Es mostren 88939 resultats

■ pigidi

■ pigidi

masculí anatomia animal Darrer segment del cos dels poliquets i dels oligoquets
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pigment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pigment</title>

Etimologia: del ll. pigmentum, íd. 1a font: 1460, Roig
    masculí
  1. fisiologia animal
    1. Macromolècula orgànica acolorida que confereix el color a la cèl·lula, teixit o estructura que la conté.
    2. pigment biliar Qualsevol dels pigments existents a la bilis o els seus derivats, com la bilirubina, la biliverdina, etc.
  2. química industrial Substància colorant d’origen natural, orgànica o inorgànica, o sintètica, insoluble i finament polvoritzada, que colora per superposició.

■ pigment

masculí fisiologia animal Macromolècula orgànica acolorida que confereix el color a la cèllula, teixit o estructura que la conté pigment biliar Qualsevol dels pigments existents a la bilis o els seus derivats, com la bilirubina, la biliverdina, etc química industrial Substància colorant d’origen natural, orgànica o inorgànica, o sintètica, insoluble i finament polvoritzada, que colora per superposició
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pigmentació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pigmentació</title>

Partició sil·làbica: pig_men_ta_ci_ó
Etimologia: de pigmentar
    femení
  1. fisiologia animal
    1. Producció d’un pigment, d’una matèria colorant en una part determinada.
    2. Coloració d’una part o zona pel dipòsit d’un pigment.
  2. química industrial Acció de colorar un suport líquid afegint-li un pigment.

■ pigmentació

femení fisiologia animal Producció d’un pigment, d’una matèria colorant en una part determinada Coloració d’una part o zona pel dipòsit d’un pigment química industrial Acció de colorar un suport líquid afegint-li un pigment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pigmentar

■ pigmentar

verb transitiu Colorar amb un pigment Pigmentar una tela, un teixit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pigmentari
| pigmentària

■ pigmentari
| pigmentària

adjectiu Relatiu o pertanyent al pigment Que produeix o conté pigment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pigmentat
| pigmentada

■ pigmentat
| pigmentada

adjectiu fisiologia animal Que té pigments química industrial Acolorit amb pigment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pigmeu
| pigmea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pigmeu</title>

Partició sil·làbica: pig_meu
Etimologia: del ll. pygmaeus, -a, -um, i aquest, del gr. pygmaĩos, íd., der. de pygmḗ ‘puny’, d’on ‘petit com un puny’
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als pigmeus.
  2. masculí i femení
    1. antropologia física Individu de diversos pobles de raça pígmida repartits entre Àsia i Àfrica.
    2. per extensió Individu de petita estatura.

■ pigmeu
| pigmea

adjectiu Relatiu o pertanyent als pigmeus masculí i femení antropologia física Individu de diversos pobles de raça pígmida repartits entre Àsia i Àfrica per extensió Individu de petita estatura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pígmid
| pígmida


<title type="display">pígmid</title>

    antropologia física
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça pígmida o als seus representants.
  2. masculí i femení Individu de la raça pígmida.
  3. raça pígmida Raça del grup melanoderm els representants de la qual són mesocèfals, d’estatura molt baixa, pell bruna, cabells cresps, cap gros amb relació a la talla i llavis gruixuts.

pígmid
| pígmida

antropologia física adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça pígmida o als seus representants masculí i femení Individu de la raça pígmida raça pígmida Raça del grup melanoderm els representants de la qual són mesocèfals, d’estatura molt baixa, pell bruna, cabells cresps, cap gros amb relació a la talla i llavis gruixuts
Gran Diccionari de la llengua catalana

pigmoide


<title type="display">pigmoide</title>

Partició sil·làbica: pig_moi_de
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als pigmoides.
  2. masculí i femení etnologia Individu que presenta caràcters propis de les races xantodermes.

pigmoide

adjectiu Relatiu o pertanyent als pigmoides masculí i femení etnologia Individu que presenta caràcters propis de les races xantodermes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pignoració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pignoració</title>

Partició sil·làbica: pig_no_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. td. pignoratio, -ōnis, íd. 1a font: s. XX, Oller
    femení dret
    1. Acció de pignorar;
    2. l’efecte.
  2. Dret real que es constitueix sobre una cosa aliena que hom lliura al creditor per obtenir el pagament d’un crèdit, facultant aquest a retenir la cosa i alienar-la un cop vençut el terme.

■ pignoració

femení dret Acció de pignorar l’efecte Dret real que es constitueix sobre una cosa aliena que hom lliura al creditor per obtenir el pagament d’un crèdit, facultant aquest a retenir la cosa i alienar-la un cop vençut el terme
Traducció