Es mostren 88940 resultats

■ pilot2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pilot</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de l’it. piloto o pilota, íd., variant de pedot(t)o o pedot(t)a, i aquest, del gr. bizantí *pēdṓtēs ‘timoner’, der. del gr. pēdón ‘timó’ 1a font: s. XIV, Consolat
  1. masculí i femení nàutica Persona que maniobra i mena una embarcació a les ordres del capità.
  2. figuradament
    1. masculí i femení Persona que dirigeix o guia un afer, capdavanter.
    2. adjectiu Dit d’institucions, empreses, escoles, instal·lacions, etc., on hom experimenta nous mètodes i que serveixen de model. Escola pilot. Planta pilot. Centre pilot.
  3. masculí i femení aeronàutica
    1. Persona que maniobra i mena una aeronau. Quan és el responsable de l’aeronau és anomenat també comandant.
    2. pilot de proves Pilot responsable de la verificació de les característiques i de la resistència d’un nou avió o dels que han sofert alguna reparació important.
  4. masculí i femení automòbil, automobilisme
    1. Persona que condueix un automòbil o una motocicleta, especialment en una competició.
    2. pilot de proves Especialista a efectuar proves de prototips d’automòbil o de motocicleta.
  5. llum pilot (o simplement pilot) tecnologia
    1. Llum que en encendre’s o apagar-se, segons els casos, assenyala el bon o mal funcionament d’un dispositiu, aparell o sistema.
    2. Llum de poca potència que és permanentment encès per tal d’evitar la foscor absoluta en cinemes, locals públics, etc.
    3. Petita flama o llum d’un aparell que serveix per a indicar que aquest és a punt per a funcionar.
  6. pilot automàtic aeronàutica i marina, marítim Sistema de govern automàtic d’embarcacions, aeronaus, coets, etc., capaç d’efectuar les maniobres de correcció necessàries i, en el cas de les aeronaus, de mantenir l’altitud de vol.



    7. Vegeu també:
    pilot1

■ pilot2

masculí i femení nàutica Persona que maniobra i mena una embarcació a les ordres del capità figuradament masculí i femení Persona que dirigeix o guia un afer, capdavanter adjectiu Dit d’institucions, empreses, escoles, installacions, etc, on hom experimenta nous mètodes i que serveixen de model Escola pilot Planta pilot Centre pilot masculí i femení aeronàutica Persona que maniobra i mena una aeronau Quan és el responsable de l’aeronau és anomenat també comandant pilot de proves Pilot responsable de la verificació de les característiques i de la resistència d’un nou avió o dels que han sofert…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pilota


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pilota</title>

Etimologia: del ll. vg. *pilotta, dimin. del ll. cl. pĭla, íd. 1a font: s. XII
    femení
    1. esports Bola esfèrica o ovoide, de goma, de draps comprimits, de fil enrotllat a una ànima de goma, etc., generalment folrada de cuir o pell, de grandàries diverses, usada per a jugar a diversos jocs, dits jocs de pilota (saco, futbol, rugbi, tennis, etc.).
    2. esports Baló.
    3. fer anar (algú) com una pilota figuradament Fer-lo anar d’un lloc a l’altre.
    4. joc de pilota esports Joc que hom fa amb una pilota.
    5. joc de pilota esports Cadascun dels jocs en què dos o més contrincants competeixen tot impulsant amb la mà —nua o protegida— una pilota en un frontó o trinquet.
    6. no tocar pilota figuradament No encertar en res d’allò de què hom tracta.
    7. passar-se la pilota figuradament Defugir la culpa o la responsabilitat traspassant-la a un altre.
    8. pilota de cops esports Pilota de forma oval, sostinguda per mitjà de suports elàstics, emprada pels boxadors en els entrenaments per a donar-hi cops de puny.
    9. tornar la pilota figuradament Donar una resposta escaient a una impertinència, etc.
  2. plural vulgarment
    1. Testicles.
    2. agafar (algú) en pilotes Agafar-lo d’improvís.
    3. en pilotes locució adverbial Despullat.
  3. armament Bala de pedra, de plom, etc., amb què hom carregava els arcabussos, els mosquets i altres armes de foc antigues.
  4. economia Nom donat al procediment fraudulent emprat en la posada en circulació de lletres de canvi, amb l’objecte que el lliurador pugui disposar, mitjançant el seu descompte al banc, d’un crèdit fictici.
  5. gastronomia
    1. Massa de carn capolada i pastada amb ou batut, molles de pa, farina, julivert, etc., semblant a la mandonguilla, però més grossa i allargassada.
    2. dialectal Mandonguilla.
  6. indústria tèxtil Manyoc de fils sobrers d’un ordit que el teixidor cabdella perquè no s’emboliquin amb els altres.

■ pilota

femení esports Bola esfèrica o ovoide, de goma, de draps comprimits, de fil enrotllat a una ànima de goma, etc, generalment folrada de cuir o pell, de grandàries diverses, usada per a jugar a diversos jocs, dits jocs de pilota saco, futbol, rugbi, tennis, etc esports Baló fer anar algú com una pilota figuradament Fer-lo anar d’un lloc a l’altre joc de pilota esports Joc que hom fa amb una pilota joc de pilota esports Cadascun dels jocs en què dos o més contrincants competeixen tot impulsant amb la mà —nua o protegida— una pilota en un frontó o trinquet no tocar pilota figuradament No encertar…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pilotada

■ pilotada

femení Cop de pilota
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pilotaire

■ pilotaire

masculí i femení Jugador de pilota
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pilotar

■ pilotar

verb transitiu aeronàutica , marina, marítim i automòbil, automobilisme Fer de pilot d’una nau, d’un aeroplà, etc, dirigir-los
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pilotari

■ pilotari

masculí i femení esports Pilotaire del joc de pilota basca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pilotatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pilotatge</title>

Etimologia: de pilot2 1a font: s. XVIII
    masculí
  1. aeronàutica i marina, marítim
    1. Acció de pilotar;
    2. l’efecte.
  2. aeronàutica
    1. Sistema de navegació aèria que utilitza indicacions i característiques del terreny sobrevolat per a fixar en tot moment la posició de l’aeronau.
    2. per extensió Conjunt de maniobres necessàries per a obtenir la posició de l’aeronau i fixar-ne la ruta.
  3. aeronàutica, automòbil, automobilisme i marina, marítim Ofici de pilot.
  4. nàutica Practicatge.

■ pilotatge

masculí aeronàutica i marina, marítim Acció de pilotar l’efecte aeronàutica Sistema de navegació aèria que utilitza indicacions i característiques del terreny sobrevolat per a fixar en tot moment la posició de l’aeronau per extensió Conjunt de maniobres necessàries per a obtenir la posició de l’aeronau i fixar-ne la ruta aeronàutica , automòbil, automobilisme i marina, marítim Ofici de pilot nàutica Practicatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piloteig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">piloteig</title>

Partició sil·làbica: pi_lo_teig
Etimologia: de pilotejar
    masculí
  1. esports Moviments de la pilota fins a fer un punt del joc.
  2. diagnosi Sensació que produeixen alguns tumors abdominals en ésser palpats, i també el fetus dins el líquid àmnic, comparable a la d’empènyer un tros de glaç dins l’aigua.

■ piloteig

masculí esports Moviments de la pilota fins a fer un punt del joc diagnosi Sensació que produeixen alguns tumors abdominals en ésser palpats, i també el fetus dins el líquid àmnic, comparable a la d’empènyer un tros de glaç dins l’aigua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pilotejar

■ pilotejar

verb intransitiu esports Entretenir-se a tirar una pilota com si hom jugués, però sense fer cap partit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piloter
| pilotera

■ piloter
| pilotera

masculí i femení Persona que té per ofici fer o fabricar pilotes
Traducció