida nua i simetria icosaèdrica, presents en els conductes respiratoris i gastrointestinals de l’home i d’altres vertebrats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ picornell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">picornell</title>

Etimologia: comp. del cat. ant. pica ‘garsa’ i oronell1 ‘oreneta’, o potser del gascó picournelh, íd.
    masculí botànica
  1. Llengua de bou.
  2. picornell de pi Bolet de la família de les hidnàcies (Hydnum [Sarcodon] rufescens), de color ataronjat o vermellós, capell irregularment convex, cama gruixuda i himeni en pues.

■ picornell

masculí botànica Llengua de bou picornell de pi Bolet de la família de les hidnàcies Hydnum Sarcodon rufescens , de color ataronjat o vermellós, capell irregularment convex, cama gruixuda i himeni en pues
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ picossada

■ picossada

femení Cop donat amb el bec Quantitat important, però indeterminada, de diners Va cobrar una bona picossada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ picossejar

■ picossejar

verb transitiu Ferir o agafar amb el bec Les gallines picossejaven la civada
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ picot


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">picot</title>

Etimologia: der. del ll. picus, íd.; en el significat de ‘mena de martell’, és der. de pic1 (v. picar) 1a font: c. 1900, Vayreda
    masculí
  1. oficis manuals
    1. Martell emprat pels paletes, amb punta en un dels extrems de la cabota i tall horitzontal a l’altre.
    2. Martell emprat pels picapedrers que té punta en un dels extrems de la cabota i a l’altre una superfície plana.
  2. agricultura Magall.
  3. ornitologia Nom donat als ocells de la família dels pícids, de l’ordre dels piciformes, que tenen les rectrius amb l’extrem afuat i el raquis rígid, i s’alimenten d’insectes i larves. Cal destacar-ne el picot negre (Dryocopus martius), el picot verd (Picus viridis), el picot garser gros (Dendrocopos major) i el picot garser petit (Dendrocopos minor).

■ picot

masculí oficis manuals Martell emprat pels paletes, amb punta en un dels extrems de la cabota i tall horitzontal a l’altre Martell emprat pels picapedrers que té punta en un dels extrems de la cabota i a l’altre una superfície plana agricultura Magall ornitologia Nom donat als ocells de la família dels pícids, de l’ordre dels piciformes, que tenen les rectrius amb l’extrem afuat i el raquis rígid, i s’alimenten d’insectes i larves Cal destacar-ne el picot negre Dryocopus martius , el picot verd Picus viridis , el picot garser gros Dendrocopos major i el picot garser petit Dendrocopos…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ picota


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">picota</title>

Etimologia: del cast. picota, der. de pico, perquè els caps dels executats eren clavats a la punta o pic d’un pal o una columna
    femení
    1. història del dret Monument arquitectònic que s’alçava a l’entrada de les poblacions, assenyalant el lloc on es feien les execucions, i que servia també per a penjar-hi els cossos dels criminals o llurs caps i per a lligar-los-hi exposant-los a la vergonya pública.
    2. posar (algú) a la picota Fer-ne evidents les faltes o els defectes; posar-lo en evidència.
  2. dialectal Destral.

■ picota

femení història del dret Monument arquitectònic que s’alçava a l’entrada de les poblacions, assenyalant el lloc on es feien les execucions, i que servia també per a penjar-hi els cossos dels criminals o llurs caps i per a lligar-los-hi exposant-los a la vergonya pública posar algú a la picota Fer-ne evidents les faltes o els defectes posar-lo en evidència dialectal Destral
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ picotejar

■ picotejar

verb transitiu Donar picades amb el bec en alguna cosa L’ocell picotejava el terra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ picotera

■ picotera

femení ornitologia Forat rodó que el picot fa a cops de bec a la soca d’un arbre i que li serveix per a fer-hi el niu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ picotí

■ picotí

masculí metrologia Antiga mesura per a grans, pròpia del Principat de Catalunya picotí de sembradura agricultura Mesura agrària superficial catalana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ picràmic, àcid

■ picràmic, àcid

química orgànica Sòlid cristallí vermell obtingut per reducció parcial de l’àcid pícric