Es mostren 88940 resultats

pillar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pillar</title>

Accessory
Etimologia: del fr. piller, der. del fr. ant. peille ‘drap’, potser del ll. pĭlleus ‘gorra’; en el sentit de ‘agafar’, del cast. pillar, i aquest, de l’it. pigliare, ll. pilare ‘robar’ 1a font: 1521
Body
verb transitiu Emparar-se violentament d’una cosa. Van assaltar la botiga i van pillar tot el que van poder.

pillar

pillard
| pillarda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pillard</title>

Accessory
Etimologia: del fr. pillard, íd., der. de piller ‘saquejar’; en el sentit de ‘xicot’, és resultat d’un creuament del fr. pillard amb paillard ‘el qui dorm a la palla’, der. de paille ‘palla’ (cf. moscard) 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
  1. masculí i femení Persona que té l’habitud de pillar, que es dedica al pillatge.
  2. masculí i femení col·loquialment Noi o noia gran; xicotàs.
  3. masculí Al Segrià, mosso, jornaler.
  4. masculí història Servent que seguia el cavaller a les batalles i tenia el càrrec de recollir les despulles dels contraris vençuts.

pillard
| pillarda

pillardejar

pillardejar

pillastre


<title type="display">pillastre</title>

Accessory
Etimologia: probablement del cast. pillastre, alteració del cast. ant. pillarte, del fr. pillard ‘saquejador’, a través de *pillartre, amb repercussió de líquides i posterior dissimilació 1a font: 1851, DEsc.
Body
masculí Pillet.

pillastre

pillatge

pillatge

pilleria

pilleria

pillet
| pilleta

pillet
| pilleta

pillo
| pilla

pillo
| pilla

pilloc
| pilloca

pilloc
| pilloca

pilloscar

pilloscar